Violències masclistes: molt més enllà de la violència física

Repassem cinc dels tipus de violències masclistes més comuns, amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones

Les violències masclistes van més enllà de la violència física
Les violències masclistes van més enllà de la violència física / Paula García

El 25 de novembre és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Una jornada en què el moviment feminista ocupa els carrers en memòria de les dones assassinades pel masclisme i crida els seus noms (quan es coneixen) en veu alta perquè no caiguen en l'oblit, però els feminicidis són només la punta de l'iceberg de les violències que pateixen les dones arreu del món.

Més enllà de l'assassinat, les dones són violentades de moltes formes diferents, però massa sovint es posa el focus en aquest tipus de violència i no se'n parla prou d'altres que, per menys extremes, es donen amb més freqüència i són molt més difícils de detectar.

A continuació repassarem alguns dels tipus de violències masclistes més habituals, tot i que no són tots els que existeixen. Cal aclarir, a més, que parlem en tot moment de violències masclistes perquè ens referim a les que pateixen les dones pel fet de ser-ho, independentment de qui les exercisca, mentre que la definició legal de violència de gènere a Espanya implica que ha d'existir o ha d'haver existit una relació de parella entre la dona i l'agressor.

Violència física

És la violència més coneguda i que més fàcil resulta d'identificar com a violència masclista. Qualsevol agressió que comprometa la integritat física d'una dona: hematomes, caigudes, empentes, fractures, cremades, esgarrapades, contusions, talls... Tota una sèrie d'agressions que poden derivar en incapacitat temporal o permanent, i també el coma o la mort. A més, la violència física causa unes ferides psicològiques invisibles, però que són molt difícils de sanar.

Violència sexual

La violència sexual és qualsevol situació que vulnere la llibertat sexual de la dona i, després de la física, és una de les violències masclistes més evidents. Les formes de violència sexual més conegudes són les violacions i els contactes sexuals no desitjats, però va molt més enllà: coaccions per a tindre sexe sense voler-lo, insinuacions d'índole sexual i assetjament també ho són.

Contràriament al que molta gent es pensa, la violència sexual es dona també dins de la parella. De fet, la major part de les víctimes de violència masclista per part de la parella pateixen simultàniament violència psicològica i violència sexual, en totes les formes anteriorment mencionades. Així ho afirma a À Punt NTC la presidenta de l'Associació Alanna d'ajuda a dones víctimes de violència masclista, supervivent i psicòloga especialitzada a tractar víctimes de violència de gènere, Chelo Álvarez.

Altres formes de violència sexual que no es donen dins de la parella són la prostitució i l'explotació sexual, que l'activista feminista Amelia Tiganus defineix en declaracions a À Punt NTC com un acte de tortura que esgota i algunes vegades fins i tot extermina les dones, perquè moltes se suïciden o són assassinades.

Cita Els puters converteixen la repetició de la penetració en una tortura que ens extermina directament i algunes vegades fins i tot ens aniquila, perquè moltes dones prostituïdes, si no acaben suïcidant-se o assassinades, deixen de tindre una vida Amelia Tiganus - Activista feminista i supervivent del sistema prostitucional Cita

També són formes de violència sexual la coneguda com a pornovenjança –difondre imatges sexuals d'una dona sense el seu consentiment–, que destrossa la vida de les víctimes i, en casos molt extrems, pot arribar a fer que es lleven la vida, i la violència obstètrica, que, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) engloba maltractament físic, humiliació i abús verbal, procediments mèdics coercitius o no consentits, no obtindre un consentiment informat, negativa a administrar medicaments per al dolor, manca de cura en l'atenció o violacions greus de la intimitat que les dones embarassades pateixen de metges i comares.

Violència psicològica

La violència psicològica no és tan reconeguda com la física, però és igual o més nociva i, encara que no comporta una agressió en l'àmbit físic, la salut emocional de la dona es veu terriblement afectada.

La violència psicològica consisteix en insults, xantatge emocional, humiliacions en públic, amenaces, coaccions, menyspreu, desvaloració, assetjament, restricció de la llibertat, manipulació... i tota una sèrie de pràctiques que a la dona li va minvant la confiança en ella mateixa i la van fent sentir que realment no val res, que no seria ningú sense l'agressor i que mai ningú excepte ell l'estimarà.

Cita Quan arribes a comissaria o al jutjat és molt difícil demostrar que has patit violència psicològica perquè no ens creuen Chelo Álvarez - Supervivent de violència masclista, psicòloga especialitzada en violència masclista i presidenta d'Alanna Cita

A més, com explica Chelo Álvarez, existeix la creença que la violència psicològica, com que no comporta colps, no deixa rastre a nivell físic, però això és fals. Les víctimes de violència de gènere sempre pateixen violència psicològica –és per on es comença– i aquesta violència sempre deixa seqüeles físiques perquè se somatitza en malalties reals, com ara migranya crònica, fibromiàlgia i tota mena d'escoliosis, entre d'altres. I aquestes seqüeles no les presenten només les dones, sinó en moltes ocasions també les seues criatures, que són testimonis d'aquesta violència i, a més, en molts casos la pateixen també. No és gens estrany, indica Álvarez, que els fills i les filles de dones maltractades desenvolupen les mateixes malalties que elles i, fins i tot, trastorn d'atenció.

