El suïcidi en persones joves: les claus del fenomen i com actuar-hi

El suïcidi ja és la primera causa de mort no natural entre els i les joves. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, de les 432 morts per suïcidi que va haver-hi en 2022 a la Comunitat Valenciana, 37 van ser de menors de 29 anys, quatre més que l’any anterior, el que suposa un augment del 12%. 

En 2022, la conducta suïcida (ideació i intent de suïcidi) es va convertir per primera vegada en el principal motiu de consulta dels menors d’edat en les línies d'ajuda de la Fundació d'Ajuda a Xiquets i Adolescents en Risc (ANAR). Concreten que es tracta del 45% de les cridades de xiquets i adolescents i que açò suposa un augment de més de 12% de les consultes sobre aquest tema respecte a l'any anterior.

Amb motiu del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, que se celebra hui, 10 de setembre, ANAR conjuntament amb més de 30 entitats relacionades amb l'àmbit del benestar psicològic i la prevenció del suïcidi, ha subscrit un manifest en el qual reclama la necessitat de crear un pla nacional de prevenció del suïcidi.

Segons els signants, estem davant d'unes dades “infraestimades” i asseguren que les xifres reals “superen les registrades”. "El suïcidi es pot previndre, actuant sobre els condicionants socials i psicològics que estan en la base d'aquest", afigen les entitats en el comunicat. Actualment, més d’una quarantena de països, com ara Àustria, Irlanda, Alemanya o Finlàndia ja compten amb plans de prevenció del suïcidi.

A l’espera d’un pla d’aquesta magnitud, el 024, la línia telefònica gratuïta que va posar en marxa l’any passat el Ministeri de Sanitat per a l'assistència i prevenció del suïcidi, ha atés només en el primer any de funcionament vora 119.000 telefonades. Més del 20% d'aquestes telefonades procedia de persones de menys de 30 anys, un fet que ha alertat als mateixos serveis d'emergència. En aquest context, es va posar en marxa a l’inici de l’estiu un canal de xat per tal de fer la línia més accessible als adolescents i facilitar intervencions a temps.

Parlar del suïcidi: tombar el tabú

L'escriptora Maria de Quesada, autora de La niña amarilla, un llibre on comparteix diverses històries reals relacionades amb conductes suïcides, afirma que les famílies “no saben quins són els senyals d’alarma quan un xiquet o un adolescent està patint, perquè és fàcil que en aquesta edat opten per a aïllar-se”. 

En aquest sentit, aposta perquè “la societat aprenga a comunicar el suïcidi i eliminar el tabú per a parlar-ho d’una manera oberta i posar solucions”. De Quesada, que va sobreviure al suïcidi als 15 anys, està convençuda que “parlar de suïcidi salva vides perquè obri un espai per a la solució” i que la solució “sempre és demanar ajuda”. 

“Quan un adolescent té ideació suïcida vol dir que està succeint alguna cosa molt dolorosa en la seua vida i que no té recursos per a enfrontar-se a eixa situació”, explica Ana Sánchez, psicòloga de la Fundació Anar. Són situacions, afirma, que en el cas dels adults poden “solucionar-se fàcilment”, però en el període vital d’un adolescent “pot ser molt difícil d'enfrontar i es pot arribar a pensar que la millor manera de solucionar-ho siga llevant-se la vida”.

L’experta adverteix que la conducta suïcida “no és l’acte en si de suïcidar-se” sinó que abans hi ha hagut un període de temps en el qual l'adolescent “vol alleujar aquest sofriment i comet autolesions, que és un senyal d'alarma en la qual tots hem d'estar molt atents.”

Els centres educatius, en el focus

Els centres educatius s’han convertit en el focus per posar fre a aquesta problemàtica. La Generalitat ja va advertir que en el curs 2021-2022, el nombre d'autolesions i temptatives de suïcidi entre l’alumnat de menys de 24 anys ascendia als 1.600 casos, més d’un 230% que abans de la pandèmia.

Per als professionals de la psiquiatria i els directors i directores dels instituts, la font del problema es troba en la manca de recursos. El cas de l'IES La Moreria de Mislata (Horta Sud), amb quinze procediments iniciats per conductes suïcides, autolesives o violentes, va traure a la llum a principis d’any aquest preocupant fenomen i es va saldar amb la dimissió en bloc de l’equip directiu davant la falta de resposta de l’administració.

En aquest sentit, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha presentat aquesta setmana les prioritats per al pròxim curs escolar, entre les quals ha destacat “la prevenció i la cura de la salut mental de l'alumnat”. Rovira ha anunciat així mateix, el disseny d’un pla de salut mental que es desenvoluparà en col·laboració amb la Conselleria de Sanitat “perquè siguen els mateixos professionals sanitaris els qui estiguen en els centres educatius”.