Catalunya vota amb el dubte de si els pactes facilitaran la governabilitat
El PSC parteix com a favorit, els independentistes hi arriben amb discrepàncies i el PP assumeix el discurs de Vox mentre el fantasma de la repetició electoral sobrevola les urnes
Catalunya vota este diumenge, per quinta vegada consecutiva, en una convocatòria anticipada a les urnes després del rebuig del Parlament català als pressupostos del 2024. Mentre l'independentisme està enfrontat, el PSC lidera unes enquestes que indiquen que vora un 40% de l’electorat no sabia a qui votar a una setmana de les eleccions.
Amb el panorama polític més crispat dels últims anys i els partits nacionals mobilitzats, el resultat d’estes eleccions comptarà, i molt, en clau estatal. De fet, l’avançament electoral ja va provocar que el president de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, no presentara el projecte de llei de pressupostos per a enguany, al·legant el retard que comportarien les negociacions amb una Catalunya en precampanya.
En esta ocasió, el procés no s’ha apropiat de la campanya com feia des del 2017 —amb el naufragi del referèndum i les seues conseqüències judicials— i la sequera que afecta Catalunya, la crisi de l’habitatge o la política educativa i lingüística han protagonitzat bona part dels discursos.
Tot apunta, però, a un escenari postelectoral incert que dificultarà la conformació del nou govern i amb el fantasma de la repetició electoral en l’aire. La veu, de moment, la tenen els 5.754.840 catalans i catalanes que estan cridats este diumenge a les urnes.
El PSC d’Illa fregaria un terç dels suports
El PSC de Salvador Illa parteix com a favorit en les enquestes. Ja va ser la força més votada en els comicis del 2021, gràcies a l’aposta de Sánchez de situar-lo com a líder dels socialistes catalans en un moment de gran visibilitat per la gestió que va fer de la pandèmia al capdavant del Ministeri de Sanitat, però no va tindre opcions de governar. Van ser els comicis en què, a causa de la crisi sanitària, es va registrar el màxim històric d’abstenció en unes eleccions catalanes, amb el 48,7%.
Ara, en un context totalment diferent, el CIS estima que el Partit dels Socialistes de Catalunya s'imposaria de nou este diumenge, fregant el terç dels vots —entre el 29,8% i el 33,2% dels sufragis vàlids—, molt per davant de la resta de formacions, però sense els suports necessaris per a un govern en solitari.
Previsiblement, i per a arribar a la presidència de la Generalitat, Illa haurà de pactar amb Junts+ o bé buscarà un tripartit d’esquerres amb Esquerra i Comuns Sumar, però cap de les dues opcions està exempta de polèmica i de debats interns que es replicarien en la política estatal. L’esquerra en bloc ha criticat el viratge cap a la dreta del PSC durant la campanya i la falta de compromís amb el territori per l’aposta d’Illa per grans projectes com un gran casino a Tarragona o l’ampliació de l’aeroport del Prat.
L’opció del tripartit és l'aposta de Jéssica Albiach, líder de Comuns Sumar, que es presenta com a element necessari per a fer bascular el futur govern cap a l’esquerra. També, per a posar en l’agenda aspectes com la transició ecològica o la regulació del lloguer —que ha marcat la campanya dels Comuns— i que asseguren que no estaran damunt de la taula d’un possible govern de PSC i Junts+.
Segons el CIS, els d’Albiach obtindrien entre el 5% i el 6,7% dels sufragis, una espenta a Sumar per a mantindre el seu lloc a l’esquerra. Tot, després de la desfeta de les eleccions gallegues i els minsos resultats en els recents comicis bascos i gallecs, cosa que els permetria agafar força de cara a les europees del 9 de juny.
L’independentisme, en empat tècnic i marcat per les discrepàncies
La situació es presenta menys favorable per a un independentisme que arriba a les urnes amb més discrepàncies que en el passat recent i a què les enquestes no donen els 68 escons necessaris per a la majoria.
El retorn, set anys després, de Carles Puigdemont com a candidat de Junts+ ha captat bona part de l’atenció mediàtica en les darreres setmanes i el CIS els situa en segona posició, amb entre el 15,4% i el 18,1% dels vots. Per darrere quedaria Esquerra Republicana, que ve de presidir la Generalitat amb Pere Aragonès, i que cauria per poc fins a la tercera plaça, amb entre el 15,2% i el 17,9% dels sufragis.
Les dues formacions han centrat les crítiques en Salvador Illa, a qui retrauen estar al capdavant del PSC més conservador de la història, però amb estratègies diferenciades. Mentre que Puigdemont intenta centralitzar el vot independentista, Aragonès pretén captar tot el vot d’esquerres i marca distàncies tant amb els socialistes com amb Junts+.
Des del 2017, les coalicions entre Junts i ERC els han permés retindre una presidència de la Generalitat que han alternat durant sis anys. Però els canvis en la relació entre les dues forces van arribar l’octubre de 2022 quan els conservadors van trencar el govern català i Esquerra va optar per mantindre’l en solitari, amb només 33 diputats a l’hemicicle.
D’altra banda, la CUP aposta per una coalició amb tots els independentistes, tot i que ha retret durant la campanya a Junts+ i ERC el retorn del discurs autonomista. Els anticapitalistes, encapçalats per Laia Estrada, tindrien assegurada la presència al Parlament de Catalunya amb un suport del 3,2% al 4,6%.
El PP abraça missatges de la ultradreta i busca el sorpasso a Vox
El canvi de discurs dels populars durant la campanya, cada vegada més proper a l'argumentari de Vox, podria donar-los el rèdit electoral que buscaven. El PP d’Alejandro Fernández, l’última força amb representació a l’actual Parlament català amb tan sols tres dels 135 diputats que el conformen, experimentaria un ascens important, segons el CIS, sumant entre el 9,6% i l'11,9% dels vots i convertint-se en la quarta força.
Amb un PP nacional mobilitzat a Catalunya en la recta final de la campanya, Alberto Núñez Feijóo ha entrat en competició directa amb la ultradreta, de qui ha calcat part del discurs sobre migració i ocupacions, com a ingredient per a assegurar-se el sorpasso a Vox.
Els ultradretans, liderats per Ignacio Garriga, quedarien per darrere com a quinta força a l'hemicicle català, amb un suport situat entre el 5,8% i el 7,5%. En els darrers comicis va ser el quart partit més votat i el PP, l'octau.
Cs desapareix on va nàixer i hi entra Aliança Catalana
Part del creixement dels populars s’alimenta, com ha sigut habitual en les darreres convocatòries electorals, del traspàs de vots de Ciutadans que, amb entre el 0,5% i l'1%, confirmaria la desaparició del partit on va nàixer, ja que no superaria la barrera del 3% per a obtindre representació. Es tracta d’una derrota per al partit, liderat ara per Carlos Carrizosa, que va arribar a ser l’opció més votada a Catalunya fa només dues legislatures. Ara, tot apunta que l'última oportunitat per a la supervivència de Ciutadans estaria en les pròximes eleccions europees.
L'avanç de resultats també pronostica la irrupció de la formació xenòfoba i independentista Aliança Catalana, amb entre el 3% i el 4,4%. La formació que lidera l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, no ho tindrà fàcil, però, per a arribar a acords: el PSC, ERC, Junts+, Comuns Sumar i la CUP han signat el pacte Unitat contra l’extrema dreta per a no pactar ni amb Aliança Catalana ni amb Vox i en el qual es comprometen a rebutjar que prosperen les seues iniciatives.
