Doble cita amb les urnes: tot el que decidim aquest 28M
Estan en joc les polítiques que es duran a terme en els pròxims quatre anys en la Generalitat i en els 542 ajuntaments valencians
Més de 3,7 milions de valencianes i valencians estan cridats a les urnes aquest diumenge en algun dels 2.178 col·legis electorals oberts per a la doble cita electoral dels comicis autonòmics i municipals. El dispositiu desplegat per a la jornada comptarà amb 6.169 meses i 16.256 urnes distribuïdes per tot el nostre territori i més de 10.000 efectius dels diferents cossos de seguretat garantiran la normalitat de la jornada electoral.
En aquesta ocasió estan en joc les polítiques que es duran a terme, tant en els 542 municipis valencians, com en la Generalitat, en els pròxims quatre anys. En total, les valencianes i valencians escolliran 5.764 regidors i 99 diputats per a les Corts: 40 per la circumscripció provincial de València, 35 per la d'Alacant i 24 per la de Castelló.
Quan acudisca als col·legis electorals, la ciutadania trobarà hui dues urnes: una per a elegir el ple del seu ajuntament i l’alcaldessa o alcalde i una altra amb què decidirà la composició de les Corts i qui ostentarà la Presidència de la Generalitat. Mentre que el vot per a l'alcaldia es fa sovint en clau personal, en l'autonòmic se solen arrossegar les sigles del partit.
Més de 186.000 joves podran votar per primera vegada, ja que han complit els 18 anys des dels anteriors comicis. Una generació preocupada per l’ocupació, la crisi climàtica, la violència de gènere o qüestions LGTBIQ+ en un context en què el preu del lloguer fa cada vegada més difícil emancipar-se. Aspectes clau que les diverses formacions han intentat abordar durant la campanya.
Pel que fa a les sol·licituds de vot per correu, en aquests comicis han descendit un 8,9% respecte a les eleccions municipals i europees del 26 de maig de 2019 i un 54,25% respecte a les generals i autonòmiques del 28 d’abril del mateix any.
Tots els municipis de l’Estat estan cridats a les urnes, però a més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i onze comunitats autònomes decidiran la composició dels parlaments. Són Aragó, Astúries, les Illes Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, la Comunitat de Madrid, Múrcia, Navarra i La Rioja. Només a Andalusia, Catalunya, Galícia, País Basc i Castella i Lleó no se celebren comicis autonòmics aquest 28M.
Les Corts: la reedició d’un Botànic o el gir a la dreta
L’interés que estan suscitant aquestes eleccions autonòmiques, en què la ciutadania decidirà la renovació dels 99 parlamentaris i parlamentàries que conformen l’hemicicle valencià, han traspassat el nostre territori. Els ulls de tot l’Estat estan posats en casa nostra, en considerar aquestes eleccions com una prèvia dels pròxims comicis generals.
Les enquestes apunten a un marge molt estret entre el bloc d’esquerres, conformat pel PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida (UP-EU); i el de dretes, amb PP i VOX, que estarien tots dos molt a prop d’assolir els 50 diputats que els atorgaria la majoria absoluta. El diàleg i l’entesa seran, per tant, factors essencials per a conformar un nou govern per als pròxims quatre anys.
Un aspecte decisiu radica en la superació de la barrera electoral del 5%, que suposarà un repte per a Ciutadans, que podria quedar-se fora de l’hemicicle valencià segons vaticinen les enquestes, però també per a UP-EU, formació a la qual se li atorga una intenció de vot molt pròxima a aquest llindar i que podria decantar la balança d’un costat o d’un altre.
Amb 40 diputades i diputats, la circumscripció que més en tria és València, seguida de la d’Alacant, que n’elegeix 35, i Castelló, 24. Segons els sondejos, un grapat de vots podria determinar de quin costat cau l’últim escó de cada circumscripció i, possiblement, la Presidència de la Generalitat.
542 noves corporacions municipals
Els votants triaran aquest diumenge les 5.764 regidores i regidors que conformaran les corporacions de 542 municipis de nord a sud del nostre territori.
Entre els partits majoritaris, el PP és l’única formació que ha presentat llistes als 542 municipis. La segueixen, per ordre, el PSOE, amb 527 candidatures; Compromís, amb 290 llistes; Vox, amb 191; Unides Podem-Esquerra Unida, amb 112 i Ciutadans, que ha reduït a la meitat el nombre de candidatures respecte dels darrers comicis municipals, amb 80.
Més enllà dels principals partits, però, de nord a sud del país trobem una gran diversitat de candidatures ancorades en la realitat municipal que recullen les particularitats més intrínseques de cada localitat.
Amb tot, en 162 municipis, vora el 30% de les poblacions valencianes, només hi haurà dues llistes per a les eleccions municipals. La majoria són pobles menuts en què només es presenta l'equip que governa i la candidatura en l'oposició; en molts casos, reduïts al bipartidisme clàssic del PP i el PSOE.