El jutge que investiga l'atemptat de Santa Pola de 2002 escoltarà divendres les excaps d'ETA Anboto i Olga

L'atac es va saldar amb la mort de la xiqueta de sis anys Silvia Martínez Santiago, filla d'un agent, i Cecilio Gallego Alaminos, un veí de 57 anys que esperava l'autobús

Guàrdies civils examinen les restes del cotxe bomba que ETA va fer esclatar a Santa Pola el 4 d'agost de 2002
Guàrdies civils examinen les restes del cotxe bomba que ETA va fer esclatar a Santa Pola el 4 d'agost de 2002 / Manuel Brusque (Efe)

El jutge de l'Audiència Nacional que investiga l'atemptat perpetrat per ETA contra la caserna de Santa Pola (Baix Vinalopó) en 2002 prendrà declaració divendres que ve com a investigades a les excaps de la banda terrorista María Soledad Iparraguirre, àlies Anboto, i Ainhoa Múgica, àlies Olga. L'atac es va saldar amb la mort de la xiqueta de sis anys Silvia Martínez Santiago, filla d'un agent, i Cecilio Gallego Alaminos, un veí de 57 anys que esperava l'autobús.

Així consta en una provisió en què el titular del jutjat central d'instrucció número 6, Manuel García Castelló, acorda escoltar per videoconferència a sengles exdirigents d'ETA, que es troben recloses en el centre penitenciari d'Àlaba. 

La decisió d'interrogar ara Olga, segons figura en la resolució del magistrat, es deu al fet que "a causa d'errors de caràcter tècnic no consta gravada la declaració prestada" prèviament per l'excap de la banda terrorista.

Cal recordar que per aquest cas l'Audiència Nacional va condemnar en 2012 a 843 anys de presó els etarres Andoni Otegi Eraso, Iosu, i Óscar Celarain Ortiz, Peio, en considerar provat "sense cap gènere de dubte" que van ser els autors materials de l'atemptat contra la caserna de Santa Pola. Ara, el magistrat investiga qui van ser els autors intel·lectuals d'aquest atemptat.

El jutge va rebre el mes de desembre passat de mans de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional un informe policial en el qual destaca el "control total" que exercia la cúpula de l'organització terrorista quan va tindre lloc l'atac.

Ja el passat octubre, l'associació Dignitat i Justícia –que exerceix l'acusació popular en la causa– va remetre al magistrat un informe policial de 2014 en el qual es destacava també el "domini total" que la cúpula de l'organització terrorista tenia de "fins a l'últim dels peons assassins" encarregats de cometre els atacs.

A la fi de novembre, la Guàrdia Civil va enviar al jutge un informe en el qual recull una detallada anàlisi de l'activitat terrorista d'ETA entre 1994 i 2004: comptava amb aproximadament 1.000 militants i van dur a terme 480 accions terroristes amb un total de 101 víctimes mortals.

També et pot interessar

stats