Nou persones sense experiència jurídica, al davant del cas de jurat més complex d'Espanya

La magistrada convoca el tribunal popular després del segon dia de deliberacions  sense veredicte sobre Jorge Ignacio Palma, l'acusat de matar Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas i d'atemptar contra la vida de set dones més

L'acusat, Jorge Ignacio Palma, atén a la Fiscal en una sessió del juí
L'acusat, Jorge Ignacio Palma, atén la fiscal en una sessió del juí / Biel Aliño (Efe)

El destí de Jorge Ignacio Palma està en mans de nou persones. Les set dones i dos homes que formen el jurat popular. Ciutadans i ciutadanes sense formació jurídica prèvia i escollits per sorteig, encaren probablement el cas de jurat més complex de la història judicial espanyola. La magistrada-presidenta del tribunal ha convocat els seus membres a les 15 hores d'aquest dimecres, quan han passat les 48 hores sense l'emissió de veredicte, a fi de resoldre els possibles dubtes i ampliar-los, si escau, les instruccions, tal com preveu l'article 57 de la llei del jurat. 

Dificultats previsibles davant un repte majúscul: determinar què es pot provar i què no sobre els fets que s'imputen a l'acusat de matar Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas i d'atemptar contra la vida de set dones més. Aclarir si Palma és l'assassí en sèrie que dibuixen les acusacions o una víctima del sistema amb mala sort, com manté la defensa. 

El tribunal porta deliberant a porta tancada des de les 15 hores de dilluns en un hotel de València sobre les 700 preguntes que constitueixen l'objecte del veredicte: unes seixanta sobre cada víctima i més de cent en el cas de Marta Calvo, en un document que suma 143 pàgines. El qüestionari és d'una grandària inèdita. L'ha agegantat tant la xifra de víctimes [tres dones mortes i set supervivents] com els delictes que es valoren (temptativa d'assassinat, homicidi, abús sexual, contra la salut pública, contra la integritat moral) i els agreujants (gènere, traïdoria sorpresiva) i els eximents (facultats anul·lades o disminuïdes pel consum de cocaïna) que s'han de ponderar en cada cas. 

Per a complicar les coses, no només decideixen sobre fets, sino també respecte de les intencions de l'acusat: si buscava prostitutes premeditadament per a aprofitar-ne la vulnerabilitat; si emprava deliberadament la droga per a doblegar-los la voluntat; si buscava conscientment la intoxicació de les xiques per a matar-les. 

El tribunal ha de votar sobre cada un d'aquests 700 interrogants. L'atribució de fets desfavorables necessita set vots, mentre que els pronunciaments sobre fets favorables a l'exculpació només en demanen cinc, un desequilibri sempre a favor de la presumpció d'innocència. En el cas que guanye la interpretació de la defensa, Palma serà absolt. Però si es consideren provats els fets i intencions, podria ser condemnat a un màxim de 120 anys de reclusió, com demana la Fiscalia, o a presó permanent revisable, com reclamen les acusacions particulars. 

Tant l'advocada de Palma com la mateixa magistrada han advertit el jurat del risc de condemnar una persona innocent, recordant que el dubte sobre un fet ha de conduir a la no atribució d'aquest. I tot en un cas amb moltes zones grises. 

Les declaracions de les víctimes, clau en el procés

El repte principal del procés descansa en la falta d'evidències clau, com el cos encara en parador desconegut de la víctima més mediàtica, Marta Calvo, així com el temps que ha passat entre els fets i les denúncies, que deixa a interpretació del jurat la validesa probatòria dels testimonis de les supervivents de les presumptes pràctiques sexuals de l'acusat.

Contra Palma pesa la coherència i la credibilitat en l'exposició d'aquestes, set prostitutes sense relació prèvia van denunciar Palma després de veure la seua imatge en televisió durant la cerca del cos de Marta Calvo. Els testimonis, coincidents en nombrosos elements, han revelat un possible patró de conducta: el reclam de la festa blanca, la incitació al consum de cocaïna durant el servei sexual, l'ús d'alguna substància o de la mateixa droga per a atordir-les i, finalment, la introducció de roques de cocaïna sense consentiment en els genitals. 

Des de 2019 el Tribunal Suprem avala el testimoni de la víctima com a prova de càrrec en delictes que es cometen en la intimitat quan es compleixen una sèrie de requisits. Entre aquests hi ha la versatilitat i la falta de contradiccions en el relat, o l'exposició de detalls que podrien perjudicar la denunciant, com ha passat en diverses ocasions en la vista oral, com el cas d'una dona que va reconéixer haver amenaçat l'acusat amb un ganivet. 

