La capacitat fotovoltaica valenciana, un potencial sobre el paper

La Comunitat Valenciana té sobre la taula 392 noves instal·lacions en tramitació

Les grans plaques solars podrien marcar el futur energètic a la Comunitat Valenciana
Les grans plaques solars podrien marcar el futur energètic a la Comunitat Valenciana / Imatge d'arxiu

Les grans plantes fotovoltaiques s’alcen com un dels pilars sobre els quals se sosté el nou model energètic, si bé la Comunitat Valenciana encara es troba en un incipient procés de desenvolupament. En total, els registres comptabilitzen 5.511 plantes actives, que es van inscriure de manera escalonada durant legislacions anteriors. L'objectiu del govern autonòmic és arribar als 10.000 megavats renovables instal·lats abans de 2030 (6.000 en energia fotovoltaica i altres 4.000 d'energia eòlica), encara que des de l'aprovació del nou Decret llei 14/2020 s'han activat només nou plantes més, que generen 516,42 megavats. La majoria d’elles, cinc en total, estan a les comarques del sud; li segueix de prop les comarques del nord, amb tres; i les de València, amb només una.

Aquestes dades són significatives si es comparen amb les de sol·licituds que a hores d'ara es troben en tramitació amb el nou decret: 392 en tot el territori, segons les dades del mes d'octubre oferides per la Conselleria d’Economia Sostenible a À Punt NTC. D’aquest total, 166 es troben a les comarques del sud, 145 a les comarques de València i 81 més a les comarques del nord. En cas que totes tiraren endavant, la Comunitat Valenciana viuria un creixement exponencial de la indústria, amb la capacitat de produir al voltant de 5.359 megavats.

La transició a una energia més verda és un dels grans Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) perseguits per la Unió Europea i que recull l’agenda 2030, que vol garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna. La crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna, amb l’increment de preus del gas i l’encariment general del nivell de vida, ha afectat a tots els sectors econòmics de la Comunitat Valenciana, amb major incidència al sector ceràmic i el tèxtil. Aquesta situació ha accelerat la necessitat d’avançar cap a fonts energètiques alternatives, que permeten abaixar els costos de producció i suavitzar els efectes de la inflació. 

Les comarques del sud lideren la projecció de noves plantes

A la Comunitat Valenciana hi ha 5.511 plantes fotovoltaiques actives
A la Comunitat Valenciana hi ha 5.511 plantes fotovoltaiques actives / Imatge d'arxiu

Les comarques del sud actualment tenen 2.005 instal·lacions, a les quals s'han d'afegir cinc plantes noves més en funcionament des de 2020. Estan repartides entre Novelda (Vinalopó Mitjà), Catral (Baix Segura), Xixona (l’Alacantí), Saix (Alt Vinalopó) i Ondara (Marina Alta).

Damunt la taula hi ha a hores d'ara fins a 166 instal·lacions noves que esperen la confirmació de l’administració per començar a construir-se. En cas de ser aprovades, oferirien 2.290 megavats. La majoria d’elles estarien ubicades al Vinalopó Mitjà, que acumula 45 expedients. Li segueixen de prop el Baix Vinalopó, amb 33, i l’Alacantí, amb 29. Elx és una de les ciutats més sol·licitades, ja que ella a soles acumula 29 projectes. 

De totes elles, deu ja han rebut l'autorització prèvia de l’administració per arrancar pròximament les construccions a Elx (Baix Vinalopó), Petrer, La Romana (Vinalopó Mitjà), Mutxamel (l’Alacantí) i el Pilar de la Foradada (Baix Segura).

Les comarques de València, amb més d’un centenar de sol·licituds

Les comarques de València, per la seua banda, tenen en aquests moments 2.801 instal·lacions fotovoltaiques en funcionament. Des de l'aprovació de la nova legislació, només s'ha activat una planta més, ubicada al terme municipal de Requena, que proporciona 3,2 megavats. La xifra contrasta amb les 145 sol·licituds en marxa, que proporcionarien 2.407,32 megavats. La gran majoria de les plantes projectades es troben repartides entre els Serrans (22), la Vall d’Albaida (19), la Vall de Cofrents - Aiora (18) i el Camp de Túria (amb altres 18). 

De totes elles, destaca l’alt interés de les empreses d’energia per El Villar (als Serrans) on hi ha projectades 13 noves plantes; i Llíria (al Camp de Túria) amb 9 instal·lacions. 

