Biden accepta una cimera amb Putin sobre Ucraïna si no hi ha invasió

Els esforços per a arribar a una solució diplomàtica a la crisi d'Ucraïna continuen en paral·lel a l'escalada de tensió, cada vegada més elevada. L'últim impuls ve de mans del president francés, Emmanuel Macron, que ha emplaçat aquest diumenge els líders dels Estats Units, Joe Biden, i de Rússia, Vladímir Putin, a celebrar una cimera bilateral al més alt nivell per a intentar rebaixar el conflicte. Una trobada que els dos dirigents han acceptat, segons ha informat l'executiu gal i ha confirmat també Washington a la nit, en un comunicat en què exposa una condició: que el Kremlin no envaïsca abans Ucraïna, territori clau en la discòrdia i que històricament havia format part de l'antiga república soviètica. 

L'administració Biden, que no posa de moment ni data, ni lloc, ni format a la possible reunió —en la qual tampoc se sap si se sumaran altres líders internacionals—, insisteix en tot cas que tot apunta que el suposat atac rus està "a punt" d'ocórrer. "Ara mateix, Rússia sembla que segueix amb els preparatius per a [llançar] molt prompte un atac a gran escala contra Ucraïna", ha advertit la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki.  

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, debatran els detalls de la cimera en una trobada a Europa el dijous que ve, dia 24, "sempre que Rússia no tire avant una acció militar". Si Rússia decideix atacar Ucraïna, no hi haurà reunió, asseguren fonts de la Casa Blanca. 

Des del bàndol rus, Putin també ha acceptat la cimera bilateral amb Biden per a desescalar el conflicte, sempre segons fonts presidencials de França. Després de conversar una vegada per telèfon amb el president nord-americà i dues més amb el de Rússia, Emmanuel Macron va proposar que se celebre primer una reunió entre els líders de les dues principals potències "i després amb totes les parts implicades" sobre la seguretat i l'estabilitat estratègica a Europa, assenyala l'Elisi.

No obstant això, els Estats Units mantenen l'escepticisme sobre la possibilitat que Rússia opte per la via diplomàtica, i el mateix Blinken assegurava aquest diumenge que el Kremlin ja ha posat en marxa el "manual" per a envair Ucraïna. "Tot el que estem veient apunta que açò va completament de debò, que estan a punt d'envair", ha manifestat en una entrevista amb la cadena CNN. En aquesta intervenció televisiva el cap de la diplomàcia estatunidenca citava com a indicis les hostilitats en l'est d'Ucraïna —que ha augmentat els últims dies i ja han deixat víctimes tant entre militars com entre civils— i la decisió de Moscou de prolongar la presència militar a Bielorússia més temps de l'anunciat originalment. "El president Biden ha sigut molt clar. Ell està preparat per a reunir-se amb Putin en qualsevol moment i amb qualsevol format si això pot evitar la guerra", ha insistit Blinken.

El cap de l'Estat Major General de les Forces Armades de Bielorússia, Víktor Gulévitx, ha afirmat aquest dilluns tropes russes només tornaran a les guarnicions quan Rússia i Bielorússia ho consideren "objectivament necessari". "Les unitats de les Forces Armades russes tornaran als punts de desplegament permanent quan es considere objectivament necessari i quan ho determinem nosaltres mateixos. Aquest és purament un assumpte intern", ha assenyalat el militar.

La suposada invasió russa

En els últims dies, els Estats Units han desplegat una estratègia inèdita que implica explicar públicament, amb el nombre més gran de detalls, com podria desenvolupar-se un atac rus a Ucraïna, amb l'objectiu de pertorbar els presumptes plans del Kremlin. Biden va arribar divendres a declarar que estava "convençut" que Putin ja n'havia pres la decisió.

Diversos mitjans asseguraven aquest diumenge que aquella afirmació de Biden es basava en informació que van rebre la setmana passada les agències d'intel·ligència nord-americanes, segons la qual el Kremlin ja ha donat ordes a comandants militars russos d'envair Ucraïna. I com a resultat, entre el 40 i el 50% dels més de 150.000 soldats russos que envolten aquest país de l'est d'Europa s'han començat a preparar per a un combat, d'acord amb fonts oficials citades pel diari The New York Times.

D'altra banda, aquest dilluns s'ha fet públic que la Casa Blanca disposa d'"informació creïble" que assegura que Rússia ha confeccionat una llista de ciutadans ucraïnesos per a matar-los o enviar-los a camps de detenció després d'un atac, invasió i ocupació del país per part de Moscou. La informació l'ha enviada Washington a la cap de drets humans de les Nacions Unides a Ginebra, segons publica el diari The New York Times, que diu que té una còpia del document. 

La carta dirigida a Michelle Bachelet, l'alta comissionada de les Nacions Unides per als drets humans, també indica que les forces russes planegen cometre violacions dels drets humans, incloses tortures o segrestos de civils. Els objectius probables serien persones que s'oposen a les accions russes, entre elles dissidents de Rússia i Bielorússia que viuen a Ucraïna, periodistes, activistes anticorrupció i membres de minories ètniques i religioses i de la comunitat LGTB, sempre segons el diari nord-americà.

Cimera extraordinària de l'OSCE

A l'espera de comprovar si els últims moviments diplomàtics per a suavitzar el conflicte fructifiquen, aquest dilluns l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) celebra una reunió extraordinària a què estan convocats els 57 països membres (entre els quals, Rússia) per a abordar l'escalada de les tensions a Ucraïna. La sessió especial del consell permanent d'aquesta organització amb seu a Viena l'ha convocada la presidència polonesa de l'OSCE a petició de Kíev, segons ha precisat Adam Halacinski, representant permanent de Polònia davant de la institució. "Abordar els problemes de seguretat és la principal tasca de l'OSCE", ha remarcat el diplomàtic.

La crisi d'Ucraïna manté en suspens el món. La tensió es va iniciar el desembre passat, quan el president del país va avisar que Rússia havia acumulat al voltant de 100.000 soldats a les seues fronteres. Des d'aleshores, la tensió no ha parat de créixer i ha convertit la zona en un polvorí.