La llei de famílies, la de mecenatge o la de mobilitat sostenible: l’avanç electoral frena en sec 60 projectes normatius
Moltes lleis han quedat sense aprovar per la falta d’acords i, en molts casos, se'ls anava a donar eixida per la via d'urgència
L’avanç electoral anunciat aquest dilluns per Pedro Sánchez es farà efectiu aquest dimarts al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i, a partir d'aquest moment, deixarà sense efecte més de trenta projectes de llei i una altra trentena de proposicions sense tramitar, com la llei de famílies, la del mecenatge, la de funció pública o la nova llei de mobilitat sostenible. També cau l'anul·lació de la tercera comissió d'investigació del cas Kitchen, a la qual estaven citats l'exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, o l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.
A més, aquesta mateixa setmana el Senat tenia previst aprovar el dictamen per a crear una Autoritat Independent de Defensa del Client Financer, que anava a quedar ratificat en comissió. Un projecte de llei que decaurà, al mateix temps que ho farà la nova llei de serveis d'atenció a la clientela, que incorporava una esmena per a garantir l'oblit oncològic i a la qual li faltaven dies per a la ratificació definitiva.
Com aquest, també queda en l’aire el projecte de llei bàsica de bombers forestals, presentada el 3 de març i que estava a l’espera d’un informe de la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic Informe; o el projecte de llei que regula els ensenyaments artístics superiors i estableix l'organització i equivalències dels ensenyaments artístics professionals, que es va presentar el 13 d’abril passat a proposta del govern i que estava fins ara en mans de la Comissió d’Educació i Formació Professional.
També decauran la reforma de l'Estatut de l'Artista, que incloïa una prestació especial per desocupació per als seus treballadors i feia compatible al 100% la pensió de jubilació amb l'activitat artística; i el projecte de llei del cinema.
La falta d’acords va paralitzar molts projectes
Moltes lleis han quedat sense aprovar per la falta d’acords i, en molts casos, se'ls anava a donar eixida per la via d'urgència, encara que moltes portaven en termini d'esmenes des del 2020. Precisament la llei de famílies, dissenyada pel Ministeri de Drets Socials que dirigeix Ione Belarra, s'havia embossat davant el rebuig dels socis parlamentaris de Sánchez: PNB, ERC i Bildu. També es quedaran fora per diferències entre els partits la llei per a abolir la prostitució, la que modificava diverses normes per a consolidar l'equitat sanitària i la universalització, així com les que anaven dirigides a remodelar el sistema judicial per a garantir l'eficiència organitzativa.
La llei de seguretat nacional, la de secrets oficials, la que reformava la Llei orgànica del Tribunal Constitucional o la de mesures de lluita contra la morositat, que establia un règim de sancions, són les principals normes que feia més de dos anys que acumulaven successives pròrrogues en els terminis d'esmenes.
El procés haurà de tornar a començar
Mesures com la reforma del Codi Penal per a la protecció de la llibertat d'expressió, la que anava a crear una Agència Estatal de Salut Pública o la que regularia malalties com la salut mental i l'ELA, haurien de tornar a presentar-se en una nova legislatura per a tornar a ser tramitades. Una de les que ha quedat més pròxima a la ratificació definitiva ha sigut la proposició de llei que afavoria els incentius fiscals del micromecenatge. La tramitació ja estava a la cambra alta, igual que el projecte de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari.
En l'àmbit industrial o laboral destaca l'Estatut del Becari, la regulació de la jubilació parcial, la nova tarifa regulada de la llum, la llei de mobilitat sostenible i la que establia una prestació d'atur per a persones treballadores al servei de la llar.
A les Corts també hi havia registrada una proposició de llei presentada per Múrcia sobre el manteniment del transvasament Tajo-Segura; una altra d'Unides Podem sobre el reconeixement de personalitat jurídica de Doñana i el seu entorn de protecció; i fins i tot una sobre regulació integral i control del cànnabis en persones adultes.
El govern es dissoldrà sense derogar la llei mordassa
La XIV legislatura, presidida per Pedro Sánchez i formada amb un govern de coalició per primera vegada, ha durat tres anys i cinc mesos. En tot aquest temps, no han vist la llum la derogació de la llei mordassa o la nova llei integral contra el tràfic de drogues, l'avantprojecte del qual va avançar al març, en rebre el vistiplau del poder judicial.
Totes les iniciatives que estan a les Corts Generals decauen quan es dissolen les cambres, encara que el reglament del Congrés estableix que, en aquest cas o quan expira el mandat de la cambra baixa, la Diputació Permanent n'assumeix les funcions, i fins i tot pot convalidar decrets llei.
