Autodeterminació de gènere i altres conceptes clau per a entendre la nova llei trans estatal

El Consell de Ministres ha aprovat el text aquest dimarts

Concentració en favor de la Llei Trans
Concentració en favor de la Llei Trans / Europa Press
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
27 de juny 2022 - 15:15 Actualitzat: 28 de juny 2022 - 09:44

Aquest dilluns el Consell de Ministres ha aprovat la llei trans, un any després de donar llum verda a l'avantprojecte. Com en aquell moment, no és casualitat que la formalització de la norma coincidisca amb la celebració de l’Orgull, i es va produir després de mesos de negociacions entre els socis de govern, PSOE i Unides Podem. El text pretén establir un marc legal general a tot Espanya per a les persones trans i posar així fi al desequilibri entre territoris. La Comunitat Valenciana va aprovar la seua pròpia Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere fa ara més de quatre anys, i nou comunitats més també han legislat al respecte.

Aquests són els principals eixos de la norma dissenyada pel Ministeri d'Igualtat:

Canvi de sexe en el registre

La voluntat de la persona serà l'únic requisit per al canvi de sexe en el Registre; s'acaba així amb l'exigència d'informes mèdics o psicològics i de testimonis. A més, des dels 16 anys es permetrà el canvi de sexe registral de manera autònoma. Entre els 14 i els 16 anys, els menors hauran de ser assistits pels pares o tutors legals. Els menors de 12 i 13 anys necessitaran autorització judicial per al canvi. Els menors de 12 podran canviar el nom en el DNI.

El procés administratiu durarà un màxim de quatre mesos: les persones trans hauran d'emplenar un formulari en el Registre Civil per a indicar la disconformitat amb el sexe assignat en nàixer i sol·licitar el canvi i amb el nou nom triat, si vol modificar-lo. Al cap de tres mesos hauran de tornar al Registre per a ratificar la decisió i en un mes es dictarà la resolució.

Prohibició de les teràpies de conversió

La llei prohibeix les teràpies de conversió destinades a modificar l'orientació o la identitat sexual o l'expressió de gènere.

Maternitat, filiació i intersexualitat

Garanteix a lesbianes, bisexuals i a les persones trans amb capacitat de gestar l'accés a tècniques de reproducció assistida. També modifica el Codi Civil perquè les dones lesbianes i bisexuals puguen procedir a la filiació dels seus fills sense necessitat de ser casades. En el cas dels menors intersexuals —que presenten en nàixer característiques físiques de tots dos sexes— es prohibeixen les cirurgies de modificació genital fins als 12 anys. 

Sensibilització i formació

Les estratègies per a la igualtat de tracte hauran de parar atenció a la violència LGTBI-fòbica i a la violència entre parelles del mateix sexe. S'inclourà el coneixement i respecte a la diversitat sexual, familiar i de gènere en el currículum educatiu de totes les etapes, així com formació de professorat en aquesta matèria. Promoció de programes d'educació sexual i reproductiva i de prevenció de malalties de transmissió sexual.

No discriminació

S'haurà de promoure la igualtat de tracte i la no discriminació del col·lectiu LGTBI en l'àmbit laboral i en la convocatòria d'ajudes i subvencions de foment de l'ocupació. Una estratègia estatal per a la inclusió social de les persones trans incorporarà mesures d'acció positiva per a aquest col·lectiu en l'àmbit laboral, educatiu i sanitari. S'hi afig, també, el desplegament d'un règim d'infraccions enfront d'actes de discriminació a persones LGTBI, amb sancions de fins a 150.000 euros per a casos molt greus.

Els últims mesos, el debat sobre aquesta llei s'ha intensificat entre el col·lectiu trans i part del moviment feminista, amb l’autodeterminació de gènere com un dels principals punts de xoc. Aquest i altres conceptes cada vegada més presents en les discussions sobre diversitat LGTBIQA+, com ara disfòria de gènere o binarisme de gènere, són claus per a entendre les novetats que incorpora la norma i les controvèrsies que ha suscitat:

Identitat de gènere: La identitat de gènere és el sentiment de pertinença a un gènere determinat. Una persona transgènere no s'identifica amb l'assignació de gènere segons el seu sexe biològic. En canvi, en el cas d'una persona cisgènere, sí que es dona aquesta coincidència.

Binarisme de gènere: Sistema de pensament institucionalitzat que restringeix la divisió del sexe i el gènere a dues úniques categories que es perceben com a fixes, independents i oposades: el masculí i el femení.

Disfòria de gènere: Diagnòstic clínic aplicat a una persona que s'identifica amb un gènere que no concorda amb el que li va ser assignat en nàixer segons les seues característiques biològiques.

Autodeterminació de gènere: El col·lectiu trans reclama tindre la capacitat de manifestar lliurement la identitat de gènere, sense necessitat d'informes mèdics o psicològics que tutelen l'exercici de la seua voluntat. La nova norma permetrà que les persones trans, a partir dels 14 anys, puguen fer el canvi legal de sexe i nom en el registre civil sense aportar testimonis, proves o informes en un termini de tres mesos. Aquest ha sigut el punt més controvertit de la llei, ja que s'eliminen els requisits de la majoria d'edat i el diagnòstic de disfòria de gènere per a sol·licitar el canvi de sexe en el registre. Les lleis trans autonòmiques que reconeixen el dret a la identitat de gènere no poden interferir en el registre, que és de competència estatal.

Despatologització de la transsexualitat: La reivindicació històrica del col·lectiu trans que demana que la transsexualitat deixe de considerar-se una malaltia. L’any 2018 va suposar un gran avanç en aquest sentit amb la decisió de l’OMS d’excloure la transsexualitat de la llista de malalties mentals. En el context de la nova llei, l'exigència del col·lectiu ha sigut que es permeta expressar la identitat de gènere lliurement sense necessitat d’aportar cap informe mèdic.

De gènere fluid: Dit de la persona amb una identitat de gènere o una orientació sexual inclassificable o canviant.

Error de gènere (misgendering): Acció d'adreçar-se o referir-se a algú, especialment a una persona transgènere, amb el gènere amb què no s'identifica.

Exnom (deadname): Nom que tenia anteriorment una persona transgènere que s'ha canviat el nom.

També et pot interessar