100 dies de guerra a Ucraïna: cronologia del conflicte que ha convulsionat Europa

Amb 4.000 civils morts i milions de desplaçats i refugiats, Ucraïna encara resisteix la invasió russa

La factura psicològica de 100 dies en guerra / À Punt NTC

Aquest divendres es compleixen cent dies des que les sirenes de guerra van ressonar de nou a Europa. En aquest temps, l'ONU ha certificat la mort de 4.000 civils, el desplaçament intern d'uns huit milions de persones i vora set milions més refugiats a l’estranger, en un moviment de refugiats com no s'havia vist a Europa des de la Segona Guerra Mundial. 

24 de febrer 

A les 4:00 hores de la matinada, Rússia iniciava la invasió d'Ucraïna des del sud, l'est i el nord. Aleshores, l'avanç de les tropes russes semblava incontenible. L'anomenada per Putin “operació militar especial” es justificava, segons ell, pel genocidi a la regió del Donbass, on calia “desnazificar i desmilitaritzar Ucraïna”, segons les seues paraules. 

27 de febrer

Les tropes russes van entrar a Khàrkiv, al nord. A més dels combats entre els exèrcits, moltes ciutats ucraïneses van patir bombardejos de tota classe per part de les forces russes. 

Khàrkiv va ser la primera, però després en van arribar altres: l’1 de març van entrar a Kherson, al mar Negre, i van assetjar Mariúpol, punt estratègic al Donbass; el dia 3, quatre vaixells russos van salpar cap a Odessa.

4 març

L’escalada de tensió va amenaçar d'estendre la confrontació a altres parts d'Europa. Putin també va posar en alerta màxima l'arsenal nuclear, amb combats a les centrals nuclears de Txernòbil i Zaporíjia.

9 de març

Rússia va atacar objectius civils, bombardejant un hospital maternoinfantil a Mariúpol. Quatre dies després, van començar els bombardejos estratègics a bases militars a Lviv, fronterera amb Polònia; a Irpín, als afores de Kíiv, van llançar més de trenta míssils contra una base i van causar almenys 35 morts.

21 de març

Un nou bombardeig va deixar huit morts en un centre comercial a Kíiv, que Rússia va assegurar que era un magatzem amb llançadores de coets i estava inoperatiu.

28 de març

A finals de març, un nou punt d’inflexió en la guerra va fer que Ucraïna començara a recuperar ciutats. Primer va ser Irpín, i al cap de poc temps la resistència va fer que les tropes russes abandonaren la invasió de Kíiv, Khàrkiv i Txerníhov, entre altres, per a concentrar-se al Donbass i al sud. 

Les forces russes no han pogut ocupar cap ciutat important, però sí que han avançat al Donbass i han pogut controlar la regió de Kherson, al sud. Els ucraïnesos han resistit a la resta del país gràcies a l'ajuda occidental i al lideratge de Volodímir Zelenski, que va arribar a oferir a Moscou la renúncia a l'OTAN a canvi d'un alto el foc que no es va produir.

4 d’abril

Amb les negociacions bloquejades des de fa setmanes, el món es va horroritzar amb la massacre de Butxa, on la retirada russa va deixar darrere seu els cadàvers de centenars de civils assassinats. Fets que la comunitat internacional va descriure com a “genocidi”. Crims de guerra negats per Moscou als quals s'afegirien els segrestos, tortures i violacions patits per la població ucraïnesa.

Forenses ucraïnesos exhumen cadàvers de Butxa per a la investigació sobre crim de guerra
Forenses ucraïnesos exhumen cadàvers de Butxa per a la investigació sobre crim de guerra / Valentyn Ogirenko (Reuters)

21 d’abril

Rússia va assegurar que controlava Mariúpol, encara que va admetre que quedava una bossa de resistència en l'acereria Azovstal, convertida en símbol de  la resistència, on 264 militars ucraïnesos van resistir fins al 16 de maig, moment en què van ser evacuats. 

1 de juny

Les principals ciutats del país han quedat completament arrasades. El mateix destí espera probablement a Severodonetsk, al Donbass, on ara es concentra el gros dels combats.

Equivalència a Espanya de la quantitat de territori ucraïnés ocupat per Rússia des del 2014
Equivalència a Espanya de la quantitat de territori ucraïnés ocupat per Rússia des del 2014 / À Punt NTC

També et pot interessar