<![CDATA[À Punt - Premis Goya]]> 10 <![CDATA[À Punt - Premis Goya]]> <![CDATA[D’Alacant als Goya: els vestits de Rubén Hernández desfilen per la catifa roja]]> El dissenyador alacantí Rubén Hernández és ja un habitual en la gala dels Goya, perquè ha vestit en altres ocasions actrius i presentadores com ara Cayetana Guillén Cuervo i Paula Vázquez. Enguany els seus vestits han tornat a desfilar per la catifa roja de la gran festa del cinema espanyol de la mà d’algunes de les nominades.

L’alacantina Vanesa Romero, candidata a millor direcció pel curtmetratge Sexo a los 70, va enlluernar el públic amb un vestit joia blanc amb coll halter confeccionat especialment per a ella per Hernández, que no és la primera vegada que la vist.

També va repetir vestint l’actriu Nora Navas, candidata a millor actriu principal pel paper en Mi amiga Eva, que ja ha col·laborat amb el dissenyador en altres ocasions i enguany ho va apostar tot al roig.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Goya 2026 premien cinc produccions amb segell valencià i ens deixen sis guardons]]> La gala dels Premis Goya 2026 deixa un xicotet palmarés a la Comunitat Valenciana, sobretot en el format del curtmetratge, en una gala que va convertir Los domingos en la gran triomfadora de la 40a edició amb un total de cinc guardons en les principals categories: millor pel·lícula, direcció, guió original, actriu principal i actriu de repartiment.

Els nominats valencians s'enduen cap a casa finalment sis guardons, d'un total de quaranta nominacions. Això sí, amb triplet en la categoria del curtmetratge. En format llarg tenim la comèdia La Cena —participada per À Punt—, que s'ha emportat els premis a millor guió adaptat i millor disseny de vestuari, i El Cautivo, produïda per la productora valenciana Misent Producciones, que guanya el guardó de millor maquillatge i perruqueria. Precisament el film de La cena ja es va emportar dos guardons els VIII Premis Lola Gaos de l’audiovisual valencià, en el 2025: el de millor actriu de repartiment per a Gloria March i la millor direcció artística, a càrrec de Maje Tarazona. 

En el format curt ha triomfat Ángulo Muerto, de la productora amb seu a Alacant, La Dalia Films, que guanya el premi a millor curtmetratge de ficció, i la producció valenciana El Santo —amb Jaibo Films i Montgó Films a la producció—, que es convertix en el millor curtmetratge documental, mentre que el guardó a millor curtmetratge d'animació és per a Gilbert, projecte que compta amb el valencià Arturo Lacal en l'equip de direcció. A més, també s'endu el premi a millor efectes especials Los Tigres, rodada parcialment a la Ciutat de la Llum d'Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Los Domingos' guanya els premis més importants de la nit i 'Sirat' és la producció més guardonada en els Goya]]> Los Domingos es convertix en la gran triomfadora de la 40a edició dels Premis Goya amb un total de cinc guardons en les principals categories, en una gala en què Sirat també destaca amb un palmarés de sis estatuetes de caire més tècnic. La pel·lícula de la basca Alauda Ruiz de Azúa s'endú els premis a millor pel·lícula, direcció, guió original, actriu principal i actriu de repartiment, mentre que Sirat, dirigida pel viral Oliver Laxe, obté els de millor música original, muntatge, so, direcció de producció, direcció de fotografia i direcció d'art.

Els nominats valencians s'emporten cap a casa finalment sis guardons, d'un total de quaranta nominacions. Això sí, amb triplet en la categoria del curtmetratge. En format llarg tenim la comèdia La Cena —participada per À Punt—, que guanya els premis a millor guió adaptat i millor disseny de vestuari, i El Cautivo, produïda per la productora valenciana Misent Producciones, que guanya el guardó de millor maquillatge i perruqueria. En el format curt ha triomfat Ángulo Muerto, de la productora amb seu a Alacant, La Dalia Films, que guanya el premi a millor curtmetratge de ficció, i la producció valenciana El Santo —amb Jaibo Films i Montgó Films a la producció—, que es convertix en el millor curtmetratge documental, mentre que el guardó a millor curtmetratge d'animació és per a Gilbert, projecte que compta amb el valencià Arturo Lacal en l'equip de direcció.

Altres premis destacats són el de José Ramón Soroiz per l'estel·lar actuació en Maspalomas, on dona vida un home que ha d'amagar la seua homosexualitat després de tornar a Sant Sebastià, la ciutat on va nàixer: els dels dos intèrprets de Sorda, Miriam Garlo i Álvaro Cervantes, que són reconeguts amb els guardons a millor actriu revelació i millor actor de repartiment, o el de millor actor revelació per al jove Antonio Fernández Gabarre, Toni, que s'interpreta a si mateix en el context de la Cañada Real de Madrid al film Ciudad sin sueño.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cinema valencià arriba als Goya amb quarant nominacions i díhuit produccions en la carrera pels premis]]> El sector audiovisual valencià afronta este dissabte una de les cites més rellevants amb la 40a edició dels Premis Goya, que se celebrarà a Barcelona, amb un balanç de 40 nominacions amb participació valenciana. En total, hi ha 18 produccions vinculades a la Comunitat Valenciana en diferents categories, onze de les quals han rebut ajudes a la producció de l’Institut Valencià de Cultura, una xifra que suposa un màxim en l’última dècada.

En la categoria de millor pel·lícula de ficció destaca La cena, dirigida per Manuel Gómez Pereira i coproduïda per la valenciana Turanga Films, que suma huit nominacions: millor pel·lícula, millor guió adaptat, millor cançó original, millor actor protagonista, millor actriu de repartiment, millor actriu revelació, millor direcció d’art i millor disseny de vestuari. El film, amb participació d’À Punt, competix en algunes de les categories principals i se situa entre els títols amb més opcions dins de la representació valenciana.

