Un de cada quatre xiquets i xiquetes pateix sobrepés o obesitat
Els primers resultats del projecte Enpiv del Col·legi de Nutricionistes de la Comunitat Valenciana desperten una forta preocupació sobre l'alimentació i l'activitat física de les criatures
Un de cada quatre xiquets i xiquetes de la ciutat de València pateix sobrepés i al voltant del 12% obesitat. Així s'ha posat en relleu durant la presentació del projecte Enpiv (Avaluació Nutricional de la Població Infantil a València), una iniciativa que desenvolupa el Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (Codinucova).
El projecte va començar el passat 15 de novembre en tres centres de salut de la ciutat: Sant Marcel·lí, la Font de Sant Lluís i Lluís Oliag-Montolivet. Es tracta d'un treball "pioner en l'àmbit nacional", amb el qual es dibuixarà el primer mapa de l'obesitat infantil a València per a conéixer-ne les causes, però també els condicionants.
El secretari del Codinucova, Luis Cabañas, ha explicat les principals conclusions a què s'han arribat, una primera pinzellada que s'ampliarà pròximament. "De moment, les xifres d'obesitat infantil han sigut pitjors de les esperades", apunta. L'equip d'investigació ha detectat que sols un 20% dels xiquets i xiquetes mengen verdures diàriament, i només un 16% mengen fruita seca dues vegades a la setmana, un nombre molt inferior al que hauria de ser.
L'índex de massa corporal, una de les mesures que s'utilitza per a valorar l'estat de salut, tampoc llança dades positives en la població atesa. "Més del 80% dels xiquets i xiquetes que hem atés té un excés de greix corporal. La recomanació de greix és entorn del 20% i ens estem trobant que la gran majoria d'aquests xiquets tenen un percentatge superior al 30%", afirma Ruth García, responsable de projectes del Codinucova.
Les causes d'aquestes males dades són múltiples. D'una banda, estaria la falta d'educació sanitària alimentària en no existir la figura d'un professional que oriente la gent amb dubtes. Aquesta situació s'emmarca especialment en un context en què l'excés d'informació, amb una gran quantitat de publicitat, impedeix en moltes ocasions prendre millors decisions.
D'altra banda, i relacionat en major mesura amb la covid, la població, que anteriorment era sedentària, ara encara ho és més, cosa que implica que la composició corporal empitjore perquè no hi ha un bon nivell de massa muscular.
El poder adquisitiu de la població també és determinant a l'hora de seguir una dieta saludable. Aquelles persones amb menys ingressos tendeixen a patir un major nivell d'obesitat, un concepte que els professionals anomenen pobresitat.
Així, amb l'estudi han comprovat que en els barris amb un nivell de benestar socioeconòmic més baix es menja pitjor, tant perquè predominen els aliments poc saludables com per l'exclusió dels que ho són, com la fruita i la verdura. Aquest col·lectiu també troba més dificultats perquè els xiquets i xiquetes facen esport, ja que en molts casos no es poden permetre costejar activitats extraescolars.
Entre les solucions al problema, Codinucova proposa, per damunt de tot, augmentar el nombre de nutricionistes per persona als centres de salut i centres d'especialitzats. Ara mateix, segons Cabañas, a la Comunitat Valenciana n'hi ha entre 8 i 12, quan els professionals necessaris per a poder donar una atenció alimentària òptima a la població seria d'entre 133 i 531.
Si l'educació alimentària infantil no millora, l'obesitat en la infància repercutirà en l'edat adulta amb malalties com diabetis, hipertensió, cardiopaties o malalties traumatològiques. Però l'aspecte físic també afecta psicològicament els menuts, que estan exposats a molta tensió, a una autoestima baixa i a ser víctimes de comentaris despectius per part d'altres xiquets.
