Com funcionen les violències simbòliques?
És una de les més difícils d’identificar, però repercuteix en la consideració social que tenen les dones en la societat
Existeixen molts tipus de violència: física, psicològica, econòmica... però una de les més difícils d'identificar és la violència simbòlica. Aquest concepte instituït pel sociòleg francès Pierre Bourdieu defineix una relació social asimètrica en què una part dominant exerceix violència indirecta i no física contra una altra part dominada, que no és conscient d’estar patint aquesta violència.
La violència simbòlica és molt més fàcil d’entendre a través d’exemples, i el cinema, la publicitat i, ara, les xarxes socials, n’estan plenes. Missatges que contribueixen a transmetre una visió molt estereotipada, hipersexualitzada i cosificada de les dones, que s’adapta als rols de gènere segons els quals elles han de ser submises i ells, dominants.
Reproducció d'estereotips sexistes
Un bon exemple de film que llança aquest missatge és, segons la guionista Paqui Méndez, Tres metros sobre el cielo, la versió cinematogràfica española de 2010 d’un gran fenomen literari italià, que va marcar l'adolescència de milers de xiquetes fa només una dècada. En aquest film, analitza Méndez, es transmet la idea que el prototip d’home desitjable és el d’”un porc, un animal, un bèstia”, mentre que el que fa que una dona siga atractiva és la capacitat de ser submisa i suportar tots els menyspreus de l’home.
Aquesta representació simbòlica repetida una vegada i una altra a través dels mitjans de comunicació “té una repercussió en el dia a dia de les dones, en la credibilitat que la societat els dona, en la consideració social que tenen les dones", assegura a À Punt Mèdia la periodista Anna Gimeno, coautora del manual de la violència masclista en els mitjans de comunicació.
Afortunadament, els avanços en matèria d’igualtat i l’impuls que ha experimentat el moviment feminista durant els últims anys es tradueixen en l'aparició de nous exemples que ajuden a combatre la imatge estereotipada de la dona com a objecte sexual que només es pot realitzar a través de les relacions amb homes.
És el cas de la recentment guanyadora de l'Oscar al millor guió original Una joven prometedora, que, en paraules de Méndez, ajuden a donar ferramentes per a descobrir molts aspectes de la violència que han estat amagats fins ara per ser més difícils d'identificar.
La responsabilitat dels mitjans de comunicació
Però no només el cinema i la publicitat s’han de replantejar l’efecte que tenen en la societat els missatges que llancen. Els mitjans de comunicació, explica Gimeno, també tenen un paper fonamental a l'hora d'abordar les notícies sobre violència de gènere i la responsabilitat de fer-ho amb la formació i el coneixement per a poder fer pedagogia i ajudar l’audiència a entendre la complexitat d’aquest tipus de violència. "És molt important que no es faça espectacle i es frivolitze en relació amb la violència masclista", sentencia.
El perill de les xarxes socials
A més, les expertes amb què ha parlat À Punt Mèdia alerten de l'ús de xarxes socials com ara TikTok i Instagram, on proliferen imatges hipersexualitzades de menors, algunes d’elles molt famoses, que contribueixen a reproduir, mantindre i consolidar entre les persones més joves els estereotips sexistes que són la base de la desigualtat entre homes i dones.