També amb participació d’À Punt, Una quinta portuguesa, produïda per Jaibo Films, opta a tres guardons: millor guió original per a Avelina Prat, millor actor protagonista per a Manolo Solo i millor actriu de repartiment per a Maria de Medeiros. A més, Romería, coproduïda per la valenciana Elàstica Films, aconseguix sis nominacions, entre elles millor direcció per a Carla Simón i diverses candidatures interpretatives i tècniques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El dissenyador alacantí Rubén Hernández vestirà cinc actrius presents als Goya este dissabte]]> A només 24 hores de la gala dels Goya, al taller del dissenyador alacantí Rubén Hernández es treballa a estall. L’ambient a l’atélier, situat en ple centre d’Alacant, està envoltat de misteri i secretisme, amb peces que viatjaran directament a Barcelona perquè demà totes lluïsquen com estreles de cine.

Per a esta edició, Hernández vestix cinc actrius, algunes d’elles nominades. Entre els dissenys que ultima hi ha un vestit destinat a una candidata amb moltes possibilitats de pujar a l’escenari; una creació que ix d’Alacant perfectament protegida, tant d’imprevistos com de mirades curioses. La ciutat, a més, és un vincle especial amb esta actriu, a qui el dissenyador ja ha vestit en altres ocasions. Es tracta, segons avança Hernández, d’un “vestit joia”, una peça única pensada per a brillar sobre la catifa roja.

Rubén Hernández és ja un dels noms habituals dels Goya. Enguany, també firma el disseny de la candidata a millor actriu Nora Navas, de qui es coneix la identitat, però no els detalls del vestit. Del seu taller també ha eixit el model que lluirà Cuca Escribano, una altra fidel als seus dissenys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Susan Sarandon rebrà el Goya internacional 2026 en la gala del 28 de febrer a Barcelona]]> L’actriu nord-americana Susan Sarandon serà distingida amb el Goya internacional 2026 en la 40a gala dels premis, que se celebrarà el 28 de febrer a Barcelona. Així ho ha anunciat l’Acadèmia de Cine d'Espanya, que n'ha destacat la “filmografia extraordinària”, les interpretacions memorables “tant en inoblidables obres mestres com en títols de la cultura popular" i també el seu “valent compromís polític i social”.

En un comunicat, la junta directiva de l’Acadèmia ha qualificat Sarandon de figura “crucial” del Hollywood contemporani i la consideren un exemple de la “combinació perfecta entre talent i èxit professional, glamur i compromís social i polític”. El Goya internacional té com a objectiu reconéixer personalitats que contribuïxen a concebre el cinema com un art capaç d’unir cultures i públics d’arreu del món.

Sarandon, protagonista de pel·lícules tan icòniques com Thelma i Louise, El client, Les bruixes d'Eastwick, The Rocky Horror Picture Show, Atlantic City, L'ànsia i Pena de mort —per la qual va guanyar l’Oscar— s'afig a una llista d’homenatjats que inclou Cate Blanchett, Juliette Binoche, Sigourney Weaver i Richard Gere, l'any passat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘La cena’ i ‘Una quinta portuguesa’, amb participació d’À Punt, entre les favorites per als Goya]]> La pel·lícula La cena, amb participació d’À Punt, opta a huit nominacions als Premis Goya i se situa entre les quatre favorites en la 40a edició del certamen, que serà el 28 de febrer a Barcelona. En el film, dirigit per Manuel Gómez Pereira i protagonitzat per Mario Casas i Alberto San Juan, també intervenen intèrprets valencians, com ara Óscar Lasarte, Ferran Gadea, Toni Agustí, Glòria March i Carlos Serrano, entre altres. A més, els interiors els han rodat al Palau de les Comunicacions de València.

La valenciana Avelina Prat, per la seua part, optarà al guardó al millor guió original pel film Una quinta portuguesa. La pel·lícula, que també ha tingut la participació d’À Punt i que ha estat produïda pels alacantins Jaibo Films, ha rebut dos nominacions més: a millor actor protagonista, per la interpretació de Manolo Solo, i a millor actriu de repartiment, a Maria de Medeiros.

Amb sis nominacions, Romería, produïda per María Zamora, també està entre les favorites. És el tercer dels llargmetratges en què la valenciana fa tàndem amb la directora catalana Carla Simón.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Carmela’, el curt valencià que dona veu a les milicianes, aspira a ser candidat als Premis Goya]]> Carmela és una història menuda que parla de grans ideals. El curtmetratge d’animació valencià posa el focus en una miliciana republicana que, en plena Guerra Civil, decidix alçar la veu i el fusell per defensar la llibertat i els drets recentment conquistats per les dones.

Segons el director, Vicente Mallols, el personatge de Carmela representa tantes dones que, per primera vegada, van anar al front no sols contra el feixisme, sinó també per a no perdre uns drets que —finalment— acabarien sent arrabassats. Una memòria col·lectiva que el curt reivindica amb sensibilitat i força simbòlica.

Creat íntegrament amb la tècnica d’stop-motion, fotograma a fotograma i amb una marcada vocació artesanal, Carmela és també un exercici de poesia visual de quinze minuts. El director destaca d'esta tècnica què "tot és real", en comparació als formats digitals, i que eixes textures i il·luminació tan particulars fan que "la connexió amb l'espectador siga molt distinta".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Pietra’, el curtmetratge valencià de stop-motion que avança cap als Goya]]> El curtmetratge d’animació Pietra continua el camí cap als Premis Goya després que l'hagen preseleccionat en el procés que reunix obres destacades de festivals qualificadors. La peça, feta amb la tècnica de l’stop-motion, és un retrat delicat sobre la cerca d’identitat i la tendresa que sorgix quan dos soledats que decidixen acompanyar-se.

L’obra és una coproducció entre Portugal, Espanya i Polònia i forma part del catàleg de l’estudi Pangur Animation, especialitzat en animació artesanal. Enguany, l’estudi suma una doble presència en la preselecció, ja que un altre dels treballs, Carmela, també opta a estar entre els nominats.

