“Demà pots ser tu”: la pandèmia posa la salut mental damunt de la taula

El 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental, amb el lema “La salut mental, un dret necessari. Demà pots ser tu”, un missatge que guanya rellevància especial després d’un any i mig de pandèmia

Maijo Estruch, infermera, en un moment de l'entrevista

El 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental, amb el lema “La salut mental, un dret necessari. Demà pots ser tu”. El missatge reivindica atenció garantida per a totes les persones per igual i pretén conscienciar sobre el fet que ens afecta a tots. Perquè, com apunta Paloma Rubio, a qui diagnosticaren esquizofrènia fa 14 anys i és membre del Comité Pro Salud Mental en Primera Persona de la Comunitat Valenciana i de la Xarxa Estatal de Dones: “Una de cada quatre persones en algun moment de la vida o ha passat o passarà per una malaltia mental. Ningú està lliure”. Més d’un any i mig després que es declarara la pandèmia per Covid-19, aquesta dada guanya rellevància especial.

Les veus expertes sostenen que amb la pandèmia la salut mental no ha fet més que empitjorar. I les dades ho corroboren. “Hi ha molts estudis que apunten clarament a un increment de la simptomatologia i dels indicadors de trastorns afectius de tipus depressiu i ansietat, conductes addictives i descompensacions que prèviament ja tenien un trastorn psíquic”, afirma Rafael Tabarés, catedràtic de la Universitat de València i comissionat en salut mental de la Generalitat per a donar resposta a problemes causats per la pandèmia. 

Però, per a valorar com la Covid-19 ha afectat la salut mental, hem d’entendre d’on veníem, i –segons afirma Tabarés– “partíem d’una situació prèvia en la qual els problemes afectius, d'ansietat i un altre tipus de problemes psíquics, tenien una prevalença important”. A la Comunitat Valenciana més de 600.000 persones (un 12% de la població) pateixen algun tipus de trastorn mental, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En altres paraules, un de cada deu valencians presenta algun tipus de problema de salut mental, on l'ansietat crònica (6,5%) i la depressió (5%) són els trastorns més freqüents. 

Per posar els percentatges en context, l’ansietat i la depressió en conjunt se situen en la sisena posició de les malalties cròniques més freqüents a la Comunitat Valenciana, per davant de la diabetis i dels problemes de tiroides. I per a 2050 –adverteix l'OMS– la depressió serà el principal problema de salut en el món, i afectarà més de 300 milions de persones.

La Covid-19 dinamita la vida tal com la coneixíem

Segons una enquesta que publica el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), un 6,4% de la població espanyola ha sigut tractada per algun un problema psíquic des de l'inici de la pandèmia, on la depressió (35,5%) i l'ansietat (43,7%) són els trastorns més comuns. Els joves de 25 a 34 anys són els que més han acudit a les consultes, sobretot per problemes d’ansietat.

En la mateixa enquesta, a la pregunta de si havia patit algun atac de pànic des de l'inici de la pandèmia, quasi el 16% dels enquestats va respondre que sí, mentre que un 35% va admetre que havia plorat. Un 24% va reconéixer que havia tingut por de morir per Covid-19 i quasi el 42% va afirmar que havia patit problemes d’insomni. 

El deteriorament en l'estat d'ànim de la població també ha quedat arreplegat en l'última enquesta europea de salut de l'INE, que dedica un apartat a comparar indicadors de salut mental abans i després de la pandèmia. En alguns, com en “Problemes per a dormir”, “Poc interés o alegria per fer coses” o “Sensació d'estar decaigut o deprimit”, s'observa un increment dels percentatges respecte al període pre-Covid. 

“El confinament va ser una frenada a la vida tal com la coneixíem”, apunta Gracia Vinagre, psicòloga especialitzada en trastorns de l’estat d’ànim. En la nostra cultura la felicitat està basada en la vida social i les activitats a l’aire lliure, “dos elements que la pandèmia ha limitat enormement”, explica. D’altra banda, Ana Sánchez, psicòloga de la Unitat de Salut Mental Font de Sant Lluís (València), recorda que “un dels factors de risc de patir un trastorn mental és travessar dificultats econòmiques”. I aquesta és precisament la situació en què la pandèmia ha posat milers de persones a la Comunitat Valenciana amb els acomiadaments i els ERTO.

Cita Només al nostre territori s'han produït vora 7.800 defuncions a conseqüència de la pandèmia i moltes s’han donat en situacions d’aïllament i sense el comiat apropiat Rafael Tabarés Cita

Però més enllà dels estralls que el coronavirus ha causat a nivell social i econòmic, cal no oblidar l’elevat nombre d’ingressos i morts que ha provocat a tot el món. Només al nostre territori s'han produït vora 7.800 defuncions a conseqüència de la pandèmia i moltes –apunta Tabarés– “s’han donat en situacions d’aïllament i sense el comiat apropiat”.  

Una altra causa de l'augment dels trastorns mentals i que també està directament relacionada amb la malaltia –apunta Tabarés– són les seqüeles. “Passar per una UCI no és cap broma, encara que u siga jove. A més del deteriorament muscular, hi ha una pèrdua cognitiva important, que pot desencadenar en problemes de memòria i d’atenció.”  

