La Comunitat de Madrid celebrarà eleccions el dimarts 4 de maig

La justícia dona el vistiplau a la convocatòria electoral d'Ayuso i desactiva les mocions de censura presentades pel PSOE i Més Madrid.

Ayuso i Aguado
Ignacio Aguado i Isabel Díaz Ayuso, vicepresident i presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Madrid celebrarà finalment eleccions el dimarts 4 de maig. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha rebutjat aquest diumenge la mesura cautelar de suspensió que sol·licitaven els lletrats de la cambra autonòmica respecte del Decret 15/2021, de 10 de març, de la presidenta de Madrid de dissolució de l'Assemblea i convocatòria d'eleccions.

Així doncs, per a seguir cursant les mocions de censura presentades per Més Madrid i el PSOE caldria recórrer la resolució notificada aquest diumenge a la mateixa sala del TSJM i, amb posterioritat, en cassació davant del Tribunal Suprem.

D'aquesta manera, tira avant la convocatòria d'eleccions, anunciada per la presidenta Isabel Díaz Ayuso el passat dimecres i publicada un dia després en el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid compleix amb la legalitat vigent.

El tribunal entén que l'Assemblea de Madrid va quedar dissolta després que Ayuso firmara el decret dimecres i no l'endemà, com argumentava el recurs interposat per lletrats de la cambra. Més Madrid i el PSOE van reaccionar a l'anunci de convocatòria electoral presentant dues mocions de censura, que amb la resolució del deixen de tindre validesa.

Arxiu Document
Resolució del TSJM
Consulta'l

A les urnes, el dimarts 4 de maig

Els comicis se celebraran el pròxim dimarts 4 de maig i es plantegen com un plebiscit sobre la continuïtat d'Ayuso com a presidenta autonòmica. Ara per ara, el candidat socialista serà Ángel Gabilondo, mentre que la cap llista per Més Madrid serà Mónica García. Són els

únics candidats confirmats. Ignacio Aguado, que fins ara ocupava la vicepresidència del govern regional, també ha avançat que es presentarà a les primàries de Ciutadans.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid indica que la legislatura que resulte d'unes eleccions convocades abans de la data prevista no podrà allargar més enllà de la data en què havia de finalitzar la legislatura original. Així, al maig de 2023 les madrilenyes i els madrilenys tornaran a ser convocats a les urnes.

Les quartes eleccions en pandèmia

Aquestes eleccions autonòmiques són les quartes convocades des que va començar la crisi sanitària de la Covid-19. Galícia i el País Basc van escollir els seus parlaments autonòmics el 12 de juliol, mentre que Catalunya ho feia el passat 14 de febrer. En tots els comicis celebrats a l'estat espanyol al llarg de la pandèmia s'ha observat una participació inferior a l'anterior. A Galícia la davallada en el nombre de sufragis va ser de vora el 15%, a Euskadi de prop del 10% i a Catalunya va superar el 25%. En les tres nacionalitats històriques va participar al voltant de la meitat del cens electoral.

La participació el 4 de maig, però, estarà determinada per dos factors: el fet que la votació es realitze un dia faener –l'única vegada que l'autonomia ha anat a les urnes entre setmana va ser el 1987– i el percentatge de la població que estiga immunitzada totalment o parcialment. A hores d'ara, el 2,8% de la ciutadania madrilenya ja ha rebut les dues dosis de la vacuna contra la Covid-19.

Una barrera electoral del 5%

A la Comunitat de Madrid, com al nostre territori, fins que no s'aprove la nova llei electoral valenciana, els partits han de sumar més del 5% dels sufragis per a tindre representació parlamentària. Segons les darreres enquestes publicades, tant Ciutadans com Unides Podem podrien quedar-se fora de l'Assemblea de Madrid. Açò canviaria radicalment la composició de l'hemicicle i podria facilitar una majoria de PP i Vox.

Repetició electoral arrelada en un Tamayazo

El 2003, la Comunitat de Madrid ja va viure una situació semblant i es van haver de repetir les eleccions a causa del conegut com a Tamayazo, el cas de transfuguisme més notori a l'estat espanyol. Dos diputats socialistes, Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, es van abstindre en la votació d'investidura del candidat del PSOE a la presidència, Rafael Simancas, i van forçar la repetició dels comicis que va guanyar el PP d'Esperanza Aguirre.

 

També et pot interessar