En una entrevista a À Punt, la productora de Pangur Animation, Leticia Montalvà, explica que Pietra “tracta la història de dos dones que viuen en soledat i que, gràcies a l'amistat, troben una manera de conviure i de trobar alguna cosa que els faltava en la vida”. Segons detalla, una de les protagonistes és Pietra, “una dona trans”, mentre que l’altra és “una senyora major que viu a soles i en una soledat no desitjada”. La relació entre les dos, afegix, els permet compartir “moments d’amistat i d’intimitat que les ajuden a continuar la seua vida d’una manera millor”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘De sucre’, el curt valencià que aspira al Goya amb un relat valent sobre el desig de ser mare]]> El curtmetratge valencià De sucre fa un pas ferm cap als Premis Goya com a candidat a millor curtmetratge de ficció. Dirigit i escrit per Clàudia Cedó, el film partix d’una obra teatral prèvia de la mateixa autora i aborda, sense filtres, el desig de maternitat en persones amb discapacitat intel·lectual. La producció, en què participa À Punt, posa el focus en els límits que sovint imposa la societat a estos anhels.

La història té com a protagonista Maria, una dona de trenta anys amb discapacitat intel·lectual que té un somni clar: ser mare. A partir d’este plantejament, De sucre obri un debat incòmode sobre la incomprensió de l’entorn i la mirada paternalista que confon protecció amb control. El productor del curt, Rafa Molés, explica que el projecte naix d’una pregunta directa: “A mi el que em deia era, qui està capacitat per a ser pare o per a ser mare?”.

Des del primer instant, la protagonista trenca la quarta paret per a interpel·lar l’espectador i deixar clar que el relat no parla només d’ella. “Què feu? Per què em tanqueu? Vosaltres esteu capacitats per a estimar com estime jo? Des del primer moment la pel·lícula ja ens mira als ulls i ens diu: ‘Esta soc jo, però esta pel·lícula va sobre vosaltres també’”, assenyala Molés, que subratlla el caràcter confrontador del curt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Yerai Cortés: "Gràcies al cine, l'art i la música, hem pogut reescriure una història"]]> A les 19:00, a les 20:00 i a les 21:00 hores. Són les tres sessions programades este dissabte als cines Kinépolis d'Alacant que han esgotat totes les entrades per a veure la pel·lícula, flamant guanyadora dels Premis Goya en la categoria de millor documental i millor cançó: La guitarra flamenca de Yerai Cortés.

A més, posteriorment a la projecció hi haurà un col·loqui que comptarà amb la presència del mateix Cortés, protagonista del llargmetratge, i La Tania, la cantant nascuda al Campello que s'ha endut el guardó pel seu tema "Los Almendros".

Abans d'això, hem tingut l'oportunitat de parlar amb el guitarrista alacantí, que assegura que viu un somni després de ratificar l'èxit de la cinta en la passada la gala dels premis del cinema espanyol. Cortés es despulla emocionalment en un documental que conta la seua història familiar, plena de secrets i de flamenc. "Gràcies al cine, l'art i la música hem pogut reescriure una història", comenta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Goya 2025 acaben coronant ‘El 47’ i ‘La infiltrada’ com a millors pel·lícules]]> El 47 i La infiltrada fan història en els premis Goya en ser les primeres a compartir el premi ex aequo a millor pel·lícula. Hi havia 16 pel·lícules que estaven nominades en alguna de les categories de la 39a edició dels premis Goya, una edició en la qual el sector audiovisual valencià ha estat representat amb un rècord de produccions valencianes nominades, i una gran representació del talent, amb 13 valencians nominats.

L’alta representació valenciana a les nominacions, amb un rècord de produccions este any, finalment s’emporta els pessics de millor cançó per a l'alacantí Yerai Cortés per “Los almendros”, de la pel·lícula La guitarra flamenca de Yerai Cortés, que també va guanyar en millor pel·lícula documental. I, per la seua part, les produccions La verge roja i Salve María, produïdes per la valenciana María Zamora, Premi Nacional de Cinematografia, acumulen tres premis. De les grans favorites, El 47, que tenia catorze nominacions, se’n va amb cinc. L’altra guanyadora, La infiltrada, protagonitzada per Carolina Yuste i dirigida per Arantxa Echevarría, s’emporta dos guardons. A més, les dos pel·lícules han sigut dos èxits indiscutibles de taquilla.

Eduard Fernández ha guanyat a millor actor per Marco. Carolina Yuste, guanyadora del premi a millor actriu, ha fet una crida a no gastar “les ferides de la gent per a traure rèdit polític” i el guanyador a millor guió original per Casa en flames, Eduard Sola, ha dedicat el premi “a una generació de mares” i als seus sacrificis. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Il·lusió i emoció entre els nominats valencians als Goya en un any clau per al cinema valencià]]> La 39a edició dels Premis Goya que se celebra este dissabte a la nit a Granada compta amb una presència històrica de l’audiovisual valencià. Des d’À Punt, hem pogut parlar amb el talent valencià present en esta edició hores abans de la gala que presentaran Maribel Verdú i Leonor Watling i en la qual s’atorgarà el Goya Internacional a l’actor Richard Gere.

Un bon exemple de la presència valenciana en els Goya és el cas de la pel·lícula documental Domingo Domingo, de Suica Films, dirigida per Laura García Andreu. “És un documental que parla d’un llaurador de les Alqueries, un poble de la Plana Baixa de Castelló, que vol desenvolupar una nova varietat de taronja i enriquir-se com les multinacionals que controlen el mercat”, explica la directora, qui incideix en el fet que “coneixem molt poc del que hi ha darrere del sistema de patents”. La nominació, relata Andreu, va sorprendre tot l’equip: “Era un somni que no havia somiat mai, aleshores estic superfeliç”.

