El dia que tot va canviar: un any del decret d'estat d'alarma

El govern espanyol va activar aquesta eina constitucional per tal de restringir la mobilitat i doblegar la corba de contagis.

El carrer de la pau de València, durant el confinament domiciliari
El carrer de la Pau, a València, durant el confinament domiciliari / À Punt

Aquest diumenge fa un any que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la declaració del primer decret de l'estat d'alarma. Una decisió que va donar pas a una sèrie de mesures restrictives per a fer front als contagis de coronavirus. Aquell dissabte de 2020, Sánchez va comparéixer en una roda de premsa històrica que es produïa després d'un Consell de Ministres que va durar més de set hores. Començava, així, un temps marcat pel confinament domiciliari i els carrers buits, fins arribar a la progressiva desescalada cap a allò que aleshores sonava estrany: la nova normalitat. Les franges horàries, els grups de població per edat, el tancament d'escoles i comerços o l'obligatorietat de l'ús de la mascareta definiren una nova quotidianitat i es convertiren en elements amb els quals hem conviscut al llarg d'aquest procés, i que encara hui formen part de la nostra vida diària.

L'estat d'alarma permetia establir un marc legal en el qual el govern assumia el control del sistema sanitari i podia imposar limitacions de mobilitat, amb l'objectiu de frenar la pandèmia i doblegar la corba de contagis.

Un mecanisme excepcional que fins aleshores només s'havia utilitzat en una ocasió al nostre país, el 2010 durant la crisi dels controladors aeris. Així, tres dies després de la declaració de la pandèmia per l'OMS, el govern de Pedro Sánchez va posar en marxa aquest instrument constitucional que permet restringir els drets fonamentals amb "totes les garanties".

Entrava en vigor amb caràcter immediat i per a només quinze dies. Tanmateix va durar tres mesos, fins al 21 de juny, després de sis pròrrogues aprovades al Congrés dels Diputats. Una normativa que va arribar de la mà d'un confinament de tota la població i, com a conseqüència, la paralització de tot un país. Durant aquest període només podien obrir els establiments de serveis essencials, i entre les excepcions a la mobilitat reduïda hi havia el fet d'acudir al lloc de treball o eixir per comprar aliments i medicines.

Els balcons, símbol del confinament

Durant el confinament, baixar a tirar el fem o traure a passejar el gos es va convertir en la millor excusa per a poder prendre l'aire. La rutina de fer la compra va canviar completament, només s'anava al supermercat una vegada a la setmana, i en la llista mai podia faltar el paper higiènic. El rent i la farina van ser també elements molt buscats en els lineals, ja que moltes famílies es van atrevir a fer pa a casa.

Un home compra paper higiènic en un supermercat durant el confinament
Un home compra paper higiènic en un supermercat durant el confinament / À Punt NTC

Estar a casa va impulsar les videoconferències, els directes en les xarxes socials i les compres en línia. En definitiva, la vida social es va traslladar a internet. Ioga, pilates i zumba davant de les pantalles va ser la manera de mantindre's en forma.

Els balcons es van convertir en un lloc privilegiat. Es van convertir en un espai a través del qual tindre contacte amb l'exterior, però també de reivindicacions. Així, van sorgir els aplaudiments a les huit de la vesprada en favor dels esforços del personal sanitari, que també van ser una forma de saludar el veïnat.

Veïnat aplaudeix des dels balcons
Veïnat aplaudeix des dels balcons / À Punt NTC

Una vida dins de casa que va finalitzar el 28 d'abril amb l'anunci del pla de desescalada, que es va portar a terme en quatre fases a través de les quals es van alleujar progressivament les restriccions.

El segon estat d'alarma estatal per la pandèmia

A aquest primer estat d'alarma el van seguir dos més. Un a Madrid, declarat el passat 9 d'octubre; i l'actual, en el qual estem immersos, aprovat el 25 d'octubre, i que s'allargarà fins al 9 de maig, després que diversos governs autonòmics van demanar la seua aplicació. Tanmateix aquest segon estat d'alarma estatal no ha esdevingut un confinament total com el primer, però estableix el confinament nocturn obligatori a tot l'Estat, entre les 22 h i les 6 h, amb un marge perquè les autonomies l'adapten a les seues peculiaritats. Així mateix, l'estat d'alarma ha donat origen als tancaments perimetrals entre municipis i comunitats interposats pels governs autonòmics.

Aquesta mateixa setmana, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat que el govern no descarta prorrogar aquest estat d'alarma si no es compleix l'objectiu d'arribar als 50 casos d'incidència acumulada per cada 100.000 habitants.

També et pot interessar