Per últim, conclou Álvarez, malgrat que la violència psicològica està reconeguda en el Conveni d'Istanbul, en el pacte d'estat contra la violència de gènere i ara també en la llei de protecció a la infància, és molt difícil demostrar-la tant a la comissaria quan es va a posar una denúncia com al jutjat quan ja s'ha admés a tràmit, perquè les víctimes són qüestionades constantment i, moltes vegades, no se les creu.

Violència vicària

La violència vicària és aquella que s'exerceix sobre la dona a través d'algú o alguna cosa que li és estimada. El cas més clar i més terrible és el del pare que segresta, fereix o assassina els seus propis fills o filles per fer mal a la mare de les criatures, com va ocórrer enguany amb les xiquetes de Tenerife Ana i Olivia, un cas que va servir per a visibilitzar i col·locar aquest tipus de violència en el centre de l'agenda mediàtica durant unes setmanes .

Però també es pot exercir violència vicària sense arribar a assassinar les criatures. Per exemple, utilitzant la síndrome d'alienació parental, sense cap aval científic, per a retirar-li la custòdia a la mare argumentant que les ha manipulades psicològicament quan denuncia que el progenitor està agredint-les o abusant sexualment d'elles. Aquesta vessant de la violència vicària també es molt greu perquè causa que, a tot Espanya, hi haja desenes de mares que han de veure les seues criatures conviure amb el seu maltractador i/o abusador sense poder fer res en aquest respecte perquè hi ha una sentència que els retira la custòdia a elles en favor d'ells, explica Chelo Álvarez. Una qüestió que es dona massa sovint i que està estretament lligada amb el fet que la justícia a Espanya és patriarcal i sempre tendeix a posar-se de costat dels homes i a qüestionar les dones, postil·la Álvarez.

Violència simbòlica

La simbòlica és una de les formes de violència més difícils d'identificar perquè és de les més subtils. Definida pel sociòleg francés Pierre Bourdieu, la violència simbòlica defineix la relació social asimètrica en què una part dominant exerceix violència indirecta i no física contra una altra part dominada, que no és conscient d'estar patint aquesta violència. És a dir, com que resulta invisible per a les mateixes víctimes, l'aprenen, l'accepten i no la qüestionen, convertint-se en còmplices de la dinàmica a què estan sotmeses, i contribueixen a consolidar-la i reproduir-la.

Per tant, la violència simbòlica està present en totes les esferes de la vida, ja que és tot allò que contribueix a reproduir i perpetuar els rols sexistes i els estereotips de gènere que afirmen que els homes i les dones són d'una manera o una altra "per naturalesa" i que no poden ser d'una altra forma.

Un exemple són els missatges que transmeten una visió molt estereotipada, hipersexualitzada i cosificada de les dones, que s'adapta als rols de gènere segons els quals elles han de ser submises i ells, dominants. També els missatges que naturalitzen que les dones són cuidadores i afectuoses pel simple fet de ser dones i els homes valents i agressius, qüestions que no tenen cap fonament biològic, però que són la base de com s'han organitzat les societats des de l'albada de la història.

Cita La violència simbòlica té una repercussió en el dia a dia de les dones, en la credibilitat que la societat els dona i en la consideració social que tenen Anna Gimeno - Periodista feminista, membre de Les Beatrius i coautora del manual de la violència masclista en els mitjans de comunicació Cita

Malauradament, aquest tipus de missatges estan presents constantment en la publicitat, l'audiovisual i, ara, les xarxes socials. La representació simbòlica d'homes i dones, repetida una i una altra vegada, té una repercussió en el dia a dia de les dones, en la credibilitat que la societat els dona i en la consideració social que tenen, explica a À Punt NTC la periodista feminista Anna Gimeno, coautora del manual de la violència masclista en els mitjans de comunicació.

Violència exercida a través d'internet

La ciberviolència no és un tipus de violència masclista pròpiament dita, sinó una nova forma d'exercir les violències masclistes de tota la vida a través de les noves tecnologies, com ara el correu electrònic, la missatgeria instantània o les xarxes socials, segons explica Laia Serra, advocada penalista experta en violències digitals.

Malgrat això, com que internet està cada dia més present en la nostra vida i, per tant, cada dia s’utilitza més com a vehicle per a exercir violència sobre les dones, considerem que és important fer-ne una menció a banda. 

Alguns exemples de violència digital són les amenaces i els insults (violència psicològica), la gravació i/o difusió indesitjada de vídeos sexuals (violència sexual), amenaçar de fer mal a les criatures o llevar la custòdia (violència vicària), i la reproducció dels rols sexistes en vídeo en les xarxes socials.

Aquesta violència explica molt a poc a poc, diu l'analista i informàtic forense Salvador Samper en el programa d'À Punt Zoom dedicat a les Violències Masclistes, però arriba a sotmetre la víctima a un control 24 hores al dia set dies a la setmana gràcies als softwares espies que s'instal·len en els telèfons mòbils i que permeten saber, en tot moment, amb qui està o amb qui parla la víctima, gravar les converses, i activar el micròfon i la càmera, entre altres. Això, assegura Samper, genera un estrés postraumàtic equiparable al d'un segrest.

També et pot interessar