El jove actor denier Óscar Lasarte és Miguel Gila en la pel·lícula ¿Es el enemigo?, un paper que li ha valgut la nominació com a millor actor revelació. “Per a mi ha sigut com complir un somni”, afirma l’intèrpret de la Marina Alta, qui destaca el fet que siga “una primera pel·lícula, de protagonista, i damunt fent de Miguel Gila, a més de la medalla del CEC i ara la nominació al Goya”. Una sèrie de fets pels quals fa patent la seua alegria dient que “demà podria morir tranquil”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Granada acull este dissabte l’edició més valenciana dels Premis Goya]]> Granada acull este dissabte l’edició més valenciana dels premis Goya, amb un rècord de presència valenciana tant pel que fa a les produccions com pels nominats. Per una banda, les produccions valencianes tenen una presència històrica en esta edició dels premis de l’Acadèmia de Cine, i cinc produccions amb la participació d’À Punt sumen nou nominacions.

Els Goya 2025 estaran presentats per Maribel Verdú i Leonor Watling, i la gala acollirà les actuacions d’Amaral, Rigoberta Bandini i Lola Índigo, entre altres artistes. A més, dedicarà sengles homenatges a Aitana Sánchez-Gijón, Goya d’honor, i a Richard Gere, Goya internacional.

Una edició on El 47 parteix com a favorita, però estarà oberta a les sorpreses. La 39a edició dels Goya vindrà també marcada per la polèmica i les absències, i amb més possibilitats que mai per al cinema valencià.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Claudia Pinto, l'artista valenciana que s'ha alçat amb el Goya a millor Documental]]> El Goya al millor Documental del 2024 està a València. El cabut ha premiat el talent valencià, concretament l'obra dirigida per Claudia Pinto. La cinta Mentre siguis tu ret homenatge a l'actriu Carme Elías i les primeres gravacions estan localitzades a Llíria (Camp del Túria) on la realitzadora passa les seues vacances. "És una gran notícia per a celebrar", ha assegurat la jove.

El Goya llueïx ara com el tresor més preuat a les mans de la realitzadora, que ha obrat la màgia: "Jo he sigut la capitana de l'embarcació, però aconseguir que aquest projecte arriba a bon port és també que tot el món la tracte amb molta dedicació i molt d'amor", ha explicat.

L'èxit d'una hora i quinze minuts arriba després de l'esforç del talent valencià que ha format part de l'equip: "Aquesta película la vaig gravar ací a Llíria, en unes vacances d'estiu", ha confesat. El montatge també. Les dues productores són valencianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els discursos més aplaudits dels premis Goya 2024]]> La gala dels Goya se celebra cada any amb la intenció de promocionar el cine espanyol i, igual que el seté art pot ser un instrument de denúncia i de crítica social, també ho és aquest espai en el qual actors, actrius, directors i la resta de professionals de la indústria aprofiten el focus mediàtic per a alçar la veu.

Entre els discursos més ovacionats pel públic han destacat la denúncia de la directora de 20.000 espècies d'abelles sobre "el genocidi" a Gaza. Estíbaliz Urresola va manifestar "la importància de dir les coses pel seu nom", en referir-se al conflicte bèl·lic. També s'ha viralitzat la resposta de Pedro Almodóvar a les declaracions del vicepresident de la Junta de Castella i Lleó Juan García-Gallardo (Vox) en les quals es va referir als cineastes com "senyorets que volen viure de produir obres cinematogràfiques que ningú veu".

Així mateix, han sigut molt comentades les paraules de la directora d'Ava, Mabel Lozano, contra la prostitució o l'homenatge de Claudia Pinto, directora de Mentre siguis tu, a les persones que pateixen Alzheimer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘La societat de la neu’ arrasa en els Goya i guanya dotze guardons, inclòs el de millor pel·lícula]]> La societat de la neu, el film de J. A. Bayona que narra la història real dels jugadors de rugbi que van sobreviure més de dos mesos perduts al cor dels Andes, arrasa en la 38a edició dels Premis Goya i s’emporta un total de dotze guardons, entre els quals hi ha el de millor pel·lícula i millor director. Completen el palmarés els premis a millor música original, millor actor revelació, millor direcció de producció, millor direcció de fotografia, millor muntatge, millor direcció d'art, millor disseny de vestuari, millor maquillatge i perruqueria, millor so i millors efectes especials.

20.000 espècies d'abelles, la pel·lícula sobre la infància d'una xiqueta trans guanyadora d'un Os de Plata en la Berlinale i dos premis Feroz, acudia a la gala com la gran favorita de la nit amb un total de quinze nominacions. Però, finalment, s'ha hagut de conformar amb tres capgrossos: millor direcció novella i millor guió original per a Estibaliz Urresola Solaguren i millor actriu de repartiment per a Ane Gabarain.

La major part de les candidatures valencianes se'n van de Valladolid amb les mans buides, però les productores valencianes Sin Rodeos Films i Nakamura Films està d'enhorabona: Mentre siguis tu, de la veneçolana establerta a València Claudia Pinto, s'emporta el premi a millor llargmetratge documental.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La valenciana d'adopció, Sarai Rodríguez, nominada al Goya a millor maquillatge]]> Sarai Rodríguez podria aconseguir el segon Goya a millor maquillatge en la gala d'aquest dissabte per la pel·lícula Valle de sombras. La maquilladora de La Rioja ha desenvolupat la major part de la carrera professional a València, on va viure més de dèsset anys. 

És la tercera nominació consecutiva a millor maquillatge, i per tant ja és veterana en les nominacions. Ella ja sap el que se sent amb un capgròs a les mans. Ara es troba a València rodant l'última pel·lícula, al Palau de les Arts, el mateix lloc, coses del destí, qui sap si premonitori, on va rebre el 2022 el Goya per Les lleis de la frontera.

