"Les persones amb trastorns són violentes" i altres mites sobre salut mental

Els problemes de salut mental afecten només una xicoteta part de la població

Una de cada quatre persones patiran un trastorn mental en algun moment de la seua vida i la depressió serà el principal problema de salut en el món el 2050, adverteix l'ONU. La percepció que els problemes associats a la salut mental “no tenen per què afectar-me a mi” és una creença errònia associada a l'estigma i al silenciament d’aquest tipus de malalties. Les dades sobre aquest tema mostren més prompte el contrari, i cada volta són més preocupants.

Actualment, la depressió afecta 264 milions de persones i és una de les principals causes de discapacitat. La població més jove tampoc està fora de risc; l’OMS calcula que aproximadament un de cada cinc xiquets i adolescents tenen algun tipus de trastorn mental. 

La pandèmia és l'única causa d’aquestes dades

Si bé és cert que la pandèmia ha estat darrere d’un empitjorament de la situació de la salut mental en tot el món, tant la Comunitat Valenciana com Espanya tenien una situació greu al començament de 2020.

Segons explica Rafael Tabarés, catedràtic de la Universitat de València i comissionat de Salut Mental de la Generalitat, els problemes psíquics tenien una prevalença important abans de la pandèmia. A la Comunitat Valenciana una de cada deu persones —en total 600.000— pateixen algun tipus de trastorn mental segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Els problemes de salut mental ens afecten igual a tots i totes

La realitat és que la salut mental sí que entén de gènere i les dones són les més afectades per aquest tipus de trastorns. Abans de la pandèmia, però especialment arran d'aquesta, el desequilibri s’ha incrementat. Entre les causes històriques d’aquesta desigualtat, els experts apunten la violència de gènere i la sobrecàrrega que suposen els treballs de cures, tradicionalment assumits per les dones. Aquest últim factor, sumat a la sobre representació de les dones en els sectors essencials, com ara la sanitat o la neteja, han causat un notable increment en l’atenció per problemes de salut mental a elles. 

Els problemes de salut mental són conseqüència de la feblesa psíquica dels pacients

La culpabilitat associada a la malaltia mental és un dels principals obstacles a l’hora d’afrontar correctament la problemàtica social. Segons Tabarés, “la societat no comprén les persones amb problemes de salut mental i, per aquest motiu, u no pot permetre's estar malament per una cosa que continua estigmatitzada”.

En realitat, els trastorns mentals es poden desenvolupar per factors molt diversos, com ara genètics, socials, els generats per vivències traumàtiques, lesions, o com a efecte col·lateral de malalties físiques. Qualsevol persona pot patir aquest tipus de trastorns, fins i tot aquelles que es consideren més fortes. 

La ingesta de fàrmacs permet evitar la teràpia

Segons les dades de l’OECD, Espanya és el segon país de la Unió Europea en consum de psicofàrmacs, després de Portugal. Els medicaments permeten controlar, en el cas de molts trastorns mentals, els símptomes que aquests generen, però altres intervencions, com ara la teràpia psicològica, són claus a l’hora d’aconseguir que les persones afectades puguen superar o aprendre a viure amb la seua malaltia.

El principal problema està en l’automedicació a què algunes persones recorren, d’una banda, per la negació i la vergonya a l’hora de reconéixer que pateixen una malaltia mental, i d'altra, per la voluntat d'aconseguir resultats ràpids sense recórrer a l'ajuda professional. Un altre factor que hi afecta és la baixa ràtio de consultes disponibles en la sanitat pública, que fa que s’allarguen els temps d’espera per a rebre una teràpia, i la incapacitat de costejar-se una teràpia privada. 

A banda del tractament psicològic, els experts i expertes coincideixen en el fet que altres intervencions, com les que tenen a veure amb les cures afectives, l’establiment de xarxes o la promoció d’un oci que permeta a les persones afectades gaudir d’una vida plena i normalitzada, poden jugar un paper fonamental a l’hora de millorar la salut mental. Els centres de rehabilitació i integració social (CRIS) són un servei de la Conselleria de Sanitat Universal enfocat a incidir en aquest tipus d’assistència en pacients amb malalties mentals cròniques. 

Els suïcidis només representen casos molt aïllats

El silenciament del suïcidi ha creat una noció distorsionada i minimitzada d’aquesta problemàtica. De fet, és la primera causa de mort no natural a Espanya, i a la Comunitat Valenciana se suïciden deu persones al dia. Segons dades de l'Institut Nacional d’Estadística (INE), només el 2019 es van llevar la vida 3.671 persones, just el doble de persones que van morir per accidents de trànsit el mateix any (1.842) i dotze vegades més de les que van morir per homicidi (292).

La gent se suïcida perquè vol posar fi a la seua vida

Dolors López, autora del llibre dedicat al suïcidi Te nombro, explica que el suïcidi és un problema multicausal i s'ha de desestimar la idea que la persona que se suïcida ho fa perquè vol morir. “Una persona que se suïcida, independentment del motiu, ho fa perquè vol que s'acabe el patiment”. I aquest, el sentiment de dolor profund, és l'únic factor comú en tots els casos.

Quan algú es vol suïcidar, s’acabarà suïcidant

És una errada pensar que quan una persona comença a tindre pensaments suïcides no hi ha res a fer. La realitat és que les amistats i els familiars poden ajudar molt una persona que comence a presentar els símptomes d’un trastorn mental a acabar rebent un tractament adequat. 

María de Quesada, autora del llibre La niña amarilla, explica que “del pensament suïcida a l'acció hi ha un espai ampli en el qual es poden fer coses per a evitar-la”. Hi ha multitud d’elements que poden representar un senyal d’alarma i permeten a les persones pròximes a la víctima intervindre-hi. Segons De Quesada, parlar de suïcidi i visibilitzar el problema també és bàsic per a combatre'l des d’una perspectiva col·lectiva.

Les persones amb problemes de salut mental són violentes i imprevisibles

Els estereotips han alimentat una imatge negativa de la persona amb problemes de salut mental. La gran majoria dels malalts i malaltes amb aquest tipus de trastorns no tenen més probabilitats de ser violents o irascibles que la resta de la població. Només entre un 3% i un 5% dels actes violents que es produeixen al món es poden atribuir a una malaltia mental greu.

Els problemes de salut mental són incompatibles amb una vida laboral normal

Si bé és cert que un dels principals punts a què s’enfronta la població amb problemes de salut mental és l’accés al món laboral —un 82% d’aquestes persones no té treball— la major part dels pacients crònics són perfectament capaços de complir amb eficiència amb les seues obligacions. El principal entrebanc és, de nou, el desconeixement i l’estigma al qual s’enfronten, que genera dificultats per a adaptar-se a l’entorn social en general, i en especial, al laboral.