Les cinc claus del 28M a la Comunitat Valenciana

Les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig presenten diverses incògnites que les urnes s'encarregaran de resoldre en menys d’un mes

Imatge de l'hemicicle valencià buit
Imatge de l'hemicicle valencià buit / Les Corts

Res està escrit sobre quin serà el resultat d'aquestes eleccions, encara que en el cas de les autonòmiques sembla clar que cap partit en solitari tindrà majoria absoluta en les Corts i que, o bé governarà una coalició d’esquerres per tercera legislatura consecutiva, o hi haurà canvi de cicle i passarà a fer-ho la dreta amb l’extrema dreta.

Fa quatre anys, la diferència entre els dos blocs ideològics va ser de només 42.123 paperetes. En aquestes eleccions, podria ser encara més ajustada i reduir la distància en escons, que en l'última legislatura ha sigut de cinc: 52 el Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) i 47 la dreta (PP, Ciutadans i Vox).

Amb un empat tècnic entre tots dos blocs a l'inici de la partida electoral, i malgrat les declaracions de dirigents del PSPV i del PP que aspiren a governar en solitari, el repte és poder sumar almenys 50 escons, la xifra que representa la majoria absoluta en les Corts.

La barrera electoral: un repte per a Ciutadans i UP-EU

A l'esquerra, s'està pendent que Unides Podem - Esquerra Unida arribe al 5% dels vots que garanteix l'entrada en el parlament valencià, i de com pot influir el canvi de lideratge en Compromís. A més, la relació de la coalició valencianista amb el projecte Sumar encapçalat per Yolanda Díaz i la imputació de Mónica Oltra són dues noves variables aquests comicis. A la dreta, es dona per segura la desaparició de Ciutadans, el que obliga el PP i Vox a entendre's.

El ball de l'últim escó de cada circumscripció

Segons les anàlisis demoscòpiques, l'últim escó de cadascuna de les tres circumscripcions serà crucial per a determinar el resultat global, perquè un grapat de vots pot fer que canvie el color d'un escó i decantar la balança cap a un bloc o l'altre.

Només cal veure les dades de 2019: a Alacant, el PP es va quedar a 3.643 vots d'aconseguir l'últim escó, que va ser per al PSPV; a València, el PSPV també va aconseguir l’últim escó per 1.397; i a Castelló, li van faltar 390 vots, que va anar finalment a Compromís. Si aquests tres diputats hagueren anat al PP, la dreta hauria sumat 50 escons, la majoria absoluta.

Dels 99 parlamentaris i parlamentàries de l'hemicicle valencià, la circumscripció que més diputats tria és València, amb 40. Aquesta dada explica que en aquesta ocasió, el president de la Generalitat i candidat a la reelecció pel PSPV, Ximo Puig, haja optat per encapçalar la llista per la província de València. La d’Alacant en tria 35 i Castelló 24.

Pescar el calador de vots “de centre” 

Amb Ciutadans en plena desintegració, el partit arriba a aquestes eleccions amb unes projeccions electorals que auguren la desaparició de les Corts i una presència testimonial en l'àmbit municipal.

Tant el PP, que ha fitxat molts dels trànsfugues que han abandonat la formació taronja, com el PSPV es disputen al votant del “centre polític”. En les eleccions autonòmiques de 2019, Ciutadans va obtindre 470.676 vots que es van traduir en 18 escons. En les municipals, el nombre de sufragis va ser de 248.823.

El vot dual que no sempre funciona 

L'últim diumenge de maig, la ciutadania trobarà dues urnes quan acudisca als col·legis electorals: una per a elegir el seu alcalde o alcaldessa dels pròxims quatre anys, i una altra amb què decidirà qui ostenta la Presidència de la Generalitat.

Mentre el vot per a l'alcaldia sembla que es fa més en clau de persona que de sigles, en l'autonòmic arrosseguen les sigles del partit. Això significa que no sempre les dues paperetes escollides siguen del mateix partit i deixa desfasaments en el percentatge de suports quan es fa el recompte de cada urna.

Un termòmetre de les pròximes eleccions generals 

Molts ulls de tot l’Estat estan posats en la Comunitat Valenciana, en considerar que l’escenari actual pot capgirar-se després de dues legislatures de govern de l'esquerra. Però també en la ciutat de València, on com a Barcelona i Sevilla s'estima que pot haver-hi canvi de govern. 

Aquests comicis també s'entenen com una prèvia de les pròximes eleccions generals. Així, la doble convocatòria a les urnes en molts punts d’Espanya pot servir de termòmetre tant de la salut del govern coalició estatal com de l’oposició.  

València és, per tant, una de les joies de la corona en aquestes eleccions municipals, en les quals es bolcaran els grans partits d’àmbit estatal. El PP està rememorant la figura de Rita Barberà amb l'objectiu de reprendre el govern de la capital valenciana. El PSPV, d’altra banda, pretén donar el sorpasso a Compromís i quedar-se la vara de comandament. 

També et pot interessar

stats