Rússia envia tropes a les províncies separatistes de l'est d'Ucraïna després de reconéixer-ne la independència
La comunitat internacional imposarà sancions a Moscou per haver reconegut la sobirania de les autodenominades "repúbliques populars de Donetsk i Lugansk", al Donbass
L'escalada de tensió a la frontera d'Ucraïna entre Rússia i Occident ha entrat en un punt crític després de l'últim moviment del president rus, Vladímir Putin, que ha ordenat l'enviament de tropes a les províncies separatistes de l'est d'Ucraïna, Donetsk i Lugansk. Una decisió que s'ha produït just després que el cap del Kremlin reconeguera aquest dilluns la independència d'aquests territoris —que formen la regió de Donbass— en un discurs televisat dirigit a la ciutadania i ple de crítiques a Kíev, els Estats Units i l'OTAN.
L'aval rus a les autoproclamades "repúbliques populars" de Donetsk i Lugansk inclou el desplegament a la zona de soldats i tancs per a realitzar funcions que Moscou emmarca en el "manteniment de la pau". Sobre el terreny, part de la població civil ja ha començat a fugir.
El gest ha agreujat l'enfrontament entre Rússia i la comunitat internacional, ja de per si en un punt àlgid, i dinamita els últims avanços diplomàtics assolits en el conflicte, perquè alimenta més encara la possibilitat d'una intervenció russa en aquesta antiga república soviètica.
Rússia nega cap invasió
Aquest gir dels esdeveniments ha convertit la nit de dilluns en un autèntic formiguer diplomàtic. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha celebrat una reunió d'urgència, de vora hora i mitja, que ha acabat sense acords concrets i en què la majoria de països han condemnat el que consideren un atemptat contra la integritat territorial i la sobirania d'Ucraïna. Els Estats Units, l'OTAN i la Unió Europea (UE) insisteixen que amb el reconeixement de la independència de les repúbliques de Donetsk i Lugansk Moscou ha traspassat la línia roja i ha soterrat els acords de Minsk per a una solució pacífica al Donbass. Les excepcions han sigut la Xina i l'Índia, que s'han limitat a fer crides genèriques a la diplomàcia.
Per la seua banda, el representant de Rússia, Vassily Nebenzia, ha escoltat impertèrrit les crítiques i ha negat la major, és a dir es vaja a produir la temuda intervenció a Ucraïna. Segons ha dit, el seu país "no vol un bany de sang al Donbass" i hi ha "un pànic infundat a la invasió" en molts països occidentals.
La comunitat internacional estudia sancions
El rellotge corre i aquest dimarts es poden conéixer les primeres conseqüències dels últims moviments de Rússia, ja que la comunitat internacional es prepara per a anunciar sancions contra el país i també els territoris separatistes de l'est d'Ucraïna.
Els Estats Units han sigut els primers a moure fitxa: el president, Joe Biden, ha signat una orde executiva que prohibeix noves inversions, comerç i altres transaccions econòmiques per part d'institucions i ciutadans estatunidencs a Donetsk i Lugansk. L'acció pretén aïllar aquestes dues províncies del sistema financer internacional basat en el dòlar. L'administració nord-americana, tot i això, adverteix que es tracta només del primer pas, ja que Washington i els seus aliats planegen imposar "tan prompte com dimarts" nous càstigs econòmics sobre Rússia, segons ha declarat un alt funcionari estatunidenc.
Des de la UE, els ministres d'Afers Estrangers es reuneixen hui mateix per a estudiar sancions en una trobada informal convocada aquesta vesprada aprofitant que estan tots a París per a una reunió sobre les relacions del bloc comunitari amb la regió indopacífica.
