Què és la gelada negra i per què pot acabar amb cultius com la carxofa?
Els llauradors temen que aquest fenomen llance a perdre la campanya, especialment al Baix Segura, on ja s’han detectat els primers efectes
El fred està fent tremolar els llauradors valencians aquests dies. Temen alçar-se un dia i veure els seus cultius afectats pel que es coneix com gelada negra, un fenomen que es pot donar aquests dies i que pot arruïnar els que estan en plena producció, com les carxofes.
De fet, en alguns camps del Baix Segura aquest efecte indesitjat ja ha fet acte de presència durant els últims dies, en què la Comunitat Valenciana viu un episodi de baixes temperatures, amb valors més baixos del que és habitual. Els llauradors encreuen els dits perquè la gelada negra no es repetisca en les pròximes nits i les pèrdues siguen significatives.
Per ara, fonts del sector al Baix Maestrat asseguren que no l’han detectada a les explotacions de carxofes, a diferència del Baix Segura on algunes parcel·les sí que han patit gelada negra.
Aquest fenomen danya significativament la planta. Apareix quan gela de nit, es registren temperatures per sota de zero graus, però la falta d’humitat impedeix que es forme la rosada habitual, la rosada blanca.
Com que l’aire és molt sec perquè no hi ha humitat, el vapor d’aigua no es converteix en rosada sobre les plantes i aquestes es cremen i es tornen negres.
Depenent de la intensitat del fred, la gelada negra pot cremar les fulles en major o menor mesura. Els cristalls de gel que comporta la gelada negra esgarren les fibres de la planta i fan que les membranes internes del cultiu s’assequen per congelació. Depenent de la intensitat d’aquesta gelada negra, els seus efectes poden carregar-se només les fulles o els brots o, en cas de ser més intensa, pot acabar amb la planta sencera.
Per a evitar els danys de les gelades negres, els llauradors recorren a l'enginy i la tecnologia. Prop del Baix Segura, a la Regió de Múrcia, els agricultors fan servir aquests dies des de molins que llancen aire calent fins a protegir les flors que comencen a eixir, fins a xicotets “iglús” de gel per a evitar que el fred creme els brots dels fruiters d'estiu, que ja han començat a eixir.
