Així ha marcat la campanya del 4M l'agenda política valenciana
La carrera electoral a l'Assemblea madrilenya conclou amb la celebració del 2 de Maig, després de dues setmanes d'actes marcats per les amenaces de mort
La celebració del 2 de Maig, Dia de la Comunitat de Madrid, ha marcat l'última jornada de l'atípica campanya electoral madrilenya. Aquesta és la primera vegada que s'avancen uns comicis autonòmics a la regió, una conseqüència directa de la fallida moció de censura presentada per Ciutadans i PSOE a l'Assemblea de Múrcia.
Més de 5 milions de madrilenys i madrilenyes han sigut convocats a les urnes el dimarts dia 4, un dia faener i lectiu. Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, la Comunitat de Madrid és la segona autonomia amb la incidència del coronavirus més alta de l'Estat, per darrere del País Basc, i que quasi multiplica per 9 la del País Valencià.
Tanmateix, l'experiència de les eleccions gallegues, basques i catalanes en pandèmia fan pensar que la situació epidemiològica no és tan determinant com altres factors a l'hora de mobilitzar els i les votants.
Les dues enquestes publicades pel CIS pronostiquen uns resultats molt ajustats entre els dos blocs en què es configuren les sis candidatures que, a hores d'ara, tenen representació al parlament madrileny. La mobilització serà un factor decisiu que marcarà el futur executiu madrileny: el primer govern de coalició entre el PP i Vox o una "fórmula botànica".
El paral·lelisme entre l'actual mestissatge al si de la Generalitat i un possible govern del PSOE madrileny, Més Madrid-Verds Equo i Unides Podem s'ha emfasitzat tant per la candidatade Més Madrid, Mónica García, com per la ministra de Drets Socials, d'unides Podem, Ione Belarra.
El salt fallit de Cantó i discursos calcats dels madrilenys
Més allà de la lectura en clau estatal del 4M, amb una marcada confrontació entre Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso, la política valenciana també s'ha vist involucrada en la carrera electoral a l'Assemblea Madrilenya.
El primer moviment que va sacsar les Corts va ser la decisió de Toni Cantó d'abandonar Ciutadans i fer el bot a la llista d'Ayuso. Els jutjats van impedir que l'exsíndic taronja s'hi presentara com a número 5, però Cantó ja s'ha posat a disposició del PP valencià de cara al pròxim cicle electoral.
En canvi, el partit de la gavina està tens i té la mirada en el seu congrés autonòmic, a hores d'ara sense data i amb un nombre creixent de candidatures que desafien el lideratge d'Isabel Bonig.
La probabilitat que Ciutadans Comunitat Valenciana passe a ser una força extraparlamentària podria augmentar si no supera la barrera electoral madrilenya del 5% dels sufragis. La nova síndica Ruth Merino no descarta donar suport a la reforma de la llei electoral proposada pels partits del Botànic, que rebaixaria el percentatge mínim de vots per a entrar a les Corts al 3%.
Pel que fa a l'esquerra valenciana, tant els socialistes com Unides Podem han reproduït els discursos dels seus partits germans madrilenys. La síndica d'Unides Podem, Pilar Lima, ha remarcat que la coalició no compartirà "cap espai amb el feixisme" com a resposta a la postura del partit d'Abascal davant de les amenaces de mort al candidat Pablo Iglesias, els ministres Marlaska i Maroto, la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, l'expresident Zapatero i la candidata Isabel Díaz Ayuso.
En aquesta línia, el secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha demanat un cordó sanitari a Vox com el que s'ha aplicat en la campanya madrilenya.
Compromís ha participat activament en actes organitzats per Més Madrid-Verds Equo, coalició amb què va concórrer sota la marca Més Compromís en les últimes eleccions estatals. La coalició valencianista, que integra els Verds Equo del País Valencià, ha posat l'accent en la proposta de setmana laboral de 32 hores i les polítiques ecologistes.
