Maijo Estruch: “La pandèmia ens ha destrossat a tots”

Maijo va treballar d'auxiliar d'infermeria en la unitat de cures intensives de l'Hospital Francesc de Borja de Gandia

Entrevista a Maijo Estruch / Marta Galindo i Marta Pascual

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, 10 d'octubre, À Punt ha parlat en aquest reportatge amb experts i persones que han viscut en primera persona aquesta realitat. Maijo va treballar d'auxiliar d'infermeria durant la pandèmia en la unitat de cures intensives de l'Hospital Francesc de Borja de Gandia. Ella i les seues companyes eren, massa vegades, les úniques persones a qui els malalts es podien aferrar en una situació que ella defineix com "de guerra". 

Com vas viure la pandèmia a l’hospital?

De la nit al matí vam canviar del quiròfan a l’UCI. Aleshores en un dia ens vam haver d’ensenyar a tot, sense tindre un protocol estructurat de què havíem de fer. Eixos pacients, de normal, tenen el suport de la família. En l’UCI sols estàvem nosaltres i ells. Érem al mateix temps el seu suport i l’única cosa a què podien agarrar-se. Què suposava això? Que arribàvem a casa amb la càrrega emocional i física, a banda de la por.

Vius amb algú a casa? Tenies por de contagiar-los?

Tinc un fill. Necessitava abraçar-lo, parlar amb ell, i al mateix temps, tenia la barrera de dir: “no puc arrimar-me, no puc, no puc abraçar-lo perquè el puc contagiar”.

Sembla que quan estem vivint una situació molt estressant aguantem fins que passa. Va ser el teu cas també?

És curiós perquè mentre vivia la pandèmia, la portava més o menys bé, però només va passar el pitjor, vaig agafar vacances i vaig pegar un baixó. Em va vindre la depressió. És quan vaig cridar al psicòleg. El meu metge de capçalera em va receptar ansiolítics i antidepressius.

 Tu traus forces d’on no les tens perquè penses que depén de tu, estàs en la guerra i depén de tu. Jo estirava el cervell i del cos i quan van arribar les vacances el cervell i el cos em van estirar a mi. Em van estirar cap avall.

La pandèmia t’ha canviat el caràcter?

Sí, i m’està costant molt arribar a la persona que era abans. M’ha deixat desconfiada.

Creus que la pandèmia ha servit d’alguna cosa?

L’OMS diu que una persona per a estar sana, no és simplement l’absència de malaltia física, ha de ser el benestar mental també. La pandèmia ens ha destrossat a tots. Espere que haja servit. 

També et pot interessar