Per ara, s’ha donat llum verda a sis de les 145, que es construiran en un futur en Riba-roja, Nàquera (Camp de Túria), Xiva, Xest (la Foia de Bunyol); Cofrents (la Vall de Cofrents) i Requena (Requena-Utiel). 

Castelló té 11 noves plantes en procés de construcció

Finalment, a les comarques de Castelló hi ha ja 705 plantes en explotació. Amb el nou decret s'han afegit tres plantes més, que produeixen 11,7 megavats, situades a Borriana (Plana Baixa), el Grau de Castelló (Plana Alta) i Càlig (Baix Maestrat).  

De nou, la xifra de propostes és molt superior: un total de 81 noves plantes fotovoltaiques, que augmentarien la potència generada als 662,25 megavats. La majoria d’elles estan projectades a la Plana Alta (34) i la Plana Baixa (amb 19). De moment, la Conselleria ha donat l’autorització prèvia necessària per a poder començar la construcció a huit, situades a la Vall d’Alba, Vilanova d’Alcolea, Benlloch (la Plana Alta), Nules i Vall d’Uixò (la Plana Baixa). 

A banda d’aquestes huit, estan en procés de construcció tres més, ubicades a les Useres, l’Alcora (l’Alcalatén) i a Sant Jordi (al Baix Maestrat).

Zones de prioritat estratègica a les comarques centrals 

Perquè les plantes siguen una realitat, les empreses promotores han de llogar o comprar una part del territori. Generalment, corresponen a terrenys no urbanitzables en mans de xicotets propietaris, amb els quals s’arriba a un acord econòmic. El decret llei de mesures urgents, en resposta a l'emergència energètica i econòmica originada en la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, que regula també la instal·lació de renovables al territori, estableix una ocupació per a implantar centrals fotovoltaiques del 3% de la superfície de sòl no urbanitzable comú de cada municipi. 

“Pot haver-hi excepcions, en el cas que una zona s’establira com a prioritària estratègica per a instal·lar fotovoltaiques, que en eixe cas la quantitat del territori podria augmentar”, segons aclareix la directora general d'Indústria, Energia i Mines, Sílvia Cerdà Alfonso. 

Precisament la comarca de la Vall d’Aiora-Cofrents és un dels territoris que ja ha sigut declarat com a prioritari, i la Conselleria d'Economia Sostenible està treballant a fer-ho també en aquelles plantes que estiguen en un radi de quinze quilòmetres dels nusos —subestacions— de transport de xarxa elèctrica. 

La normativa autonòmica també regula la capacitat agroecològica del terreny i la classifica en Baixa, Moderada i Alta. “En aquelles àrees on la capacitat és Alta, directament, no es poden construir fotovoltaiques, a no ser que n’hi haja alguna excepció. Tampoc tiren endavant aquelles plantes projectades en terrenys que es troben en producció agrícola o per la seua importància del paisatge” ha garantit la directora general. “Si a més, tot i complir els requisits, el propietari del terreny no arriba a un acord amb l’empresa, el projecte pot no eixir” ha explicat.

Les veus en contra de la distribució territorial

Per contra, des de la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, les 44 organitzacions que hi formen part han denunciat que el desequilibri territorial de les plantes fotovoltaiques es deu a criteris exclusivament econòmics, i asseguren que aquesta estratègia contravé la llei estatal de canvi climàtic i transició energètica.

A més, diverses organitzacions ecologistes han alçat la veu contra alguns d’aquests projectes, ja que sostenen que tindrien un impacte irreversible en el paisatge o afectarien zones d’interés arqueològic. 

La patronal demana accelerar els procediments

La Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) ha demanat al govern valencià que accelere l’aprovació d’aquests expedients. El seu president, Salvador Navarro, va manifestar que "el camí correcte" implica incrementar l'aportació d'aquest sector al "mix energètic", per a reduir la dependència de l'exterior. En aquest context, Navarro va destacar com una oportunitat la mobilització dels fons europeus i la inversió privada.

Al respecte, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar a finals del passat octubre l'aprovació en els pròxims dies d'una “important bateria de noves autoritzacions” per a plantes fotovoltaiques a la Comunitat Valenciana. En el mateix sentit, el conseller d'Economia, Rafael Climent, ha promés que en els pròxims dies “aniran eixint en cascada” totes les peticions de noves plantes fotovoltaiques.

També et pot interessar