Enguany la nominació li arriba per la pel·lícula Valle de sombras, un thriller que ens transporta als cims de l'Himàlaia, tota una aventura que podria culminar amb la seua pròpia conquista del cim del seté art espanyol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El talent valencià que podria emportar-se un premi Goya]]> Onze nominacions amb segell valencià competiran per emportar-se un guardó en la 38a edició dels Premis Goya, que se celebra aquest dissabte a Valladolid. Repassem les candidatures en un bon any per als i les professionals de la nostra indústria cinematogràfica.

Les categories en què més destaca el talent valencià són les destinades als curtmetratges, especialment en l'animació. Sumant les diverses modalitats del format curt, podem trobar un total de cinc treballs fets a casa nostra o que tenen professionals valencians en les files: Becarias, Todo bien i Todo está perdido, que opten al premi a millor curtmetratge d’animació; Una terapia de mierda, que tot apunta que podria obtindre el guardó a millor curtmetratge documental, i Carta a mi madre para mi hijo, un treball que produeix la valenciana María Zamora i que és una de les cinc nominades a millor curtmetratge de ficció.

En l’apartat de llargmetratge d’animació, hi ha dos valencians amb una llarga experiència: el productor Toni Novella, nominat per Mòmies, i Javier Mariscal, per Dispararon al pianista. I en el terreny del llargmetratge documental han quedat nominats Mentre siguis tu, amb producció de les empreses valencianes Sin Rodeos Films i Nakamura Films, i Contigo, contigo y sin mí, produït per Carlo d'Ursi per a la productora de Dénia Montgó Films.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Becarias’ porta la precarietat laboral i els lloguers injustos als Goya]]> Marina Cortón, Marina Donderis i Núria Poveda inspiraren i crearen ‘Becarias’, un dels curts d'animació nominats al Goya aquest dissabte, que des de València té molt a dir de l'animació, en la gran gala del cine. Durant quatre anys han estat utilitzant la tècnica de l'stop-motion per a contar la seua pròpia història i denunciar la precarietat laboral i la dificultat de trobar un lloguer just. 24 hores abans que viatgen a Valladolid, À Punt ha parlat amb elles sobre la precarietat laboral, els lloguers desorbitats o la reclamació d'uns sous dignes, els temes que estan al cor d'aquest curt.

Al novembre, quan guanyaren el premi Berlanga a millor curtmetratge d’animació i pujaren a recollir-lo, denunciaren que els havia costat menys aconseguir el guardó que un lloguer just. I aprofitaren per a dir que estaven buscant faena.

Marina Dondaris, precisament la que va dir aquestes paraules, diu que sembla que, per haver guanyat un Berlanga o estar nominada a un Goya “la teua vida és súper exitosa”. Però “no és veritat”, afirma. “La veritat és que estic a casa de ma mare, acabant un màster i buscant feina tota l'estona”, reconeix. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Todo bien’, un curtmetratge mut amb segell valencià que evoca la pandèmia en clau d’humor]]> La categoria de millor curt d’animació als Premis Goya, que tenen lloc aquest dissabte a Valladolid, està copada per metratges valencians. I és que tres dels cinc nominats ixen de València. Quan només falten dos dies per a la gran festa del cine espanyol, un equip d’À Punt Notícies ha estat amb Diana Acién, la directora del curtmetratge Todo bien, marcat per la pandèmia de covid-19. 

Un esternut desencadena la trama d'Anna i Vicent. Estan tancats per una pandèmia, però l'afronten de diferents maneres. Es tracta d’una història massa familiar que aquesta directora conta en sis minuts i amb humor. “Quan em vaig asseure a escriure el guió, em demanava fer una cosa dramàtica, però em vaig adonar que el procés d’adaptació que vam passar et portava a la bogeria i a la comèdia”, assegura la directora. 

Les situacions estan tretes d'històries reals i sense text, només amb onomatopeies. Diana ho fa perquè està convençuda que la mímica és un llenguatge universal. “Volia que arribara a més gent i ho faig des de l’estima, perquè els meus pares són sords. Vull que els coneguen la història amb més força”, explica. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El documental valencià que aborda les pseudociències amb humor, de camí als Goya]]> Entre la nòmina de candidatures valencianes als Goya, estarà Una terapia de mierda, un curt documental que, en forma de paròdia, reflexiona sobre els perills de les pseudociències i que ens recorda que la realitat, moltes vegades, supera la ficció. Està nominada en la categoria de millor curtmetratge documental.

El que va començar com una xicoteta broma d'una parella de biòlegs valencians que volien denunciar les falses teràpies, es va convertir en un gran un experiment social que Javier Polo, director d’Una terapia de mierda, va portar a la pantalla gran. Volien demostrar que sense cap control de les teràpies alternatives, es pot vendre qualsevol merda.

Els seus creadors van arreplegar el testimoni i van contar les virtuts de la fecomagnetoterapia en un curt, protagonitzat pels biòlegs i que ens recorda la televenda dels anys 80.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El productor requenenc Toni Novella acudeix als Goya amb la seua huitena nominació]]> El talent valencià arribarà amb força dissabte a la catifa roja dels Goya. A més del compositor alzireny Arnau Bataller, que està nominat per la banda sonora que ha creat per a La paradoja de Antares, el productor requenenc Toni Novella aspira a aconseguir un dels capgrossos per la producció Mòmies.

Aquest llargmetratge d’animació és la quarta pel·lícula més taquillera del 2023 i, després de tres dècades de trajectòria professional, la primera incursió de Novella en el gènere. Dissabte a Valladolid serà la huitena vegada que aquest productor viurà el nerviosisme d’estar nominat.

Col·laborador habitual d'Almodóvar, la primera nominació li va arribar com a director de producció d’una pel·lícula de referència del director manxec, Volver. Anys després, el 2015, per fi va tocar l'estatueta gràcies a El Niño.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alzireny Arnau Bataller s’embarca per segona vegada en la carrera dels Goya]]> Les composicions musicals que ha fet l’alzireny Arnau Bataller per a La paradoja de Antares poden guanyar un dels Goya el dissabte. El músic, que està nominat per segona vegada als màxims guardons del cine espanyol, tot i veure’s sorprés per la nominació a la millor música original, assegura estar il·lusionat davant la gala de dissabte.

