El cap dels bombers desplaçats a Turquia: "Estem satisfets pel treball, però psicològicament cadascú ho porta com pot"
El responsable de la UREC del Consorci de Bombers de València, relata a À Punt els rescats a Adiyaman, "una ciutat desolada, en estat bèl·lic"
No havien sentit mai parlar d'Adinyaman, però ja no podran oblidar-ne el nom. La ciutat turca, assolada pels terratrémols al sud-est del país, ha sigut el camp de treball, durant una intensíssima setmana, de la Unitat de Rescat en Emergències i Catàstrofes (UREC) del Consorci de Bombers de València. "És una catàstrofe humanitària. Hem vist una ciutat desolada, en estat bèl·lic", ha explicat a À Punt Ramón Pérez, el cap de l'equip de quinze bombers que ha estat una setmana buscant entre els enderrocs per a rescatar supervivents.
Dues vides han aconseguit salvar: la d'un home de 55 anys i la de la filla, de 20. L'acció, triomfal, té la seua dosi de tragèdia. "El pare pensava que el fill, de huit anys, s'havia salvat. Ens deia que estava tranquil perquè el fill havia eixit. No sabia que estava mort a dos metres d'ell, sota els enderrocs. L'havíem tapat amb una manta perquè no el vera".
La UREC és l'única unitat de bombers mobilitzada per una administració a tot Espanya. A Turquia s'uniren als rescatadors de l'ONG d'Algemesí Intervenció, Ajuda i Emergències que, un dia abans, aconseguiren salvar una primera persona, un home de 26 anys a què la família donava per mort.
El pare pensava que el fill s'havia salvat. No sabia que estava mort a dos metres seu, sota els enderrocs
Ramón Pérez va tornar aquest diumenge amb tot l'operatiu valencià, extingides les possibilitats de continuar la missió: rescatar persones i no cadàvers. Divendres el Consorci els ofereix una jornada de suport psicosocial, per a processar la tragèdia que el treball sense descans els ha fet aparcar. "Després dia i mig de viatge, sense dormir, vaig pensar 'que mal que aplegue ací', però quan el veus el desastre t'actives de sobte. Hem treballat sense pensar en el cansament, ni el dolor, ni res", explica el cap de la UREC. "Estem molts satisfets pel treball, però psicològicament, cadascú ho porta com pot", ha detallat als micròfons d'À Punt.
S'ha ajuntat tot, hivern, clima hostil i temperatures de menys deu graus davall de zero
No és la primera eixida de molts dels bombers, però sí la primera missió internacional de la UREC. L'experiència, ens diu, és com si hagueren fet quatre màsters de rescat. Treballaven en el pitjor escenari possible, una "tempesta perfecta" en què "s'ha ajuntat tot, hivern, clima hostil, temperatures de menys deu graus davall de zero" i una població desolada, en estat de xoc i a la intempèrie. "La gent estava majoritàriament al ras, al voltant de fogates, alguns s'allotjaven en tendes de campanya, en què el fred penetra com si res", recorda Pérez.
Ara es tracta d'aprofitar l'experiència per a futures accions internacionals… o eventuals crisis a la Comunitat Valenciana. Com ens diu el cap de bombers, "una catàstrofe com aquesta no es veu cada dia. Es tracta de practicar per si arriba el moment".
