Qui és qui en la carrera per a presidir la Generalitat?

Les eleccions tindran com a protagonistes principals cinc homes i una dona i la majoria es presenten per primera vegada

Candidats a la presidència de la Generalitat en les eleccions del 28 de maig
Candidats a la presidència de la Generalitat en les eleccions del 28 de maig / À Punt NTC

Les eleccions autonòmiques del pròxim 28 de maig, que s'han convocat aquesta setmana, tindran com a protagonistes principals cinc homes i una dona. Aquestes són les persones que podrien presidir el Consell durant la XI legislatura:

Ximo Puig: per un govern en solitari  

El president de la Generalitat des del 2015 i candidat a la reelecció pel PSPV-PSOE, Ximo Puig (Morella, 1959) aspira a un tercer mandat, amb l'expectativa que el seu partit no sols repetisca com el més votat sinó que amplie el seu suport electoral, fins al punt que hi ha dirigents socialistes que contemplen la possibilitat de governar en solitari o amb un govern bicolor amb Compromís.

Les enquestes publicades, però, apunten al fet que només amb una reedició del pacte del Botànic (actualment format per PSPV, Compromís i Unides Podem) revalidaria la presidència socialista del Consell. 

Puig és el principal “baró” socialista de l’estat espanyol i l'únic candidat del 2019 que repeteix, això sí, amb una diferència. Aquesta vegada encapçala la llista per la circumscripció de València, la que elegeix el nombre més elevat de diputats i diputades, en uns comicis el resultat dels quals es preveu molt ajustat entre el bloc de l'esquerra i el de la dreta.

Carlos Mazón: reconquista del bastió electoral o “suspens”

El president del PPCV des de fa dos anys i mig, Carlos Mazón (Alacant, 1974), s'estrena com a candidat a la presidència de la Generalitat en substitució d'Isabel Bonig, amb el gran repte de recuperar el “bastió electoral" que el seu partit va governar durant dues dècades, fins a l'arribada fa huit anys del primer govern del Botànic.

Tot i que té l'ambició de governar en solitari, els sondejos indiquen que necessitarà Vox. Amb la pressió de guanyar a la qual li ha instat públicament el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, el president de la Diputació d'Alacant -des d'on ha exercit com a contrapoder a la Generalitat- admet, en el seu salt de la política provincial a l'autonòmica, que tot el que no siga guanyar o governar "serà un suspens".

Mamen Peris: totes les enquestes en contra

La síndica de Ciutadans a les Corts des del passat 18 de gener, Mamen Peris (Alboraia, 1967), és la candidata a la presidència de la Generalitat d'una formació en descomposició que té totes les enquestes en contra.

A diferència del 2019, quan la candidatura que va encapçalar Toni Cantó va sumar 470.600 vots i va aconseguir 18 diputats -el tercer grup més nombrós de les Corts-, els sondejos indiquen que en aquests comicis no obtindran representació en el parlament valencià, on van irrompre en 2015.

Joan Baldoví: del Congrés a les Corts per a reemplaçar Oltra

Joan Baldoví (Sueca, 1958) fa el salt en aquestes eleccions des de la política estatal, on ha sigut diputat al Congrés des del 2011, a l'autonòmica per a ser el candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat. Així, reemplaça Mónica Oltra, l'aspirant valencianista el 2015 i 2019.

Després de l'abrupta eixida de la política d'Oltra fa deu mesos per haver sigut imputada, amb la candidatura de Baldoví -un dels polítics més coneguts i valorats en les enquestes- es busca que la coalició valencianista no es ressenta en les urnes i siga de nou determinant per a un Botànic III.

Carlos Flores: la crossa ultra del PP 

El catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de València Carlos Flores Juberías (València, 1964) s'estrena també com a candidat a la presidència de la Generalitat de Vox. El partit d’extrema dreta va arribar en 2019 a les Corts amb deu diputats i vol ser determinant en un hipotètic govern amb el PP si hi ha canvi de cicle. Com en l’executiu de Castella i Lleó, ja han demanat la vicepresidència.

Després de la designació de Flores, qui substitueix José María Llanos com a aspirant a la presidència de la Generalitat, es va conéixer que en 2002 va ser condemnat per violència masclista contra l’exmuller. Sobre aquests fets provats, el candidat ha dit que "es va equivocar i va cometre un error i es presenta a les eleccions net".

Héctor Illueca: pel 5% perquè UP-EU se sume a un tercer Botànic

El vicepresident segon del Consell i màxim representant de Podem en el govern valencià des de mitjan legislatura, Héctor Illueca (València, 1975) relleva a qui ja va substituir en l'executiu, Rubén Martínez Dalmau, com a candidat de la formació morada a la presidència de la Generalitat.

La coalició Unides Podem-Esquerra Unida té el repte de superar la barrera electoral del 5%, segons algunes enquestes. La dupla electoral d’aquesta confluència la completa Rosa Pérez Garijo, consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i coordinadora general d’EUPV.

També et pot interessar

stats