Cita El temor al contagi i a relacionar-nos ha provocat que s'intensifiquen les fòbies, sobretot la social, en persones que fins ara no havien experimentat cap episodi d'ansietat Gracia Vinagre Cita

La por a la malaltia o a contagiar-se també ha incrementat els trastorns d'ansietat i les fòbies, segons indiquen els experts. “El temor al contagi i a relacionar-nos ha fet que s'intensifiquen les fòbies, sobretot la social, en persones que fins ara no havien experimentat cap episodi d'ansietat”, afirma Vinagre. 

Pel que respecta a les persones que ja tenien diagnosticat un trastorn mental greu abans de la Covid-19 –com esquizofrènia, psicosi o trastorn bipolar–, si bé durant els primers mesos del confinament es van mantindre estables, al final “molts han acabat ingressats per descompensació a les sales de psiquiatria”, afirma la psicòloga Ana Sánchez.  

Cita La telemedicina dificulta molt sostindre relacions terapèutiques complexes i pròximes com les que s'estableixen amb els psicòlegs o psiquiatres, i això explicaria per què molts pacients han pogut descompensar-se Rafael Tabarés Cita

Passar d'una atenció presencial a una telemàtica de manera sobtada ha sigut un dels factors clau, com apunta el catedràtic Rafael Tabarés. “La telemedicina dificulta molt sostindre relacions terapèutiques complexes i pròximes com les que s'estableixen amb els psicòlegs o psiquiatres, i això explicaria per què molts pacients han pogut descompensar-se”, explica Tabarés.

Per a Paloma Rubio, en canvi, no ha sigut així. A ella la pandèmia li ha servit per a adonar-se que no estava sola. “Són malalties d'on una a soles no eixiria mai, però jo he tingut la sort de tindre el suport dels professionals del meu centre, de la Xarxa Estatal de Dones i d’amics”, afirma Rubio.  

La factura psicològica de la pandèmia, més alta en elles

Les dones sempre han estat sobrerepresentades en els trastorns de salut mental, però la pandèmia ha agreujat aquest desequilibri. Segons l'enquesta del CIS, més del doble de les persones que han acudit als serveis de salut mental durant el brot de coronavirus eren dones (8,2%, contra un 4,2%). 

Entre les causes històriques d’aquesta desigualtat, els experts apunten a la violència de gènere, que s’ha intensificat en l’ombra; i a la sobrecàrrega que tenen les dones en les cures amplificada pel teletreball. Per últim, cal no oblidar que els sectors essencials (sanitat, neteja, educació, etc.), i per tant els que més desgast emocional han tingut a causa d'un major contacte amb aquesta crisi sanitària, són aquells on el percentatge de dones ocupades és molt major que el d'homes.

El 60% dels professionals sanitaris va patir trastorns mentals durant la pandèmia

“Com més contacte has tingut amb el virus, majors han sigut els nivells d'estrés”, assenyala la psicòloga Gracia Vinagre. I el personal sanitari és, sens dubte, el col·lectiu que més ha bregat amb el coronavirus. La por al contagi (propi i de familiars), junt amb la frustració generada per la immensa càrrega de treball i la falta de mitjans o d'informació adequada en molts casos, ha fet que el desgast emocional haja sigut molt més elevat en aquest grup de població que en altres. 

Maijo Estruch és tècnica de laboratori, però s’ha passat tota la pandèmia treballant com a auxiliar d’infermeria en la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia. "D’un dia per l’altre vam canviar del quiròfan a l’UCI i ens vam haver d’ensenyar a tot", lamenta Estruch.

Segons el Consell d'Infermeria de la Comunitat Valenciana, el 60% dels professionals sanitaris va patir trastorns mentals durant la pandèmia i més de la meitat no s'ha recuperat encara. “Cada vegada hem vist més sanitaris que han arribat a les consultes amb insomni, ansietat, irritabilitat i amb moltes dificultats per a poder dur una vida normal”, sosté la psicòloga Ana Sánchez.

L’ansietat i els intents de suïcidi es disparen entre els joves i adolescents

Segons un informe publicat per la fundació ANAR, durant el confinament més estricte els intents de suïcidi de joves i adolescents (entre 15 i 29 anys) es van incrementar en un 250%. El mateix informe també assenyala un increment del 280% dels casos d'ansietat i del 87% pel que fa a la depressió des de l’inici de la pandèmia. 

És un dels col·lectius de població més afectats per la pandèmia i al qual els experts miren amb molta preocupació. Segons apunta Josep Pena, doctor en Psicologia Clínica i coordinador de la Unitat de Salut Mental de la Font de Sant Lluís (València), mentre que els suïcidis en majors de 60 anys han disminuït un 21%, en persones de 19 a 40 anys s'han incrementat un 30%. De fet, segons les últimes dades de l'INE, si abans de la Covid-19 el suïcidi era la primera causa de mort no natural per a totes les franges d'edat, ara ha passat a ser també la primera de totes les causes de mort entre les persones entre 15 i 44 anys, per damunt, fins i tot, de la Covid-19. 

