El PSOE esmena la llei trans perquè els menors de setze anys necessiten autorització judicial per a canviar de sexe

El Grup Parlamentari Socialista proposarà modificar el projecte de llei trans perquè els menors entre 12 i 16 anys necessiten una autorització judicial per a poder canviar de sexe en el registre.

Així ho arreplega en una de les seues esmenes provisionals a la llei trans, que en el text original preveu que els menors entre 12 i 16 anys puguen canviar de sexe en el registre "assistits en el procediment pels seus representants legals", sense necessitat d’autorització judicial. 

L’esborrany d’esmena del Grup Socialista proposa que "les persones menors de setze anys i majors de dotze podran sol·licitar l'autorització judicial per a modificar l'esment registral del sexe en els termes del capítol I bis del títol II de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de jurisdicció voluntària". Quant a la reversibilitat del canvi de sexe, mantenen que puga revertir-se sis mesos després de fer-se, però defensen que siga també amb autorització judicial, requisit que en el projecte original no s'exigeix.

Amb aquestes esmenes el PSOE intenta donar resposta a la preocupació d’alguns sectors feministes de la formació i de fora del partit sobre el risc de permetre als i a les menors prendre decisions precipitades i poc meditades. Però manté el dret a l’autodeterminació del sexe registral per a les persones majors de setze anys, que és un dels puntals de la llei i, al mateix temps una de les novetats que més polèmica han generat.

Però els canvis proposats no han agradat a tots. L'associació de Feministes Espanyoles (FeMeS) ha rebutjat l'esmena relativa a la reversibilitat del canvi de sexe registral argumentant que, si es demana l'aprovació judicial per desfer el canvi, "es de sentit de raonament lògic" que s'exigisca també per a iniciar el trànsit. Així s'ha expressat la vocal de l'associació, la filòsofa Alicia Miyares, que considera equivocat necessitar el vistiplau d'un jutge per a revertir un procés que no el necessita per a començar-lo. "Garantisca el procés d'inici, que és el que no estan fent. La salvatjada està en el procés d'inici", ha emfatitzat. 

En aquest sentit, FeMeS ha instat el PSOE a posar totes les garanties jurídiques i de salut en el trànsit de gènere i no en la reversibilitat, fent palés que les esmenes plantejades fins ara —que no són definitives— no han aconseguit acontentar les feministes socialistes crítiques amb la llei. De fet, Miyares també ha subratllat que el PSOE continua sense esmenar els tres grans nuclis de debat, que són els que afecten l'autodeterminació de gènere, els menors i el règim sancionador i la inversió de la càrrega de la prova. 

Tant el Consell d'Estat com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) van plantejar en els informes respectius la necessitat que un jutge intervinguera en el canvi de sexe registral dels menors per a vetlar pel seu interés superior i avaluar el seu grau de maduresa i l'estabilitat de la situació de transsexualitat.

L'informe del Consell Fiscal va avalar el projecte de llei dissenyat pel Govern, però la meitat dels vocals van signar un vot particular en el qual subratllaven que només amb autorització judicial "se salvaguarda el superior interés del menor d'edat garantint plenament la seguretat jurídica".

Eliminar l’equiparació de violència intragènere i de gènere

El PSOE registrarà les seues esmenes definitives a la futura norma després de diverses setmanes prorrogant el termini, cosa que ha originat l'enuig del Ministeri d'Igualtat i el seu soci de govern, així com dels col·lectius LGTBI, que donen urgència a aprovar-la com més prompte millor.

Entre les setze esmenes que prepara, el PSOE també demana modificar l'article 65 per a eliminar la violència intragènere (la que té lloc dins de la parella LGTBI), però mantindre la violència LGTBI-fòbica en l’àmbit familiar. Així, es manté el fet que en cas d’existir una condemna per un delicte de violència domèstica, una orde de protecció o qualsevol altra resolució judicial que acorde una mesura cautelar en favor de la víctima, podrà sol·licitar la reordenació del seu temps de treball, la mobilitat geogràfica i el canvi de centre de treball als seus ocupadors, que hauran d'atendre la sol·licitud en la mesura de les seues possibilitats organitzatives. Però no s’equipara la violència intragènere a la violència de gènere, un aspecte de la llei davant del qual el PSOE havia mostrat dubtes anteriorment. 

Quant a l’ocupació, planteja eliminar l'esment exprés a les persones trans, amb atenció especial a les dones, en els plans d'igualtat i no discriminació. En el seu lloc, reclama que s'afavorisquen mesures d'acció positiva per a la contractació i l'ocupació estable de persones trans, dins dels mecanismes d'ocupabilitat i plans d'inserció de persones en risc d'exclusió social.

Protegir les persones LGTBI en l’àmbit rural

A més, vol reforçar la protecció del col·lectiu LGTBI en l'àmbit rural i inclou l'estudi del "sexili", entenent-lo com "l'abandó de les persones LGTBI del seu lloc de residència per patir rebuig, discriminació o violència, donant-se especialment en les zones rurals".

En aquest sentit, el PSOE vol que en el termini d'un any des de l'aprovació de la norma, a través del Consell de Participació de les persones LGTBI, s'establisquen els mecanismes adequats per a recaptar dades sobre la migració del col·lectiu dins d'Espanya. Aquestes dades diran si cal contemplar-la com a causa de despoblament.

Aquesta esmena tampoc ha agradat a les integrants de FeMes, ja que Miyares ha demanat deixar d'"inventar paraules que només indueixen a la confusió" i que, al seu entendre, no són progressistes sinó estúpides. "S'està confonent progressisme amb estupidesa", ha sentenciat.

El col·lectiu trans considera inacceptable la proposta

La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+), Chrysallis i Fundació Triangle consideren "inacceptable" la proposta. En un comunicat enviat aquest divendres als mitjans, les tres associacions titlen la iniciativa socialista de "línia roja", ja que contravé directament la proposta que es va presentar a les entitats LGTBI+ a La Moncloa i suposa un minvament dels drets dels menors.

FELGTBI+, Chrysallis i Fundació Triangle es mostren especialment preocupades pels menors trans de 14 i 15 anys, que, en les pròpies paraules, "veuran com la seua identitat és decidida per un jutge en un moment en el qual ja és obligatori tindre DNI, exposant-los socialment".

Per la seua banda, en el Ministeri d’Igualtat han declinat comentar les esmenes fins que siguen presentades de manera oficial el pròxim dilluns. El que és més urgent ara és tancar un calendari de tramitació que permeta a la ponència culminar el treball el 18 de novembre perquè la llei s’aprove abans del final d’any, assenyalen fonts d’aquest departament.