Almenys 3.700 morts a Turquia i Síria en els dos pitjors terratrémols de la zona en huitanta anys

Tragèdia a l'Orient Pròxim. Una cadena de terratrémols, el més gran de magnitud 7,8 en l'escala de Richter, han colpejat durant la matinada i el migdia de dilluns el centre de Turquia i el nord-oest de Síria i ha provocat una autèntica catàstrofe als dos països, tant de dimensions humanes com materials. Els últims balanços de les autoritats parlen d'almenys 16.500 ferits i 3.700 víctimes mortals entre els dos països (almenys 2.316 a Turquia i 1.444 a Síria) a causa de l'afonament d'edificis que ha provocat el sisme en tota la regió afectada. És una de les que té més refugiats i desplaçats interns de tot el món per la guerra de Síria. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, reconeix que els ha sorprés el desastre més gran des del terratrémol del 1939. 

Sols a Turquia es comptabilitzen més de 2.316 morts i 13.000 ferits, segons ha informat l'Autoritat de Gestió de Desastres i Emergències del país (Afad). El cataclisme ha batzegat també l'últim bastió opositor de Síria, fronterer amb Turquia, i també zones més allunyades en mans del govern de Damasc. En territori sirià, el sisme ha deixat almenys 711 morts en zones en mans de Damasc en les províncies de Tartus, Latakia, Hama i Alep, segons l'agència oficial de notícies SANA. Mentre que a la província nord-occidental d'Idlib i en altres parts d'Alep que també s'escapen al control de Damasc s'han comptabilitzat altres 733 víctimes mortals, d'acord amb el grup sirià de voluntaris humanitaris, Cascos Blancs.

El terratrémol principal ha tingut lloc a les 04:17 hores (hora local), a trenc d'alba i amb epicentre al sud-est de Turquia, a una profunditat de set quilòmetres a la província de Kahramanmaras (600 quilòmetres al sud-est d'Ankara, la capital del país). Li seguiren rèpliques fortes, amb magnitud per damunt de sis graus, que van colpejar les províncies de Gaziantep, Kahramanmaras, Adiyaman, Sanliurfa, Malatya, Kilis, Diyarbakir, Osmaniye, Adana i Hatay. La zona afectada s'estén sobre un radi de més de 500 quilòmetres al sud d'Anatòlia, on es registren aquesta nit temperatures per davall de zero i nevades, la qual cosa dificulta les condicions dels qui pernocten ara a l'aire lliure. La potència destructiva dels sismes era tal que s'han sentit també al nord de Síria, al Líban, Israel, Xipre i Geòrgia.

"Mai he sentit res semblant en els quaranta anys que he viscut", relata un testimoni recopilat per Reuters resident de la ciutat turca de Gaziantep, prop de l'epicentre del terratrémol. "Ens van sacsar almenys tres vegades amb molta força, com un nadó en un bressol", relata.

Un segon sisme de 7,7

Passat el migdia en horari local (10:24 GMT), el terra ha tornat a remoure's de manera brusca amb un segon terratrémol gran, de 7,7, en el sud-est de Turquia, segons ha anunciat el Centre Sismològic Europeu de la Mediterrània (EMSC). És pràcticament la mateixa zona que ha sigut devastada durant la matinada pel greu sisme de força semblant i desenes de rèpliques de gran calibre. L'epicentre d'aquest nou tremolor es troba a Elbistan, a la província de Kahramanmaras, uns huitanta quilòmetres al nord de la primera cadena de cataclismes.

El ministre de l'Interior de Turquia, Süleyman Soylu, ha anunciat que el govern ha decretat el grau 4 de l'estat d'alarma, cosa que implica la sol·licitud d'ajuda internacional. Les autoritats comptabilitzen també més 3.700 edificis assolats en deu províncies del sud-est d'Anatòlia, amb les de Gaziantep i Kahramanmaras com les més greument afectades. El president del país, Recep Tayyip Erdogan, ha precisat que uns 45 països els han oferit ajuda després del devastador terratrémol i les fortes rèpliques que encara continuen. Abans ha escrit en el seu compte de Twitter: "Esperem que puguem superar aquesta catàstrofe com més prompte millor i amb el menor mal possible".