Per la seua part, la psicòloga Ana Sánchez assenyala que s'ha produït un increment progressiu de la demanda en les unitats de salut mental, sobretot a partir de novembre del 2020. “S'han disparat els casos d'adolescents amb problemes de conducta prèvia o d'adolescents introvertits que amb la pandèmia s'han aïllat encara més i han acabat deprimint-se”, afirma Sánchez. 

L'adolescència i la joventut són etapes molt expansives i a causa de les restriccions sanitàries “se'ls ha privat de totes les eines de socialització”, explica Pena. El canvi de rutines, la suspensió de les classes, la paralització de l'activitat física, l'absència de socialització presencial, l'avorriment i la frustració han sigut factors clau en l'empitjorament de la salut mental de joves i adolescents, apunten els experts. 

El consum d’ansiolítics se situa en la xifra més alta de l’última dècada

Un altre dels indicadors al qual els experts miren amb preocupació és l'increment del consum de psicofàrmacs. Després de quatre anys consecutius de descens en el consum de fàrmacs per a tractar l'ansietat i l'insomni, en 2020, i segons les dades publicades per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), el consum dels ansiolítics ha augmentat un 4,3% i se situa en la xifra més alta de l'última dècada. 

També un informe del Centre Europeu de Monitoratge de Drogues i Addicció apunta a un increment en el consum de benzodiazepines, sobretot en la segona meitat de 2020. És el grup d'ansiolítics més receptat a Espanya i el que crea més addicció. Orfidal i Diazepam són dues de les marques comercials més conegudes. A més, segons apunta el catedràtic Rafael Tabarés, hi ha un alt percentatge de persones que els consumeixen sense recepta mèdica i, per tant, sense control. I el risc –adverteix– “és que s'acaben quedant a la tauleta de nit.” 

Segons reflecteix l'enquesta sobre salut mental en pandèmia del CIS, el 69% de les persones que van començar a medicar-se amb psicofàrmacs durant el brot de coronavirus (ansiolítics en la majoria dels casos), han estat prenent-los durant més de tres mesos, i el 77% continua fent-ho en l'actualitat.  

Cita Tenim muntat un sistema sanitari de gallet fàcil Rafael Tabarés Cita

Però la pandèmia només ha agreujat una situació que ve d'abans. Segons les dades de l’OECD, Espanya és el segon país de la Unió Europea en consum de psicofàrmacs, després de Portugal. “Tenim muntat un sistema sanitari de gallet fàcil”, afirma Tabarés. A Espanya, segons dades del Ministeri de Sanitat, hi ha sis psicòlegs per cada 100.000 habitants, una ràtio molt per davall de la d'altres països europeus i que és insuficient, tant per als professionals de la salut mental, com per als que ho viuen en primera persona.  

A més de les mancances del sistema sanitari, també cal tindre en compte l'estigma que existeix entorn dels trastorns mentals i que, en molts casos, espenta les persones a l'automedicació per a evitar anar al psicòleg. “La societat no comprén les persones amb problemes de salut mental” i, per aquest motiu –assenyala Tabarés–, “u no pot permetre's estar malament per una cosa que continua estigmatitzada.” 

Què hem aprés de la pandèmia?

Si d'alguna cosa ha servit la pandèmia, coincideixen totes les veus consultades, és per a visibilitzar la salut mental i la urgència d'invertir en un sistema sanitari públic cada vegada amb una demanda major. “Hem d'aprofitar les circumstàncies en què ens ha posat la pandèmia per a donar un impuls cap al futur”, sosté Rafael Tabarés. Per al comissionat en salut mental, la solució passa, en primer lloc, per fer créixer les plantilles de les unitats de salut mental amb equips multidisciplinaris formats per psiquiatres, psicòlegs, terapeutes ocupacionals i infermeres especialitzades. 

Cita La malaltia mental és un tema tabú: sempre ha estat silenciat, ridiculitzat i amagat Paloma Rubio Cita

L'altre gran repte al qual ens enfrontem com a societat és el de normalitzar la salut mental i acabar amb l'estigma, sobretot, al trastorn mental greu. “La malaltia mental és un tema tabú: sempre ha estat silenciat, ridiculitzat i amagat”, denuncia Paloma Rubio, que anhela poder sentir-se “còmoda amb la societat” i parlar de la seua esquizofrènia sense por al rebuig. Per a la psicòloga Gracia Vinagre, igual com per a Rubio, la clau està en l'educació. “S’ha de començar per l’educació bàsica perquè es conega la realitat”, defensa Paloma. 

Cita La pandèmia ens ha destrossat a tots. Espere que haja servit Maijo Estruch Cita

"La pandèmia ens ha destrossat a tots", sentencia Maijo Estruch. Durant aquest any i mig, tots hem travessat moments en què el nostre benestar emocional ha trontollat i, encara que un percentatge important hem tirat avant malgrat això, “quants han caigut o estan a punt de caure?”, pregunta Tabarés. Les dades deixen entreveure que són molts. Les veus expertes adverteixen que només reconeixent l'envergadura del que hem passat i posant la salut mental en el centre del debat públic podrem superar-ho. 

També et pot interessar