Dolors Pedrós (CVC) demana al Consell "una miqueta més d'empatia" en matèria lingüística i "gestos" a favor del valencià

La presidenta en funcions del Consell Valencià de Cultura afirma en Les notícies del matí que no es planteja renunciar al càrrec i demana acords als grups polítics de les Corts per a poder renovar l'òrgan

Dolors Pedrós, presidenta en funcions del CVC, aquest dilluns en 'Les notícies del matí' / À Punt NTC

La presidenta en funcions del Consell Valencià de Cultura (CVC), Dolors Pedrós, ha demanat al govern valencià, el bipartit PP-Vox, que tinguen "una mica més d'empatia" en matèria lingüística i "més gestos" a favor del valencià. En una entrevista aquest dilluns en Les notícies del matí, la successora provisional del professor Santiago Grisolía al capdavant de l'òrgan estatutari ha defensat el dret de totes les persones a usar les dues llengües cooficials de la Comunitat Valenciana, però ha incidit que les persones públiques tenen la responsabilitat de fer servir el valencià com a llengua pròpia per a "dignificar-la" i "millorar-ne l'ús social".

"No és una llengua que s'ha d'utilitzar només per al mercat i el carrer. Té una cultura important darrere, magnífics escriptors i artistes… Crec que enfortir-la és enfortir també el patrimoni lingüístic, i això no resta, sempre suma", ha argumentat l'experta i editora. En aquest punt ha volgut deixar clar que no té "res en contra del castellà". Però, igualment, ha advertit que si els dirigents polítics fan servir només una llengua, el que fan realment és "posar en valor una que no necessita més ajudes", mentre que n'hi ha una altra "que juga en decrement".

Pedrós, que s'ha autodefinit en els micròfons d'À Punt com una "activista de la llengua", ha negat que s'estiga fent política des del CVC contra el Consell actual, com assenyalen alguns sectors de la dreta. "No estem per a analitzar la política, sinó per a assessorar si ens pregunten", ha remarcat. En tot cas, ha defensat el "deure" d'opinar de les qüestions sobre què se'ls requereix. Tot i que no ha volgut ser tallant en relació amb la polèmica oberta arran del qüestionament públic del conseller d'Educació, José Vicente Rovira, a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a única entitat normativa del valencià, sí que s'ha desmarcat d'aquestes declaracions: "Inventar-se o dir que cadascú parle com vulga seria totalment impensable en una altra llengua. Per exemple, en un altre territori, com Andalusia, on també governa un partit conservador, escriuen "rojo" i no "colorao", ha argumentat.

No veig problema que Barrera parle i defense el castellà, sempre que no aplique sancions o polítiques contràries als avanços que s'han produït

També ha volgut relativitzar la supressió d'ajudes executada des de la Conselleria de Cultura, en mans de Vox, a entitats i associacions que difonen l'obra d'autors valencians, com les Fundacions Bromera i Full. Creu que es tracta d'un "acte propagandístic" del partit ultraconservador, per a guanyar-se als seus votants, i que la retirada de diners no tindrà tanta repercussió a l'hora de la veritat. A més, ha remarcat el gran avanç dels últims anys per a normalitzar l'ús del valencià en escoles, sindicats i associacions: "No té marxa arrere", ha dit. Preguntada específicament per l'actitud bel·ligerant que manté el vicepresident primer del Consell i conseller de Cultura, Vicente Barrera en relació amb el valencià, Pedrós s'ha mostrat conciliadora, però llança un avís: "No veig problema que Barrera parle i defense el castellà perquè és una llengua que també és nostra, sempre que no aplique sancions o polítiques contràries als avanços que s'han produït amb molt d'esforç".

Cancel·lació de revistes en valencià

La presidenta en funcions del CVC també s'ha pronunciat sobre un altre assumpte polèmic de les últimes setmanes, la retirada de diverses publicacions en valencià de biblioteques municipals de municipis on Vox gestiona les competències de Cultura. Ha passat, per exemple, a Montserrat i a Torrent amb les revistes Saó i Camacuc. Unes decisions que ella diu haver vist "amb tristor i perplexitat". "Crec que no les coneixen o no les han llegides. Són regidors castellanoparlants que no s'han acostat mai a la literatura. No entenc massa bé per què ha de molestar la revista Saó o el Camacuc, amb què s'han criat generacions", ha lamentat.

No entenc massa bé per què ha de molestar la revista 'Saó' o el 'Camacuc'

També s'ha mostrat crítica amb l'intent del diputat autonòmic de Vox Jesús Albiol de censurar a Borriana —on és regidor de Cultura— llibres infantils de temàtica LGTBI de la biblioteca municipal amb l'argument que podien catalogar-se de "pornogràfics". Pedrós, que és precisament l'editora i gerent d'Edicions 96, la firma que publica aquest conjunt de volums, ha lamentat la decisió i els ha reivindicat com un recurs valuós en l'ensenyament per a mostrar a l'alumnat la diversitat que existeix en els nous models de famílies "que van més enllà del pare, la mare i criatures".

Renovació del CVC

Dolors Pedrós, que ha començat l'entrevista mostrant el condol per la mort de l'exdiputat i periodista Fernando Delgado, ha afirmat que no es planteja renunciar al càrrec de presidenta en funcions del CVC. "Em crec la institució", ha assegurat, després de posar-se a disposició del president de la Generalitat. L'actual responsable de l'òrgan que assessora el govern valencià en matèria de cultura està al capdavant de manera interina des que l'anterior president, Santiago Grisolía, va faltar el 4 d'agost de 2022. "El dia que Mazón ho decidisca, podrà canviar-me o posar una altra persona", ha dit. Segons ha apuntat, encara que li agradaria ser "la primera presidenta del CVC", no té aspiracions d'ocupar el càrrec a tot preu i, si no és elegida, continuarà fent el seu treball com fins ara.

La pròxima renovació parcial de l'òrgan estatutari, que actualment funciona amb dos dels 21 llocs vacants, està prevista per a juliol del 2024. La presidenta interina del CVC ha recordat que són els grups parlamentaris de les Corts els que han d'arribar a acords per tal que es duga a terme el procés i els ha demanat que arriben a una entesa.

Sant Calze, BIC

Finalment, Pedrós ha avançat que el Consell Valencià de Cultura ha aprovat recentment un informe favorable al reconeixement del Sant Calze de la catedral de València com a bé d'interés cultural (BIC). "És un tema religiós, però també és turisme. Hi ha moltes possibilitats que siga l'autèntic", ha explicat l'experta. També ha confirmat que l'òrgan treballa encara en el document que haurà de pronunciar-se sobre l'extensió de la concepció de BIC que ja té la Romeria de les Canyes de les Festes de la Magdalena, a Castelló de la Plana, també a les gaiates. És una petició que s'ha fet reiteradament des del món de la festa i des del consistori castelloner.

També et pot interessar

stats