Premis Berlanga: des d’un Quixot espacial fins a la Gran Riuada de València

Les dones directores guanyen presència i per primera vegada estan darrere de les càmeres de quasi la meitat de les produccions nominades

Fotograma del llargmetratge 'Kepler Sexto B'
Fotograma del llargmetratge 'Kepler Sexto B' / Turanga Films

El Palau de les Arts de València acull, aquest dissabte a la nit, la sisena edició dels Premis Berlanga, uns guardons que van nàixer ara fa cinc anys —amb el poc inspirat nom de Premis de l’Audiovisual Valencià— per a reconéixer el talent en la nostra indústria. La gala, que es podrà veure en directe per À Punt, estarà conduïda per l’actriu Mireia Pérez, mentre que el productor i realitzador Rafa Piqueras s’encarregarà de la direcció.

La favorita de la nit, amb quinze nominacions, és la pel·lícula Kepler Sexto B, d’Alejandro Suárez. Aquesta història humanista està interpretada per Karra Elejalde, que es posa en la pell d'una espècie de Quixot espacial que es refugia en la imaginació per defugir la realitat. L'actor basc repeteix nominació en la categoria de millor actor principal, després de quedar-se a les portes d'endur-se el premi l'any passat per Vasil, d’Avelina Prat. Coprotagonitza el film l'actriu Daniela Pezzoti, una jove promesa d’Orpesa.

La segona en el rànquing, amb tretze nominacions, és Olvido, d’Inés París, un film de crims i misteri ambientat en la Gran Riuada de València del 1957. En la ficció, la jove periodista que interpreta María Caballero haurà d’investigar una sèrie d’assassinats comesos durant el fatal desastre. La directora aclareix que no és un drama, sinó un thriller en què "la Riuada és un context per a contar una història personal".

El tercer film en disputa, amb onze nominacions, és Unicornis, l'òpera prima d'Àlex Loras. La pel·lícula actua com a espill de tota una generació i ens posa en la pell d'Isa, una jove feminista i poliamorosa que veu com el seu món es capgira de dalt a baix quan la seua relació de parella es trenca.

La bona salut del documental valencià 

Ningú pot negar hui en dia que el gènere documental té un espai més que destacat en l’audiovisual valencià. Festivals com DocsValència, que en poc temps s’ha consolidat com una referència cinematogràfica a casa nostra, són una bona mostra. Dels quasi vint projectes que s’han preseleccionat en aquesta edició dels Berlanga, finalment en competeixen quatre per emportar-se el guardó: Bull Run, d’Ana Ramón Rubio, Domingo Domingo, de Laura García Andreu, Persona [no] humana, d’Àlex Cuellas i Rafa G. Sánchez i Soc filla de ma mare, de Laura García Pérez.

En Bull Run, la directora agafa la seua obsessió pels bitcoins per bastir una pel·lícula que balla entre el documental i la comèdia. Com la mateixa Rubio confessa, “si alguna cosa he aprés de cineastes millors que jo, és que el cine et permet convertir qualsevol catàstrofe de la teua vida en una pel·lícula”.

Domingo Domingo ens parla d’un tema que ens és molt més familiar a la nostra terra: la taronja i la indústria alimentària que hi ha al darrere. Durant el metratge seguirem els passos de l'agricultor que dona nom —i cognom— al film, en la seua missió a patentar una nova varietat de cítric amb el qual poder plantar cara a les multinacionals del sector.

Per la seua banda, Persona [no] humana se centra en el procés per a salvar Sandra i Cecília, dos simis que exhibeixen en zoològics argentins. L'ONG Gran Simio, el grup que posa en marxa l'empresa, haurà de lluitar contra els directius dels centres, que tenen fortes relacions amb les màfies de tràfic animal.

Completa la llista Soc filla de ma mare, un procés d'autoanàlisi en què la directora revisa els vídeos domèstics que sa mare va gravar d'ella de xicoteta perquè el pare, absent fora del país la major part del temps per treball, poguera veure créixer la filla.

Els tres curtmetratges documentals nominats compten amb la participació d'À Punt: Això també passarà, d'Iñaki Antuñano i Pepe Ábalos; Max Aub Mapa, d'Elisa Ferrer, i Una terapia de mierda, de Javier Polo.

Cinema i televisió en valencià

En aquesta edició també hi ha espai per al cinema rodat en valencià i té representació en quasi totes les categories. Entre les pel·lícules de ficció tenim Les vacances de Mara, d'Elena Escura, amb tres nominacions; Quan no acaba la nit, d'Óscar Montón, amb una nominació, i la ja mencionada Unicornis, mentre que entre els documentals en què s'emprea la llengua trobem Domingo Domingo i Soc filla de ma mare.

À Punt, que participa en gran part dels projectes nominats, també té diversos programes emesos per la televisió entre els candidats al Berlanga. Després de tu és la que opta a més premis: millor sèrie de ficció, millor actor principal per Sergio Caballero i millor actriu de repartiment per Carla Pascual. També estan en la llista Crònica Mèdica, Informe i Tresors amb història, totes tres nominades a millor sèrie documental, i Mibots Universe, Sex Symbols i Traç Crític, nominades a millor sèrie d'animació.

En total, les produccions associades i participades d'À Punt han aconseguit un total de 64 nominacions.

Les dones directores s’obrin pas

Aquesta edició dels Berlanga també destaca per la major presència de dones directores; de fet, per primera vegada, ocupen quasi la meitat dels llocs de darrere de la càmera. En la totalitat de produccions audiovisuals nominades (excloent els videojocs) hi ha vint homes que dirigeixen, mentre que elles són dèsset, fet que representa un percentatge de vora un 46% de dones directores. Especialment destaquen en el gènere documental, amb tres de les quatre produccions nominades dirigides per dones.

Però no sempre ha sigut així, i és que en la breu trajectòria dels Premis Berlanga s'aprecia una clara evolució en aquest sentit. En la primera edició els homes directors de les produccions nominades representaven més del 80%, un nombre que ha anat equilibrant-se en cada edició i que ha fet un gran pas avant amb l'edició d'enguany.

El cine que veurem el 2024

I què poden esperar els amants del seté art per a l'any que ve? Entre les produccions previstes per a aquest 2024 a casa nostra hi ha produccions com La casa, d'Álex Montoya, adaptació de la novel·la homònima de Paco Roca. L'artista valencià ha vist en els últims anys adaptar al cinema diverses de les seues obres i de fet, a penes fa unes setmanes, es va estrenar a la Mostra de València un documental centrat en la seua figura.

Però Roca no és l'únic artista amb la seua pròpia pel·lícula. Pròximament s'estrenarà també un documental centrat en la figura de Mariscal, amb Laura Grande a la direcció, i un altre que repassarà la vida de Florencio Pla, el maqui intersexual que s'ha convertit en tot un símbol.

Un altre dels sospitosos habituals dels Premis Berlanga, Javier Polo, també prepara projecte per al 2024: Pequeños Calvarios, una comèdia que gira entorn de les nostres manies i obsessions.

A l'últim, també caldrà estar atents al nou projecte del director Alejandro Amenábar, que va confirmar que la seua pròxima pel·lícula, El cautivo, es rodarà en localitats com Alacant, Anna, Bocairent, Bunyol, Santa Pola i Pedreguer.

També et pot interessar

stats