Ja sap el que es viu quan s’està entre la llista d’aspirants a aconseguir un capgros dels Goya. És la segona vegada que hi opta, ja va estar nominat per la banda sonora de Mediterráneo i el 2022 es va emportar un premi Gaudí per la banda sonora que havia creat per a la pel·lícula que reflectia el drama de la immigració a la mar.

“Mai de la vida m'haguera esperat que estaria nominat per una pel·lícula tan, tan xicoteta que, com aquell que diu, l'han feta entre quatre amics. I és una pel·lícula que no ha tingut molta difusió”, manifestava Arnau Bataller a À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Mentre siguis tu', un documental sobre l'Alzheimer que llança un cant a la vida]]> En la setmana dels Goya, els cines Lys de València han preestrenat Mentre siguis tu, un documental en què ha participat À Punt i que narra el dia a dia de l'actriu Carme Elias, diagnosticada d'Alzheimer. Un equip d’À Punt notícies ha parlat amb la directora, la valenciana d'adopció Claudia Pinto.

Després de tota una vida dedicada a construir les històries dels personatges als quals ha donat vida, Carme Elias s'ha anat enfrontant des del 2019 a anar oblidant a poc a poc la seua. Una carrera contra rellotge contra la mateixa memòria en què impera la necessitat de trobar-se ací i ara.

El documental, candidat al Goya en la categoria de millor llargmetratge documental, és un viatge complex i dolorós que l'actriu fa fortament agarrada de la mà de la seua amiga la directora Claudia Pinto, transformant-lo en un camí lluminós. “A pesar que parla d’una persona que s’acomiada, posa l’accent a celebrar la vida”, explica. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El segell valencià de ‘Robot dreams’, candidata a millor pel·lícula animada als Premis Oscar]]> Robot dreams, de Pablo Berger, és la pel·lícula d'animació espanyola que acaba de ser nominada als Oscars. Una història d'amistat entre un gos i un robot, que transcorre a Nova York, i que competirà amb els grans estudis americans per l'estatueta al març. En aquest projecte tan minuciós han participat dues joves valencianes, M. Carmen Cambrils i Dana Benso.

La tendra relació entre un tímid gos i un robot en la platja de Coney Island, a Nova York ha captivat als acadèmics. En una altra platja, banyada en aquest cas pel Mediterrani, ens trobem amb M. Carmen i Dana, de Pego i de Sagunt, que són part d'aquest somni.

M. Carmen s’ha encarregat d’animar Robot i Dog: “Som actors encoberts i hem de dibuixar línia a línia allò que passa en el plànol per a contar el que succeeix en la història”. Dana, en canvi, treballa en el departament de Clean Up: “Ens encarreguem de passar a net i completar allò que ha fet abans el departament d’animació”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aquestes són les opcions valencianes als Goya]]> Fins a deu Goyas poden acabar al nostre territori el pròxim febrer. El curt d’animació Becarias, el curt documental Terapia de mierda o la música que ha compost l’alzireny Arnau Bataller per a La paradoja de Antares són alguns dels treballs cinematogràfics que tenen opcions en la 38a edició dels premis que lliura l’Acadèmia de Cinema.

L’actriu Anna Castillo i l’actor Luis Tosar han desvelat aquest dijous les nominacions, liderades per 20.000 espècies d'abelles. La producció d’Estíbaliz Urresola acumula una quinzena de nominacions. A més d’aquest llargmetratge, La societat de la neu, la pel·lícula que firma J. A. Bayona i que representarà Espanya en els Oscars, suma tretze nominacions. Altres de les produccions que més premis poden aconseguir són Cerrar los ojos i Saben aquell, amb onze nominacions cadascuna. Un amor, d'Isabel Coixet, s'ha colat també entre les favorites i compta amb set opcions a la 38 edició dels premis que lliura l’Acàdemia de Cinema. Aquestes pel·lícules han copat també les categories a millor direcció i pel·lícula.

Pel que fa als treballs valencians, hi ha quatre curts que opten a algun dels guardons. Becarias, de la productora valenciana Pangur, que reflecteix l’experiència de tres amigues que s’independitzen i comparteixen pis, està nominat en la categoria de millor curtmetratge d’animació. L’obra va obtindre el Premi Berlanga al millor curtmetratge d'animació en la passada edició dels Premis de l'Audiovisual Valencià. Forma part del catàleg promocional Curts Comunitat Valenciana 2024, que edita l'IVC.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Acadèmia de Cine presenta un cicle gratuït a nou ciutats amb pel·lícules dels Premis Goya 2023]]> L'Acadèmia de Cine ha presentat aquest dimarts "El gran viatge de la pantalla gran", el primer cicle de cine que portarà pel·lícules dels Premis Goya d’enguany amb sessions gratuïtes a nou ciutats espanyoles, entre elles València. "El propòsit de la mostra és sembrar el sentit de veure cinema i integrar-lo com una activitat quotidiana en la ciutadania", ha assenyalat el president de la institució, Fernando Méndez-Leite. 

En concret, la Filmoteca de València acollirà la projecció de Cerdita el 21 de juny, amb una trobada amb Laura Galán. Cinco lobitos, Modelo 77, La consagración de la primavera, En los márgenes, Irati i Mantícora són les altres pel·lícules que recorreran la geografia espanyola de la mà d'aquest cicle, acompanyades dels guardonats Susi Sánchez, Alauda Ruiz de Azúa i Telmo Irureta i dels nominats Carmen Machi, Alberto Rodríguez, Zoe Stein, Christian Checa i Eneko Sagardoy.

