Rússia rebaixarà l'ofensiva militar a Kíiv i Txerníhiv per a facilitar el diàleg per a l'alto el foc

Les parts acosten posicions en la nova reunió a Istanbul, en què Ucraïna ha acceptat renunciar a l'OTAN a canvi que quatre països li garantisquen la seguretat

Els negociadors ucraïnesos i russos, cara a cara, a Istanbul
Els negociadors ucraïnesos i russos, cara a cara, a Istanbul / Presidència d'Ucraïna (Reuters)
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
29 de març 2022 - 14:35 Actualitzat: 29 de març 2022 - 19:16

Les negociacions entre Rússia i Ucraïna s'han représ aquest dimarts al palau de Dolmabahçe, a Istanbul, després de 19 dies, i sembla que aquesta reunió –la tercera presencial– ha sigut profitosa i acosta ambdós països a la meta de l'acord de pau.

Després de quatre hores les dues delegacions han afirmat estar disposades a fer concessions. D'una banda, Rússia es compromet a reduir dràsticament l'activitat militar al voltant de la capital, Kíiv, i la ciutat septentrional de Txerníhiv, mentre que Ucraïna, per la seua part, adoptarà "un estatus neutral", a canvi de garanties de seguretat.

Aquest és el compromís a què ha arribat el viceministre de Defensa, Alexander Fomin, "per augmentar la confiança mútua i crear les condicions necessàries per a noves negociacions i assolir l'objectiu final d'acordar i signar un acord", segons ell mateix ha anunciat a la fi de la reunió. Aquesta reducció de l'activitat militar és, fins ara, el signe més tangible de progrés cap a un acord de pau entre els dos països, però cal recalcar que afecta només la capital i una ciutat del nord. Fomin no ha dit res sobre les parts oriental i sud d'Ucraïna, on les forces russes també estan fent ofensives importants, però han lluitat per avançar.

Fomin ha indicat que Rússia fa aquest pas en constatar que les negociacions sobre "la neutralitat i l'estatus no nuclear", a més de la concessió a Ucraïna de "garanties de seguretat", han entrat "en un pla pràctic". En aquest sentit, ha expressat la confiança que "a Kíev es prenguen les decisions corresponents i es creen les condicions" per a prosseguir les negociacions.

Pel que fa a les demandes, també han demanat a Rússia que pose fin a les "tortures" als presoners russos capturats per l'exèrcit ucraïnés, qüestió a què Ucraïna ha respost que verifica tota la informació relativa al tractament dels presoners i que prendrà les accions legals oportunes si els soldats són considerats culpables de qualsevol violació.

Oberts a una reunió entre Zelenski i Putin

El negociador en cap del Kremlin, Vladímir Medinski, ha afirmat que aquest és un dels dos passos que està fent Moscou per desescalar el conflicte, que ja dura 34 dies. L'altre seria que Rússia acceptara una reunió entre els presidents Vladímir Putin i Volodímir Zelenski, sempre que els seus ministres d'Afers Estrangers firmen un tractat de pau. Però la signatura d'aquest tractat "no serà un assumpte senzill", ha matisat Medinski, ja que la reunió en què es consume, a més de Rússia i Ucraïna, haurà d'incloure els països garants de la pau i seguretat a Ucraïna. "Si es treballa ràpidament en el tractat i en la consecució del compromís necessari, la possibilitat d'aconseguir la pau estarà molt més prop", ha explicat.

Ucraïna renuncia a l'OTAN, però no a la UE

D'altra banda, la delegació ucraïnesa ha indicat que en aquesta última ronda de converses amb Rússia han proposat que el seu país adopte "un estatus neutral a canvi de garanties de seguretat", és a dir, que Kíiv no s'uniria a aliances militars i no acolliria bases militars d'altres potències ni entraria en l'OTAN, com va dir fa un parell de setmanes, però no en la Unió Europea.

De fet, segons ha declarat el cap de la delegació ucraïnesa, David Arakhamiia, a la fi de la reunió, busquen "un mecanisme internacional que funcione, similar a l'article 5 de l'OTAN". És a dir, que alguns països es comprometen al fet que, en cas d'un atac o agressió contra Ucraïna, Kíiv podria exigir consultes en tres dies i, si no es resolguera el cas per la via diplomàtica, tindria dret a assistència militar, inclosa la declaració d'una zona d'exclusió aèria. Així ho ha explicat en Telegram el cap adjunt de la presidència ucraïnesa, Kirill Timoixenko, que a més ha detallat que els països serien els membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (el Regne Unit, la Xina, Rússia, els Estats Units i França), juntament amb Turquia, Alemanya, el Canadà, Itàlia, Polònia i Israel. A més, Ucraïna exigeix a aquests països que li garantisquen l'entrada en la Unió Europea i, segons ha avançat el diari Financial Times, Moscou acceptaria que Ucraïna formara part de la UE si no s'adhereix a l'OTAN.

També proposen renunciar a intentar recuperar per la via militar la península de Crimea i el port de Sebastòpol, però sense fer extensible a aquestes regions les garanties internacionals de seguretat, perquè no estan controlades per les autoritats ucraïneses. El mateix ocorreria amb les regions de Donetsk i Lugansk.

La resposta russa encara no ha tingut contestació oficial, perquè primer s'ha de comunicar al president Putin, ha informat Medinski.

Sospitós d'enverinament i set morts en un nou bombardeig

Abans de la reunió, el govern d'Ucraïna ha aconsellat als membres de la seua delegació "no menjar ni tocar res" després de les sospites d'enverinament en les trobades anteriors, davant els símptomes que han manifestat dos enviats de Kíiv i l'oligarca Roman Abramovich, que ha participat en les converses per la part russa.

Les converses no han posat en suspens la guerra. Almenys set persones han mort i 22 han resulta ferides en un atac rus a Mikolaiv, en el sud del país, amb projectils llançats des de la península de Crimea.

També al sud Ucraïna ha anunciat que intentarà obrir tres corredors humanitaris per a evacuar la població civil de les ciutats de Mariúpol, Melitópol i Enerhodar, sota assetjament o control de l'exèrcit rus.

També et pot interessar