El jurat ha de decidir si aquests testimonis són prou convincents per a atribuir els delictes a Palma o si, com manifesta la defensa, les dones han sigut manipulades per a construir un relat acusatori a canvi dels beneficis que les atorgaria la llei de violència de gènere.

No obstant això, la instrucció i la vista oral han permés constatar una sèrie d'evidències que comprometen la versió de Palma, el qual només ha reconegut l'esquarterament de Marta Calvo.

Arliene Ramos: un vídeo i l'ADN assenyalen Palma

Les càmeres de seguretat, l'ADN recuperat d'una copa i dos testimonis constaten la presència de Palma al pis on era prostituïda Arliene Ramos, la primera presumpta víctima mortal. La policia va recuperar en l'habitació restes de cocaïna d'una puresa del 81,6% -inaccessible al consumidor del carrer segons els pèrits- que s'ha atribuït a l'acusat, un narcotraficant amb condemnes a Itàlia i Navarra. 

La defensa manté que la droga no li la poden atribuir i qüestiona que l'acusat deixara la dona agonitzant i el fet que morira d'una intoxicació amb cocaïna. L'autòpsia va descartar-ho, però fou incompleta: faltaven els òrgans que havia donat la família de la xica i on la droga perdura més temps. Experts de l'Institut de Toxicologia van posar en dubte els resultats de l'examen forense en el juí, on es va recordar que la cocaïna és de ràpida absorció per les mucoses i que les primeres analítiques d'urgències sí que revelaren restes de l'estupefaent en sang i orina.

Lady Marcela Vargas: mostres en sis ungles i mort per asfíxia

La geolocalització i una conversa per Whatsapp situen Palma a l'escenari del segon crim: el presumpte homicidi de Lady Marcela Vargas. S'ha recuperat ADN de Palma en sis de les ungles de la víctima, als braços i un taca de sang de la dona, en què s'han evidenciat lesions compatibles amb la mort per asfíxia. La cocaïna analitzada a la sang de Vargas tenia una puresa letal del 90,31%, novament inaccessible al carrer. La defensa nega la participació de Palma perquè s'ha recuperat ADN d'un segon home, desconegut, a l'habitació del prostíbul on va morir Vargas i qüestiona la seqüència horària de l'aplicació de missatgeria. 

Marta Calvo: l'esquarterament, qüestionat

Jorge Ignacio Palma sí que reconeix la relació amb Marta Calvo, però atribueix la mort a un accident i diu haver-la esquarterat per por, donats els antecedents penals que tenia. Contra la veracitat d'aquesta versió juguen les anàlisis pericials, que no han trobat mostres del desmembrament al pis de Manuel on va morir, o la declaració dels forenses, que consideren inversemblant el relat de l'esquarterament -per les contradiccions i l'omissió d'alguns detalls- i impossible que s'escometera amb les serres que diu haver emprat Palma. 

Tampoc l'ajuda el fet d'haver estat 21 dies fugit, ni la falta de resultats en la cerca exhaustiva a la planta de Quart i a l'abocador de Dosaigües, on es revisaren centenars de tones de fem durant mesos, ni el fet que ometera en la confessió a la Guàrdia Civil les dues hores que va estar en una partida rural de Senyera el dia en què suposadament estava desfent-se del cos en els abocadors de diversos municipis. 

Finalment, hi ha l'informe psiquiàtric forense que apunta al fet que Palma menteix, després de dibuixar-lo com un home narcisista, antisocial, compulsiu amb tendència a l'autojustificació. Els pèrits que el redactaren dubten també que intentara suïcidar-se i arribaren acusar-lo, fins i tot, d'haver intentat manipular-los. L'anàlisi toxicològica dels cabells de Palma també desmenteix que fora consumidor habitual de cocaïna, una presumpta addicció en què la defensa basa la petició d'eximents en cas d'una eventual condemna.

El jurat ha de valorar la validesa probatòria d'aquestes evidències i la possible intenció de Palma d'ocultar el cos per a evitar una incriminació major, un fet en el qual se sustenta l'acusació del delicte contra la integritat moral que reclama la família. O bé, si té més pes la versió, totalment contrària, que manté la defensa. L'advocada de Palma recorda que des que es va entregar, Palma sempre ha mantingut la mateixa versió, la de l'accident, i que va col·laborar des del primer moment amb les forces de seguretat indicant-los quins contenidors suposadament es va desfer del cos de la jove d'Estivella. 

També et pot interessar