L'Associació de Fundacions aconsella fer donatius a les ONG i "no llançar-se" a arreplegar refugiats

La guerra a Ucraïna ha activat la solidaritat a la Comunitat Valenciana, que s'ha mobilitzat des de l'inici del conflicte per a acollir persones refugiades i per a enviar material sanitari i béns de primera necessitat als països fronterers on arriben les persones que fugen de la guerra, principalment dones i menors d'edat. 

Aquest dissabte, l'Associació Espanyola de Fundacions (AEF), que representa quasi 900 fundacions d'Espanya, com Intermón, Ajuda en Acció, Missatgers de la Pau, Save the Children, Unicef, Acció contra la Fam o Creu Roja, ha recomanat als espanyols que vulguen ajudar els ucraïnesos que facen donatius a través d'entitats bancàries a les ONG amb estructura a Ucraïna, en lloc d'enviar aliments o de "llançar-se" a la carretera a arreplegar refugiats.

"Fem una crida a la ciutadania: s'ha de ser solidari, és el moment de la solidaritat, però això no va en detriment que aquesta solidaritat siga organitzada. Està molt bé voler acollir un xiquet o anar a arreplegar una família i portar-la, però la nostra recomanació des d'AEF és que es tendisca a l'ajuda institucionalitzada", ha explicat el director general de l'Associació Espanyola de Fundacions (AEF), Silverio Agea. En aquest sentit, ha aconsellat que "ningú es llance a l'aventura d'anar a arreplegar" a una família ucraïnesa a la frontera "si no té unes garanties prèvies i sense estar assessorat" perquè "pot tindre un greu problema i se li pot arribar a acusar de tràfic".

Millor no enviar ajuda "en espècie"

El director de l'AEF explica que un conflicte bèl·lic és "una de les pitjors emergències que es poden produir" perquè és una situació "imprevista", de "caos", en la qual és "molt més difícil" planificar l'ajuda. Per això, ha insistit en la importància de canalitzar les aportacions a través de les ONG i fundacions que tenen estructura en el terreny perquè l'ajuda siga eficaç i arribe a qui el necessita. A més, Silverio Agea ha demanat que no s'envie "en espècie", és a dir, aliments o medicines, llevat que aquestes organitzacions ho demanden.

Aquesta no és la primera crida enmig d'aquesta crisi humanitària. El 9 de març, l'ONG valenciana Junts per la Vida, amb voluntariat a la frontera de Polònia amb Ucraïna que atén les persones refugiades, ja va advertir de l'excés d'ajuda en aquesta zona i va demanar que es racionalitze l'enviament d'ajuda humanitària.

L'AEF recomana als espanyols que facen aportacions dineràries i "sempre a través d'entitats financeres" i "no amb diners en efectiu" a comptes de particulars perquè hi ha el perill de ser acusat de "blanqueig de capitals". També ha recordat que, quan la donació supera els 100 euros, el donant rep un "certificat de donació" que desgrava en la declaració de la renda. Això, segons assenyala, és un signe de garantia. "La seguretat no pot parar la solidaritat, però cal donar amb seguretat", ha remarcat.

La necessitat d'ajuda es mantindrà en el temps

D'altra banda, de cara al futur, el director general de l'AEF ha demanat que la solidaritat no decaiga perquè l'ajuda continuarà sent necessària quan la fase d'emergència passe i arribe la fase de reconstrucció i la fase d'ajuda al desenvolupament.

"El problema és que es recaptarà en l'emergència i quan desapareix dels mitjans, sembla que ja no existeix aquella situació, però és important que la gent es comprometa a ajudar en tot el procés", ha precisat Agea, que tem que la situació de necessitat es prolongue durant "molts anys" perquè no sols s'està "bombardejant les famílies, els edificis, les infraestructures", sinó també "l'economia, el desenvolupament".