Educació xifra en un 50,12% el seguiment de la primera jornada de vaga indefinida en l'ensenyament, que els sindicats eleven al 90%
Este dilluns ha començat l'aturada en l'educació pública valenciana amb piquets i manifestacions a València, Castelló de la Plana, Alacant i Elx
La vaga indefinida en l'educació pública valenciana ha començat este dilluns, 11 de maig, amb una jornada que des de primera hora ha estat marcada per piquets informatius i manifestacions a València, Castelló de la Plana, Elx i Alacant. L'aturada, convocada per quatre organitzacions sindicals —STEPV, CCOO, UGT i CSIF— i que té el suport d’ANPE, arriba després de mesos de negociacions, que s’han intensificat en les últimes setmanes.
Segons les xifres facilitades fins a les 17:00 hores per la Conselleria d'Educació, el seguiment ha sigut del 50,12%, és a dir, la meitat del cos de docents. El percentatge pràcticament dobla la primera estimació que han facilitat a les deu del matí, que era del 23,96%. Per províncies, encapçala la de València amb el 51,79%, seguida d'Alacant, amb el 49,02%, i Castelló, un 47,80%, segons ha informat el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy. Per la seua banda, els sindicats, amb dades de les 12:00 hores, elevaven el seguiment al voltant d'un 90% del professorat.
Els representants dels treballadors denuncien que la Generalitat no ha atés cap de les sis grans reivindicacions plantejades en la taula de negociació, més enllà de les demandes salarials, que consideren insuficients. A més, lamenten que ha sigut l'actitud de la Conselleria d’Educació la que ha abocat a esta situació. Mentrestant, des del Consell, el secretari autonòmic d'educació, Daniel MacEvoy, fa una crida a la responsabilitat del professorat i demana que l'alumnat no siga moneda de canvi.
Reivindicacions del professorat
Els sindicats STEPV —el majoritari en l'ensenyament valencià—, Comissions Obreres, UGT i CSIF van presentar al setembre un seguit de reivindicacions centrades en sis punts: recuperació del poder adquisitiu, millora de les infraestructures, reducció de ràtios, reducció de la burocràcia, recuperació de la plantilla del professorat retallada els últims cursos i derogació de la llei de llibertat educativa.
Per la seua banda, la Conselleria d'Educació va contestar a les demandes, dijous passat, amb una proposta econòmica: una pujada progressiva de 75 euros bruts mensuals fins al 2029, aproximadament 25 euros més cada any. Els sindicats van qualificar l’oferta “d’indigna” i “irrisòria” i lamenten que no hi haja cap resposta, asseguren, en els altres cinc punts de les reivindicacions.
Conflicte pels servicis mínims
Un dels punts més conflictius en esta negociació ha sigut el dels servicis mínims que la Conselleria d’Educació ha establit per a la vaga, especialment pel que fa al professorat dedicat a les proves selectives d'accés a la universitat. La Generalitat ha fixat un planter per a garantir el funcionament dels centres educatius durant la vaga, especialment en segon de batxillerat, on es mantindran les tasques vinculades “imprescindibles” per a l’avaluació final i a la preparació de la PAU.
Els sindicats convocants han recorregut contra la resolució al Tribunal Superior de Justícia perquè consideren que els servicis mínims són “abusius” i afirmen que generen “incertesa” entre el professorat, ja que no queda clar què són tasques “imprescindibles”.
A més, els servicis mínims establixen la presència d’una persona de l’equip directiu en tots els centres públics; un docent per etapa educativa en infantil i primària, amb un mínim d’un per cada quatre unitats; i un professor per etapa en secundària, batxillerat, FP, ensenyaments d’idiomes i artístics, amb un mínim d’un per cada deu unitats.
Els sindicats demanen una "negociació real" amb Educació
Xelo Valls, secretària general de la Federació d’Ensenyament de CCOO, ha remarcat en Les notícies del matí que una vaga del calibre de la que ha començat esta setmana no deriva d'un conflicte sorgit el mes de maig, sinó que les reivindicacions s'originaren ja a finals del curs passat. I ha lamentat que ha sigut la falta d'"interlocució vàlida, real i efectiva" des de l'administració autonòmica al llarg d'estos mesos el que ha abocat a un "maig tintat de vaga indefinida". "És indefinida perquè significa que la contrapart no té voluntat negociadora real més enllà d'un aparador", ha recriminat.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el coordinador d'Acció Sindical de l'STEPV, Marc Candela, que ha advertit la Conselleria d'Educació que no negociaran fins que no tinguen damunt de la taula una proposta de "tots els temes" per als quals reclamen solucions en la Plataforma Reivindicativa, que són sis. Per a estos dies, ha anticipat que estem davant d'una vaga "inèdita i històrica" amb una previsió de "seguiment massiu".
Des d'UGT, el representant d'UGT-PV en matèria d'ensenyament, ha remarcat que hi ha un ambient de "mobilització total" en xarxa per tot el territori valencià i ha lamentat l'actitud de la Conselleria d'Educació amb "una provocació tan lletja" com la carta que va dirigir la consellera Ortí a les famílies, o l'"intent de xantatge" amb l'establiment d'uns "servicis mínims abusius".
Des del CSIF Educació CV, el president autonòmic, José Seco, ha demanat a la Conselleria que pose damunt de la taula "una proposta de negociació real". "Estem disposats a negociar i a arribar a acords, però la situació és límit en molts centres", ha advertit.