L'energia fotovoltaica a la Comunitat Valenciana: la llum sempre projecta ombres
Europa marca uns objectius de sostenibilitat energètica per a 2030, però, de quina manera podem arribar-hi?
"Primer, l'eficiència energètica". Aquesta màxima apareix destacada en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima com un dels pilars fonamentals del govern espanyol de cara a 2030, data en què la Unió Europea ha establit objectius concrets en matèria energètica. La Comunitat Valenciana pretén ser referent en assolir aquests propòsits i el president de la Generalitat, Ximo Puig, anunciava l'estiu passat el seu desig que en 2030 quasi la totalitat de l'energia generada al territori valencià siga neta.
Segons dades oficials, d'acord amb el pes econòmic i poblacional, a la Comunitat Valenciana s'haurien de generar aproximadament 4.000 MW d'energia fotovoltaica i 5.000 d'eòlica. Però la Secretaria Autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica vol prioritzar el sistema fotovoltaic, ja que el considera més rendible arran de les condicions pròpies del nostre territori com ara el nivell de radiació solar o les característiques del terreny.
La particularitat del sistema fotovoltaic és que té una densitat energètica baixa i necessita una gran superfície de sòl per a produir una potència rellevant. La Conselleria de Transició Ecològica ha anunciat que treballa en un objectiu de producció d'energia fotovoltaica de 6.000 MW per a 2030 i calcula que això suposaria com a màxim l'ocupació de 12.000 hectàrees, l'equivalent a l'1,5% del sòl comú no urbanitzable sense protecció mediambiental. Per tant, aparentment, hi ha superfície suficient per a assumir aquestes necessitats d'espai, però, on instal·lar eixes centrals energètiques?
Els perills del 'boom' fotovoltaic
Agents socials, com ara organitzacions ecologistes, es mostren totalment a favor de la substitució d'instal·lacions d'energia no renovables com la nuclear, però també alerten que aquesta implantació ha de garantir una protecció triple: mediambiental, paisatgística i cultural.
Ecologistes en Acció adverteix sobre "el perill d'obrir les portes a l'especulació de l'oligopoli energètic". L'aposta per l'energia generada pel sol podria convertir-se en una nova bambolla de negoci i, a més, derivar en la concentració d'immenses centrals fotovoltaiques en determinades zones, com ja tendeix a passar en el cas valencià a les comarques de la Vall de Cofrents-Aiora o l'Alt Vinalopó.
En declaracions a À Punt, Carlos Arribas, portaveu d'Ecologistes en Acció del PV, explica la preocupació de l'associació que representa: "es presenten molts projectes que són insostenibles i confiem que es rebutgen per part de l'administració". L'associació ecologista mostra preocupació per projectes proposats amb un impacte mediambiental directe i que podrien trencar les economies tradicionals en cas d'ocupar terrenys fèrtils de conreu. "A l'Alt Vinalopó hi ha el perill que desaparega l'hàbitat del cultiu de cereals i que a més la fauna associada es veja perjudicada", declara Arribas.
La participació ciutadana, clau en l'acceptació de les centrals
Per la seua part, l'administració defén que segueix una estratègia de renovació energètica basant-se en criteris tècnics, mediambientals i paisatgístics, com arreplega el decret llei publicat l'agost passat. Rosa Pardo, directora general de Política Territorial i Paisatge, també incideix en la importància de l'acceptació social de les centrals a través de plans de participació pública: "es valora el paisatge d'una manera tècnica, però també s'ha de compensar amb les apreciacions que la ciutadania atorga als espais".
A més, Pardo, com també fa el sector ecologista, recorda que la implantació de la producció d'energia neta no només ha de centrar-se en l'aposta per grans centrals fotovoltaiques, sinó també en la millora de l'eficiència de la producció energètica, fomentant per exemple l'autoconsum de la indústria i les vivendes amb instal·lacions pròpies per tal d'estalviar superfície en altres racons del territori.
