Claus de la tensió entre Rússia i Ucraïna: què fa témer un conflicte armat

L'origen es remunta al 2014, quan va esclatar una guerra entre l'exèrcit ucraïnés i els separatistes prorussos secundats per Moscou

L'ampliació de l'OTAN cap a l'Est, un dels elements del conflicte / À Punt NTC

La situació a la frontera entre Rússia i Ucraïna va començar a copar portades el novembre passat, amb les primeres informacions sobre un important reforç militar rus a la zona. Des de llavors, la tensió ha escalat enters fins a fer témer l'esclat d'un conflicte a gran escala. Però, com s'ha arribat a aquest punt? Aquestes són les claus de la disputa.

Guerra al Donbass

Cal començar per la revolució de Maidan, el 2013, les protestes populars que van provocar la caiguda del govern prorús de Viktor Ianukóvitx. Com a represàlia, Moscou va donar suport a les milícies separatistes prorusses que, mesos després, el 2014, s'enfrontaren contra l'exèrcit ucraïnés després de proclamar la independència de la regió del Donbass, a l'est del país. A un mes del començament de les hostilitats a l'est ucraïnés, Rússia va annexionar la península de Crimea, encara que la comunitat internacional continua considerant la península sota sobirania ucraïnesa.

El conflicte, que, segons l'ONU, ha causat més de 14.000 morts en tots dos bàndols - tant militars com civils - es troba ara congelat a falta de que es complisquen els acords de pau de Minsk, signats en 2015.

Rússia exigeix un pacte als EUA

Les relacions entre Rússia i els EUA es troben ara en un punt "crític i perillós", diuen des de Moscou. Per a evitar una major deterioració de la situació, Rússia va exigir a Washington i l'OTAN garanties de seguretat que preveuen, en primer lloc, un veto a l'ampliació de l'Aliança cap a les fronteres russes i el cessament de les seues activitats en les antigues repúbliques soviètiques, que el govern rús veu com la seua àrea d'influència.

En aquest sentit, Moscou espera de l'OTAN un document per escrit amb la seua postura sobre la futura arquitectura de seguretat a Europa, que ha d'incloure garanties que les exsoviètiques Ucraïna i Geòrgia mai ingressaran en l'Aliança, malgrat els seus anhels de fer-ho.

Moscou negla plans d’atac

Rússia nega plans d'atacar o envair Ucraïna malgrat un augment substancial de tropes a la frontera amb el país veí. Asseguren que el desplaçament de les unitats militars dins de les fronteres russes és el dret sobirà del país, que no incumbeix altres estats.

El president Vladímir Putin ha dit recentment que Rússia no té plans agressius, però reaccionarà amb "duresa" en cas de mesures inamistoses de països occidentals, en referència a la possible negativa de l'OTAN de renunciar a les seues activitats militars a Europa de l'Est. 

Maniobres militars en la zona

Enmig de tensions amb Ucraïna i Occident, Moscou continua els exercicis militars de les seues tropes al llarg de la seua frontera occidental. El mes vinent estan previstes maniobres conjuntes rus-bielorusses que començaran el 10 de febrer i acabaran el dia 20.

Els EUA ja han qualificat de "preocupants" aquests exercicis, en tant que Rússia ha assenyalat que al seu terme les tropes tornaran a les seues bases d'emplaçament permanents.

Tensions a l’abril de 2021

Les tensions per la presència russa a la frontera amb Ucraïna també van despertar temors a l'abril de 2021, quan Kíev va informar de la concentració de més de 100.000 militars russos a la regió. Segons Washington, es tractava de la major acumulació d'efectius russos a la frontera amb Ucraïna des del conflicte de 2014.

Moscou va assenyalar en aquell moment que realitzava exercicis en resposta a les "activitats militars amenaçadores" de l'OTAN prop de les seues fronteres, que incloïen unes maniobres de l'Aliança en països d'Europa Oriental. Alhora, en els mesos posteriors la situació no va donar motius per a témer el reinici d'accions bèl·liques a la regió.

Una “guerra” en els mitjans

Les actuals tensions al voltant d'Ucraïna han generat un tsunami d'informacions en els mitjans de comunicació, que ha sigut criticat per les autoritats tant de Rússia, com d'Ucraïna. 

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha dit aquesta setmana als ucraïnesos a no deixar-se portar pel pànic i ha demanat als mitjans evitar el "renou" al voltant de la situació. "Dir cada dia que demà pot començar una guerra, segurament, no ajudarà a detindre-la", ha dit  el líder ucraïnés.

Mentrestant, Moscou ha qualificat la multiplicació de les notícies sobre la possible invasió russa a Ucraïna d'una "histèria".

L'ampliació de l'OTAN i els interessos de la UE

Al darrere del conflicte hi ha també les tensions causades per la progressiva ampliació del bloc de l'OTAN cap a l'est des de la caiguda del mur de Berlín. Ara mateix, només Bielorússia i Ucraïna separen l'Aliança Atlàntica de Rússia. Putin considera la regió com un espai d'influència i es pregunta què diria els Estats Units si Rússia col·locara míssils a les fronteres de Mèxic.

El Kremlin demana a l'OTAN garanties de seguretat en forma d'un compromís per escrit que no incorporarà Ucraïna i que l'Aliança Atlàntica es retirarà de les exrepúbliques soviètiques. 

No obstant això, molts analistes li donen prioritat a altres factors, com la possibilitat que Rússia vulga aprofitar la debilitat mostrada pels Estats Units a l'Afganistan. La situació també posa a prova la Unió Europea, perquè el conflicte ha paralitzat el gasoducte Nord Stream 2, construït per a transportar gas des de Rússia a Alemanya.

Recorregut del gasoducte que s'ha vist paralitzat per la tensió a Ucraïna
Recorregut del gasoducte que s'ha vist paralitzat per la tensió a Ucraïna / À Punt NTC

També et pot interessar