Així és la nova llei d'infància: més temps per a denunciar els abusos i reforç dels drets dels menors

El Congrés aprova el text definitiu d'una norma integral per a protegir xiquets i adolescents davant la violència amb el consens de tots els partits excepte Vox

Les principals novetats de la llei de protecció a la infància
Les principals novetats de la llei de protecció a la infància / Marta Pascual

El Congrés ha donat aquest dijous la llum verda definitiva a la llei orgànica de protecció integral de la infància i l'adolescència davant la violència després que el Senat aprovara el text la setmana passada. Durant el debat en el ple tot l'arc parlamentari, excepte Vox, ha donat suport a una norma que pretén combatre tot tipus de violència sobre els menors d'edat des d'una perspectiva integral, reforça els seus drets i amplia la prescripció dels abusos per a evitar la impunitat de què han gaudit fins ara molts agressors. També incideix en la prevenció, la socialització i la educació, i estableix mesures de detecció precoç, assistència i reintegració de drets vulnerats de la víctima. Aquestes són les principals novetats de la llei: 

  • Ampliació del termini de prescripció dels delictes. El termini de prescripció dels delictes contra els menors, entre d'altres els abusos sexuals, començarà a córrer quan la víctima complisca 35 anys. Fins ara, comptava a partir dels 18 anys i, com que els delictes prescriuen entre 5 i 15 anys després, pocs casos arribaven a jutjar-se perquè les víctimes tarden de vegades dècades a denunciar públicament l'agressió. Amb el canvi de la nova llei, els delictes no prescriuran, almenys, fins que la víctima complisca 40 anys. En els casos més greus, el temps s'ampliarà fins que en tinguen 55. 
  • Violència masclista. La nova norma modifica la llei de violència de génere perquè també reconega la violència vicària, és a dir, la que exerceixen els agressors sobre familiars o éssers pròxims menors d'edat amb l'objectiu de fer mal les dones. A més, s'estableix que en els assassinats masclistes l'assassí perdrà la pàtria potestat dels fills i filles. I quan existisca una orde de protecció amb mesures de contingut penal per violència de gènere i hi haja indicis "fundats" que els fills han presenciat o han patit maltractaments, la justícia suspendrà el règim de visites i s'eliminarà la custòdia compartida. 
  • Prohibició de la síndrome d'alienació parental. La norma elimina aquest terme, que presuposa que la mare ha manipulat el fill en contra del pare en considerar que no té cap tipus de fonament científic. El va encunyar originalment el psiquiatre Richard Gardner en 1985 per a referir-se a un desorde psicopatològic en què un infant denigra i insulta, permanentment i sense justificació, un dels progenitors (generalment el pare) i es nega a tindre contacte amb ell. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) no el reconeix com a síndrome i les associacions feministes han reclamat reiteradament que es prohibisca perquè entenen que és una conducta manipuladora que permet als maltractadors exercir un control sobre les víctimes.
  • Deure de denunciar. Implica tota la ciutadania. Qualsevol persona que presencie un indici de violència estarà obligat a denunciar-lo davant les autoritats. A més, els menors podran fer-ho sense la necessitat d'estar acompanyats d'una persona adulta. 
  • Nous delictes. A partir d’ara, es castigarà aquelles persones que promoguen a través d'Internet l’autolesió, els trastorns alimentaris, el suïcidi o la comisió de delictes sexuals contra els menors. Aquests continguts s’hauran de retirar de la xarxa. A més, s’incorpora en el Codi Penal l’aporofòbia ('odi al pobre') dins dels delictes d’odi. 
  • Dret a ser escoltats. La norma reconeix i reforça el dret dels xiquets i xiquetes a ser escoltats "sense límit d'edat" en tots els processos administratius, judicials o d'altre tipus, relacionats amb l'acreditació de la violència i la reparació de les víctimes.
  • Dret a l'honor, la intimitat i la imatge. Els mitjans de comunicació hauran de respectar l'honor, la intimitat i la imatge tant de la víctima com dels familiars, fins i tot si el menor mor. Per a difondre qualsevol imatge caldrà autorització expressa dels hereus o progenitors. 
  • Prohibició dels despullaments en les proves per a determinar l'edat. La llei prohibeix realitzar despullaments integrals, exploracions genitals o proves mèdiques invasives als menors per a determinar-ne l'edat. Pràctiques que es duen a terme fonamentalment en el cas de migrants menors que arriben a soles a Espanya. 
  • Una única declaració. Com a norma general, les víctimes només declararan una vegada davant la policia i el testimoni es gravarà durant la fase d'instrucció. En cas que haja de declarar al jutjat, ho farà només en ocasios excepcionals. La nova llei vol evitar la victimització secundària del xiquet o xiqueta. 
  • Jutjats especialitzats. La norma preveu la creació de jutjats especialitzats en violència contra la infància i estableix, a més, que totes les forces i cossos de seguritat disposaran també unitats especialitzades en maltractament infantil. Tant els agents com jutges i fiscals rebran formació específica per a abordar aquest tipus de casos. 
  • Agents de l'autoritat. S'atorga aquesta condició al personal funcionari dels serveis socials, que podrà sol·licitar la col·laboració de qualsevol servei públic.
  • Centres de protecció de menors. Queden sota supervisió periòdica de la Fiscalia i les mesures de contenció física i la immobilització estaran subjectes a estrictes protocols.
  • Educació afectivosexual i protocols en les escoles. Hauran de disposar d'un pla de convivència, amb codis de conducta, així com de protocols contra l'abús i el maltractament, l'assetjament escolar, el ciberassetjament, l'assetjament sexual, la violència de gènere, el suïcidi i l'autolesió, que s'activaran quan es detecten indicis de violència o davant la comunicació dels fets per part d'un menor. Els centres educatius disposaran també d'una persona coordinadora del benestar i protecció de l'alumnat, que s'encarregarà de promoure mesures de formació i assegurar una alimentació saludable i nutritiva, especialment per als més vulnerables. 
  • Registre central d'informació. S'estableix un sistema de seguiment i registre dels casos de violència sobre els menors, les dades dels quals s'incorporaran en el Registre Unificat de Serveis Socials sobre Violència contra la Infància. També es crea un registre central de maltractament infantil, al qual les diverses administracions, el Consell General del Poder Judicial i les forces i cossos de seguretat hauran de remetre la informació. 
També et pot interessar