"Davant del complicat moment que viuen les sales a tot Espanya, cal reinventar-se, anticipar-se als canvis i oferir a l'espectador un plus extra", ha puntualitzat Méndez-Leite.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Nosaltres també existim i follem”: Telmo Irureta reivindica als Goya un cine més inclusiu]]> “Gràcies al meu personatge, David, perquè fa l'ullet als drets de les persones com jo a la sexualitat, perquè nosaltres també existim i també follem”. Amb aquestes paraules ha agraït Telmo Irureta el premi a millor actor revelació pel seu paper en La consagración de la primavera, que ha rebut aquest dissabte a la gala dels Goya celebrada a Sevilla.

Encara que estava molt content, però “una mica bloquejat”, açò no ha sigut una trava per a reivindicar des de la seua cadira de rodes “un cinema més inclusiu i amb cossos de tota classe”.

L’intèrpret, de 34 anys, té mobilitat reduïda des que en tenia dos, quan una encefalitis li va provocar una paràlisi cerebral. L’entrega del premi ha sigut especialment emotiva per a ell, ja que l’ha rebut de la mà de sa tia, l'actriu Elena Irureta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així va viure la productora valenciana María Zamora el dia que va guanyar l'Os d'Or de la Berlinale per 'Alcarràs']]> La productora valenciana María Zamora acaba de tornar de Berlín, on ha arreplegat al costat de l'equip de la pel·lícula Alcarràs, l'Os d'Or de la 72a Berlinale, el 2022. Aquesta empresària, especialitzada en la producció i distribució de cine independent, des de la seua empresa Elastica Films, va decidir apostar per aquest treball de Carla Simón.

Alcarràs és el segon llargmetratge de Simón, després de la seua òpera prima Verano 1993, un film que el 2017 ja va guanyar a la Berlinale el premi a la millor òpera prima i el gran premi del jurat internacional, a més de tres premis Goya (directora novella, actor de repartiment i actriu revelació).

Alcarràs és una pel·lícula realitzada amb actors no professionals que narra la vida dels Solé, una família agrícola de Lleida, que s'enfronta a la decisió del nou propietari de les terres: arrancar els arbres i instal·lar panells solars. Una història ficcionada arrelada, en part, en algunes de les vivències familiars de la directora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Palau de les Arts viu la nit del retrobament del cinema espanyol]]> El Palau de les Arts de València viu aquest dissabte la gran festa del cinema espanyol, amb la celebració dels 36 Premis Goya, que enguany, i per primera vegada, s’entreguen al Cap i Casal, coincidint amb l’homenatge al centenari de Luis García Berlanga.

A les portes de l’emblemàtic edifici de l’arquitecte Santiago Calatrava, centenars de persones han esperat des de primera hora del matí l’arribada dels convidats i convidades a la gala. A partir de les 20 hores, la catifa roja podrà veure's en realitat virtual a través de Meta i d'un Facebook Live des de la pàgina dels Premis Goya.

Actors i actrius, directors i directores, guionistes i equip tècnic tornen a veure's aquesta nit les cares, encara que amb la mascareta posada, després que en l’última cerimònia, celebrada a Màlaga,  els nominats i les nominades no pogueren assistir presencialment a causa de la pandèmia. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paco Plaza: “Cal reivindicar València com un plató de cinema de luxe”]]> Després d’aconseguir-ho amb la trilogia Rec i amb Verónica, el director valencià Paco Plaza ens torna a ficar la por al cos. Amb el llargmetratge La abuela, que compta amb dues nominacions als Premis Goya, el mestre del terror ens enfronta a la major de les pors: la vellesa.

Un dels cabuts als quals opta, el de millors efectes especials, se'l podria endur el també valencià Ferran Piquer, que crea per a la darrera pel·lícula de Plaza eixa atmosfera inquietant i paranormal que ja li ha valgut dos premis Goya en passades edicions. La banda sonora de La abuela, obra de Fatima Al-Qadiri, també ha rebut la nominació a la millor música original per una composició ben especial que, com explica Paco Plaza, fuig dels tòpics del gènere.

El director del film celebra l’honor d'assistir a una gala que per primera vegada es fa a casa. “Jo espere que això servisca per a reivindicar a València com un plató de cine de luxe” explica Plaza, qui ha recordat la qualitat tècnica de la professió, així com un clima i un entorn natural privilegiats que fan d’aquesta una terra de cinema.   

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cate Blanchett: "Com més diversa siga la gent darrere i davant de les càmeres, millor serà el cine"]]> L'actriu australiana Cate Blanchett rebrà aquest dissabte a València el primer Goya Internacional, un nou reconeixement de l'Acadèmia de Cine espanyola per a "personalitats que contribueixen al cinema com a art que uneix cultures i espectadors de tot el món".

Blanchett, que ja ha arribat a València, ha atés els mitjans i ha reivindicat la importància de moviments com l'antiracista #BlackLives Matter (les vides negres importen) o el feminista #MeToo (jo també) dins de la indústria del cine.

"Com més diversa siga la gent darrere i davant de les càmeres, més únic serà el cine", ha remarcat la intèrpret, que ha declinat fer declaracions sobre Woody Allen, acusat d'abusos sexuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[C. Tangana, Luz Casal, Sabina i Leiva actuaran en la gala dels Goya a València]]> C. Tangana, autor d'El Madrileño, l'àlbum més venut a Espanya el 2021, actuarà en la gala de la 36a edició dels Premis Goya, que se celebrarà al Palau de les Arts de València aquest dissabte. El cantant, productor i compositor madrileny, guanyador de tres Latin Grammy i nominat a un Grammy, cantarà en directe al costat de l’artista catalana Rita Payés.

Els seus noms se sumen als anunciats fa uns dies de Luz Casal i Joaquín Sabina, que, acompanyat de Leiva, pujarà per primera vegada a un escenari des de l'accidentada actuació en el WiZink Center de Madrid, el 12 de febrer del 2020.

