Podria València acollir Eurovisió 2023?

Ucraïna ha sigut finalment la guanyadora de l'edició d'enguany, però l'alcalde de València, Joan Ribó, ha reiterat la proposta perquè el cap i casal organitze el festival en un futur

Actuació de Chanel en la gran final d'Eurovisió 2022
Actuació de Chanel en la gran final d'Eurovisió 2022 / Alessandro Di Marco (EFE)

"Si Chanel guanya proposaré formalment València perquè siga la ciutat que aculla la pròxima edició". L'alcalde de València, Joan Ribó, il·lusionava així els eurofans valencians amb un missatge publicat en Twitter una setmana abans de la gala final d'Eurovisió 2022.

Finalment, la victòria del certamen, celebrat aquest dissabte a Torí (Itàlia), se l'ha enduta Ucraïna, però Chanel ha sigut una de les protagonistes del pòdium amb un destacat i molt aplaudit tercer lloc, la millor posició d'Espanya des del 1995.

La proposta de Ribó, que donaria continuïtat al vincle de la Comunitat Valenciana amb Eurovisió després del Benidorm Fest, s'ha quedat a les portes de poder fer-se realitat en un primer moment. I és que les normes eurovisives estableixen que el país guanyador ha de ser l'amfitrió de la gala de l'any següent i encara que Zelenski manté la determinació que el país que presideix serà seu d'Eurovisió 2023, la situació actual a Ucraïna deixa aquesta possibilitat en l'aire.

Tanmateix, al llarg de la història del concurs hi ha hagut excepcions en les quals el país guanyador no ha acollit el festival l’any següent, en la majoria dels casos perquè aquests han declinat acceptar aquesta responsabilitat.

El Regne Unit és el que més substitucions ha fet en el càrrec d’amfitrió, prenent les regnes el 1960, 1963, 1972 i 1974 quan els països guanyadors van rebutjar acollir el festival per no poder assumir el cost. D'altra banda, també està el cas d’Amsterdam, que va ser l'escollida mitjançant una votació per a celebrar Eurovisió el 1970 després que el 1969 empataren quatre països en el primer lloc (entre ells Espanya amb Salomé).

Amb l'entrada d'Austràlia en el concurs el 2015 també va sorgir la incògnita de què passaria si les antípodes guanyaren Eurovisió: hauria de traslladar-se tot Europa al país d'Oceania? No seria el cas, ja que segons s'estipula, la televisió pública australiana seria coorganitzadora de l'esdeveniment juntament amb un país europeu de la seua elecció.

Així, amb la convicció que ha demostrat Zelenski perquè el festival se celebre l'any que ve a Ucraïna i l'experiència del Regne Unit, que ha obtingut la segona posició enguany, a acollir el festival quan altres països no han pogut, sembla que València està lluny de ser la seu d'Eurovisió 2023. Però en cas que Chanel haguera guanyat, hauria pogut ser-ho?

Quins són els requisits per a ser ciutat amfitriona d'Eurovisió?

La ciutat elegida per a acollir Eurovisió té una gran responsabilitat, però també es pot veure beneficiada de moltes maneres: visibilitat, reconeixement a escala internacional i sobretot, un impacte econòmic molt valuós gràcies als milers de persones que es desplacen per a gaudir de l'experiència eurovisiva.

Per aquesta raó, cada any nombroses ciutats del país guanyador es disputen aquesta desitjada tasca. Poques, però, passen els primers filtres per no comptar amb les infraestructures necessàries per a albergar un esdeveniment d'aquesta magnitud.

Enguany, dèsset ciutats italianes van presentar oficialment la seua candidatura. Finalment, Torí i el seu pavelló Palasport Olimpico, on es va celebrar el torneu d'hoquei sobre gel en els XX Jocs Olímpics d'hivern, va ser l'emplaçament elegit. Altres propostes a Roma, Trieste i Milà es van descartar perquè els llocs proposats no complien els requeriments de dimensió o aforament establits, o perquè es tractava d'espais sense sostre, element indispensable.

La Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del festival, estableix que la ubicació on se celebre Eurovisió ha de poder acollir 10.000 espectadors, en una localització amb un aeroport pròxim. La normativa també indica que la ciutat ha de comptar amb hotels i allotjaments suficients per a albergar 2.000 persones entre les delegacions dels països, periodistes i assistents a la gala, i aquests han d'estar ubicats en diferents zones i amb un ampli rang de preus.

On es podria celebrar Eurovisió a València?

Amb aquests requeriments seria complicat que València poguera convertir-se en la seu del festival, principalment pel que fa al recinte de la celebració.

Encara que la ciutat compta amb diversos espais amb capacitat per a aglutinar més de 10.000 persones, com l'estadi de Mestalla i el de Ciutat de València, amb capacitat per a 55.000 i 26.000 persones respectivament, o la plaça de bous, per a 12.000, aquests no tenen de sostre i, per tant, no serien aptes.

Tenint açò en compte, el lloc de València que quedaria més prop de complir els requisits seria la Font de Sant Lluís. El pavelló poliesportiu sí que està cobert, però en aquest cas falla l'aforament, ja que la capacitat màxima són 8.500 persones. Per tant, es queda a molt poc d'arribar a la capacitat mínima de 10.000.

Malauradament, amb aquestes xifres les possibilitats que València puga ser l'amfitriona d'Eurovisió en un futur pròxim s'esfumen, encara que no tot està perdut. El projecte Casal España Valencia de Juan Roig, un espai esportiu cobert on es preveu que s'albergue més de 15.000 persones, pot ser una proposta viable quan s'inaugure si Espanya torna a estar tan prop de la victòria... o si Austràlia guanya abans i tria Espanya com a coorganitzadora.

També et pot interessar