El calendari polític de 2023: lleis per aprovar, superdiumenge electoral i el repte de les renovables
Fins al 28 de maig, quan les eleccions municipals i autonòmiques coincidiran si les darreres no s'avancen, viurem cinc mesos d'intensa activitat parlamentària
La primera meitat del 2023 estarà marcada per les urnes, ja que els valencians i valencianes estan convocades per partida doble. Si res no canvia i no es tornen a avançar els comicis autonòmics, el 28 de maig la Comunitat Valenciana tindrà un "superdiumenge electoral" en què es triaran tant els ajuntaments com les Corts.
Ara per ara, tot està obert i s'esperen cinc mesos de gran intensitat política que podrien determinar el resultat d'aquesta doble cita amb les urnes. Joan Gonçales, sociòleg i consultor polític, no preveu "una legislatura de canvi com la de fa dos quan passà un tsunami". La politòloga Clara Portela, però, ho condiciona tot a dos factors: que es puga produir un nou escàndol de corrupció i la situació econòmica de les famílies a conseqüència de la guerra a Ucraïna.
En l'àmbit municipal, Gonçales pronostica que "en ciutats mitjanes o grans qui està es queda" si té una bona situació, ja siga el PSPV-PSOE, Compromís o el PP. En aquesta línia, aquest consultor polític fa una reflexió que també és aplicable als comicis autonòmics: "Es tracta de no entropessar perquè les eleccions no es guanyen, les perd qui governa".
Pel que fa a la carrera per conservar o guanyar la Generalitat, Ciutadans és l'únic partit amb representació parlamentària que encara no té cap de cartell. Les enquestes són molt negatives amb Ciutadans i vaticinen, fins i tot, la desaparició de l’hemicicle valencià. Davant d’aquesta situació, la síndica de la formació taronja, Ruth Merino, ja ha declarat no es decidirà a fer un pas endavant fins que acabe la refundació estatal del partit, que ha criticat que arriba amb retard.
Fins que finalitze aquesta legislatura, el calendari corre en contra de l'activitat a les Corts. Queden per aprovar lleis com la de Participació, la de l’Agència Valenciana del Canvi Climàtic, la del Benestar Animal, la de Barris o la de Foment de la Cultura de la Pau.
Entre els assumptes pendents: la primera pedra de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt al febrer. El repte més gran amb relació a l'emergència climàtica, però, és la implantació de les energies renovables al País Valencià. En set anys, el nostre territori haurà de tindre 6.000 megawatts connectats procedents d'energies sostenibles i alternatives. La Conselleria de Transició Ecològica ha emés enguany autoritzacions ambientals per un total de 44 projectes d’instal·lacions industrials d’energia renovable a la Comunitat Valenciana. En total, els projectes produiran 1.370 megawatts de potència.
Més llegit
-
À Punt revoluciona la graella amb nous formats i més informatius en directe per a apujar l’audiència
-
Mor un home en un tiroteig al centre de Xirivella i a plena llum del dia
-
Els passatgers de Ryanair poden portar des de hui un equipatge de mà més gran i gratuït
-
Almenys quinze persones mortes i una vintena de ferides en descarrilar un funicular de Lisboa
-
Un incendi de vegetació a Oliva obliga a evacuar algunes viviendes per la proximitat del foc
-
Menys alumnat i més professorat: el curs escolar arrancarà amb 810.730 estudiants en totes les etapes i 83.592 docents