La gala començarà amb un número musical protagonitzat per les actrius i cantants Bebe –Goya a la millor cançó original per "Tiempo pequeño", de la pel·lícula La educación de las hadas–, Jedet –Premi Ondas pel paper en la sèrie Veneno– i Cristina Castaño, que ha participat en musicals com Fama i Cabaret.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Gora Automatikoa', de producció valenciana, nominada al Goya a millor pel·lícula d’animació]]> Gora Automatikoa, produïda per l'il·licità Carlos Guerrero, és una de les 4 nominades a millor pel·lícula d'animació en els Goya del 2022. Una història satírica en què es critica la maquinària dels certàmens de cine i el sector audiovisual en general.

En la gala dels Goya del 2021 només hi ha una nominació a millor pel·lícula d'animació, que guanya el guardó automàticament. Això fa que David Galán, que està veient l’entrega dels premis des de sa cada, pense que és la forma més fàcil de guanyar un Goya i acomboie dos amics per a crear una pel·lícula d'animació pensada únicament per a aconseguir el premi. 

En to satíric es mostren les dificultats en el cine espanyol, especialment en animació, ja que costa molt obtindre finançament, però si els diners arriben de fora ja no poden presentar-se al certamen. Una situació en què s’ha vist la pel·lícula Dartacan, que per tindre massa finançament estranger no ha pogut participar als Goya, explica Carlos Guerrero a À Punt NTC.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mariano Barroso: “Demà tot el cine espanyol estarà present a la ciutat de Berlanga”]]> Un dia abans que se celebre la gala dels Goya al Palau de les Arts de València, el president de l'Acadèmia Espanyola de Cinema, Mariano Barroso, ha rebut un equip d’À Punt Notícies. Barroso ha celebrat que la cerimònia de dissabte serà la del retrobament, però encara marcada per la situació sanitària. “Tornarem a tindre la sala plena de gent, però hem de continuar mantenint les mesures de precaució, com la mascareta”. 

Així mateix, ha recordat que la gala serà la clausura a tot un any dedicat a un dels cineastes icònics del cinema espanyol: “Serà emocionant, tot el cine espanyol estarà present en la ciutat de Berlanga, amb el suport total de València”. 

Hermètic i tranquil. L'home que més sap del que ocorrerà en els Goya només assegura que de la llista d'assistents, hi ha hagut molt poques baixes. La celebració del cinema espanyol també serà la de València, un agent actiu que de decorat ha passat a actriu protagonista. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El primer llargmetratge de Javier Marco, ‘Josefina’, nominat a tres Goya]]> L'alacantí Javier Marco opta aquest dissabte a tres premis Goya amb Josefina, el seu primer llargmetratge: millor director novell, muntatge i millor actriu per Emma Suárez.

Aquesta triple nominació és un somni per a Javier, que ja de xicotet jugava a ser director de cine i que viu per i per al cinema, segons ell mateix ha confessat en À Punt NTC. 

Després de molts esforços per a arribar fins ací, ara amb 40 anys podria aconseguir el seu segon Goya pel seu primer llargmetratge "Josefina". Tot i que per a ell ja és tot un luxe el fet d’haver sigut nominat, assegura.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Només el 16% de les nominacions als Goya són dones]]> La dona en el cinema només tenia un paper i era davant de la càmera. L'exhibició en escena era el màxim nivell de representació femenina en la indústria cinematogràfica. Això el 1956. Les coses han canviat, però no tant. Enguany l'Acadèmia espanyola de Cine lliurarà uns guardons on només el 16% de les nominades són dones. Hi ha categories feminitzades i d'altres, masculinitzades. De fet, en algunes les dones ni tan sols apareixen: fotografia, direcció artística, efectes especials. 

Nathalie Martínez, acadèmica i posseïdora d'un Goya per la producció de Blue Malone, explica que la presència de la dona en la indústria encara és molt precària. "La diferència entre la participació d'homes i dones és més una qüestió d'oportunitat que de talent", defensa.

L'asimetria en la presència de dones i homes en les categories són el reflex dels estereotips sexistes. Un exemple: una de les categories o àrees totalment feminitzades són maquillatge i perruqueria. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Mindanao', corrupció mediterrànea nominada als Goya]]> Mindanao conta la història d’una alcaldessa que passa les últimes hores en un hotel, juntament amb el seu seguici corrupte i el seu gran amor, Amparo. Aquesta història li ha valgut al director valencià Borja Soler una nominació als premis Goya del 2022 que s’entreguen aquest dissabte a València. 

Una alcaldessa magistralment interpretada per Carmen Machi amb qui el director de la pel·lícula assegura que va ser un plaer treballar com a companya i com a actriu. 

La història, explica Soler a À Punt NTC, se centra en la part íntima dels personatges i utilitza la corrupció com a teló per a contar el que passa de portes endins, que moltes vegades no es veu. Mindanao anava a ser un llargmetratge, però les coses estaven tan clares que apostaren per traure el curt i testar reaccions als festivals. Els premis no han cessat i guanyar el Goya seria la cirereta del pastís per a Soler, que reconeix que li emocionaria molt poder rebre’l a la seua ciutat i envoltat de la família i els amics. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’alacantina Sonia Almarcha opta al seu primer Goya en la gala de València]]> L'alacantina Sonia Almarcha està nominada als Goya com a millor actriu de repartiment amb el paper d’Adela, la dona d’un empresari en El buen patrón, pel·lícula que arriba a la cerimònia amb 20 nominacions. És la primera vegada que aspira al guardó i, a més, enguany la gala dels premis se celebra al Palau de les Arts. Un binomi que no s'hauria imaginat mai quan era jove i va deixar el Pinós (Mitjà Vinalopó) per a estudiar art dramàtic a València.

“Fer-ho ací per a mi és especial, perquè eixe dia estaré amb tots els membres de l’acadèmia i l'endemà estaré amb els meus amics, els que vaig fer ací quan estudiava” ha afirmat l’actriu.

Amb una extensa trajectòria davant les càmeres, Almarcha ha rebut aquesta nominació molt il·lusionada i ha assegurat que li va arribar per sorpresa. “Estava comprant, perquè tenia gent en casa per a dinar” ha contat.

Continua llegint-ho en el web

]]>