Amb la claror del dia continuen les tasques de rescat en aquesta zona per a buscar supervivents entre les runes, mentre les autoritats fan balanç dels danys. Les baixes temperatures i la neu en la zona, on també hi ha territoris muntanyencs de difícil accés, compliquen la labor dels equips d'emergències, que han aconseguit rescatar amb vida més de 12.100 persones dels enderrocs.

El pitjor terratrémol del segle XXI

Es tracta del sisme més greu registrat a Turquia en el que portem de segle XXI. El més letal dels últims cinquanta anys és el que tingué lloc el 17 d'agost de 1999 a Izmit (7,6), que va causar vora 17.000 morts, 45.000 ferits i 15 milions d'afectats. L'últim que ha patit Turquia és més fort que els que van tindre lloc a Van en 2011 (7,2), que va causar 600 morts, i el d'Esmirna en 2020 (7), amb 115 morts.

"Destrucció generalitzada" a Síria

Els moviments sísmics d'aquesta matinada han devastat també Síria, un país que ja està totalment assolat per la guerra. Els Cascos Blancs, el principal grup de rescat en les àrees opositores del nord-oest, han declarat un "estat d'emergència" a la zona a causa de la "destrucció generalitzada" provocada pel seguit de sismes. "Els Cascos Blancs han declarat un estat d'emergència al nord-oest de Síria després d'un catastròfic terratrémol que ha causat destrucció, devastació, i l'ensulsiada d'edificis i zones residencials. El sisme ha causat centenars de ferits i desenes de morts", apunta l'organització en un comunicat. L'organització de voluntaris, que opera exclusivament en zones del país controlades per l'oposició, assegura que treballa a la "capacitat màxima" per a rescatar les víctimes i apel·len a tots els actors presents a la zona a unir forces per a respondre al desastre.

Encara no hi ha balanç concret de danys humans a la província d'Idlib, l'últim bastió opositor al nord-oest de Síria, ni de les àrees de la veïna Alep que escapen al control del règim de Bashar al-Assad. El govern sirià comptabilitzava en una primera estimació de 237 morts i 639 ferits a les zones del país sota el seu control, però els balanços més recents del dia apunten que la catàstrofe s'ha cobrat la vida d'amenys 700 persones.

Espanya enviarà ajuda

El govern espanyol, com altres dotze estats membres de la Unió Europea, enviarà a Turquia i Síria equips de cerca i rescat urbà per a participar en les tasques d'emergències, segons ha avançat en Twitter el mateix president, Pedro Sánchez. El mandatari ha expressat la solidaritat amb els dos països afectats "davant d'un dels majors terratrémols de la seua història".

En resposta a la sol·licitud del Mecanisme Europeu de Protecció Civil, el Ministeri de l'Interior ha activat la Unitat Militar d'Emergències (UME) i transport aeri urgent per a col·laborar en el rescat de les víctimes en els països afectats. De manera paral·lela, s'estan fent les gestions per a disposar com abans millor de transport aeri per a poder desplegar aquestes unitats sobre el terreny.

D'altra banda, el Ministeri de Defensa ha confirmat que el contingent espanyol desplegat a Turquia no s'ha vist afectat pel terratrémol. Espanya té mobilitzats vora 150 militars a la localitat turca d'Adana, a la base aèria d'Incirlik, amb una bateria antimíssils Patriot que protegeix el sòl turc de possibles míssils procedents de Síria. "Tranquil·litat per a les famílies del nostre contingent a Adana. Ells estan bé, complint, com sempre, amb la seua missió", ha informat el Ministeri de Defensa poques hores després del sisme.

Un tsunami derivat del sisme podria arribar a les Balears

Els terratrémols podrien generar un tsunami amb potencial per a arribar fins a les costes de Balears, segons ha advertit l'Il·lustre Col·legi de Geòlegs (ICOG), que afirma que hi ha una alerta de tsunami. 

Si es genera, aquesta onada gegant afectaria primer Xipre i Creta, després Itàlia, Sicília, Sardenya, Còrsega i, finalment les Balears, ha alertat el president d’aquesta agrupació professional, Manuel Regueiro.