El govern espanyol aprova la llei que prioritza la gestió pública de la sanitat i limita la privada a casos "excepcionals"

El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts el projecte de llei d'integritat del Sistema Nacional de Salut (SNS), amb què es pretén "blindar" la gestió pública de la sanitat i podria facilitar la reversió dels models privats com el de Quirón o Ribera Salud, este últim defés per la Generalitat. Després del seu pas en primera volta el passat mes de febrer, el govern espanyol ha donat llum verda al text definitiu del projecte, que comença ara la tramitació parlamentària. Establix un marc jurídic que, segons argumenten, potencia el caràcter universal i equitatiu del sistema sanitari.

"L'objectiu és blindar la sanitat pública exigint avaluacions estrictes per a qualsevol col·laboració privada per tal de garantir la qualitat i l'equitat en tots els centres del sistema nacional de salut", ha emfatitzat en roda de premsa la portaveu governamental i ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz.

La llei d'integritat de l'SNS deroga la Llei 15/97, que va obrir la porta a l'entrada de grans grups en els centres públics com Ribera Salud a Alzira (Ribera Alta) o Quirón a Madrid. Quant a Ribera Salud, este es va exportar després a altres hospitals, com el de Torrejón de Ardoz, que va estar recentment en una polèmica pels àudios del seu CEO en els quals reconeixia derivar els pacients menys rendibles.

Arran d'eixa controvèrsia, el passat desembre, el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, va defendre la continuïtat de la concessió de l'Hospital del Vinalopó al grup Ribera Salud per la"qualitat" dels seus servicis i pels compromisos que va assumir, com l'ampliació de cent llits al recinte hospitalària o la construcció d'un nou centre de salut a Crevillent. "Es preserva [la concessió] perquè té els més alts estàndards de qualitat", va manifestar.

En l'exposició de motius, el projecte legal argumenta que l'evidència científica mostra que la gestió pública oferix més equitat en l'accés i millors resultats en salut, a més de garantir un major control i transparència de la despesa pública. La nova normativa definix la gestió directa i limita la indirecta a situacions "excepcionals"; és a dir, només quan no siga possible la prestació directa, quan es garantisca la sostenibilitat financera i l'eficiència i quan es complisquen una sèrie de requisits de qualitat, continuïtat, accessibilitat i assequibilitat del servici. Per a recórrer a la gestió privada, les administracions hauran de motivar-ho objectivament i acreditar que la fórmula triada és sostenible i eficient.

Per a això, s'establixen diversos mecanismes de control. El primer, l'exigència d'una avaluació prèvia; per a fer-ho, es crearan òrgans amb experts, professionals sanitaris i representants de la societat civil. Estos òrgans elaboraran un informe sobre si la gestió indirecta complix amb el que es preveu en la llei, cosa que l'administració haurà de tindre en compte abans de prendre una decisió. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut acordarà les directrius per a garantir criteris homogenis a l'hora d'elaborar els informes.

"S'ha acabat el fet de convertir la sanitat pública en una mena de franquícia per a fons voltor i grans grups privats", ha resumit en la roda de premsa la ministra de Sanitat, Mónica García, que ha acusat també el PP d'haver "permés la parasitació de la sanitat pública per al negoci d'uns pocs".

El Ministeri de Sanitat argumenta que la proliferació de models privats ha derivat en fragmentació, dèficits de transparència i menor capacitat de control institucional. A més, asseguren que obtenen pitjors resultats en hospitalitzacions evitables i mortalitat per infart o ictus en comparació amb hospitals públics similars. Així mateix, la privatització es vincula amb una reducció de plantilles, que pot afectar la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema, argumenten.