La segona carrera contra la Covid: l’hora dels tractaments

Actualment hi ha en tot el món un total de 1.624 assajos sobre 623 medicaments diferents

Investigació de tractaments contra la Covid-19
Investigació de tractaments contra la Covid-19 / Marta Pascual

La mirada de la humanitat es va girar cap a la ciència quan al gener del 2020 un coronavirus detectat a la regió xinesa de Wuhan es va convertir en pandèmia. Tan sols uns dies després l'objectiu era trobar una vacuna, procés que les farmacèutiques estimaren inicialment que tardaria entre 12 i 18 mesos però que al final va arribar al desembre d’aquell mateix any. Un temps rècord. En paral·lel, la recerca de tractaments específics per al coronavirus, tot i haver estat eclipsada per la carrera que buscava una vacuna, ha sigut també decidida, i els procediments per a l’autorització de fàrmacs s’han intensificat en els últims mesos, segons la patronal d’Estats Units, PhRMA, en dades a l’OMS.

En tot el món hi ha actualment 1.624 assajos sobre 623 medicaments diferents. Són molts, remarquen els experts consultats, per a una malaltia que no té ni dos anys. Entre aquestes línies de treball, hi ha 410 antivirals en assaig en tot el món, segons amplia PhRMA. El procés per a desenvolupar-los no és senzill, perquè els virus són més complicats de combatre que els bacteris, ja que aquestos s'introdueixen dins de la cèl·lula humana.

Com s’ha tractat el coronavirus fins ara? 

Des del començament de la pandèmia la medicina no disposat de cap tractament específic contra el coronavirus, i els avanços que s’han produït per a curar els pacients als hospitals a través dels fàrmacs existents han sigut limitats, ja que només hi havia tractaments dissenyats per apaigavar altres malalties. 

Els equips sanitaris han lluitat per salvar els pacients, bàsicament, amb dos tipus de fàrmacs: els antivirals que eviten la infecció (aturant la replicació del virus o que s'adherisca a les cèl·lules humanes), i els que pal·lien els símptomes o les conseqüències de la malaltia, especialment en la fase greu.  

Tractaments aplicats duant 2020 i 2021
Tractaments aplicats duant 2020 i 2021 / Marta Pascual

Entre el primer grup de tractaments, els antivirals, s’han emprat diversos fàrmacs destinats inicialment a altres infeccions, alguns amb més èxit que d'altres. El remdesivir, que originalment es va desenvolupar contra l’ebola, ha sigut l’antiviral que més àmpliament s’ha consolidat a l’hora de tractar els pacients en fases primerenques de la malaltia. Però, tal com afirma David Navarro, els assajos clínics publicats fins ara no han permés extraure resultats prou concloents sobre la seua efectivitat.  

L’experiència ha sigut més fructífera amb l’aplicació del segon grup de fàrmacs, els que permeten controlar les conseqüències de la malaltia. Una bona part de les morts en pacients greus de coronavirus es produïen a conseqüència del que es denomina una tempesta de citocines, un ràpid procés inflamatori en què el cos d’alguns pacients es veia immers en fases greus. Segons explica David Navarro, l’aprenentatge en el maneig de la malaltia ha permés que des de la segona onada, els equips sanitaris hagen pogut tractar d’una manera molt més efectiva aquesta reacció exagerada del cos al virus.

En aquest sentit, l’aplicació de corticoides com la dexametasona, entre d'altres, ha permés disminuir de manera dràstica les morts als hospitals. "La inflamació pulmonar és un mecanisme molt important en la Covid greu. Els corticoides estan jugant un paper crucial en la millora dels malalts", contextualitza l’epidemiòleg de Fisabio Voro Peiró.

Cada vegada més a prop de tindre un tractament efectiu

Però per al doctor Navarro, l’existència d’un antiviral d’acció directa és fonamental per a controlar la pandèmia, especialment tenint en compte que les vacunes existents no poden garantir completament la immunització. El mantra de la immunitat de grup ha sigut una aspiració complicada d'assolir. A més a més, no totes les persones reaccionen de la mateixa manera a la vacuna i la vulnerabilitat d'algunes per qüestions genètiques o d’edat davant les formes greus de la malaltia, fan del tractament antiviral una eina necessària per a evitar més hospitalitzacions i morts amb un virus amb què haurem de conviure en els propers anys. 

La investigació per a trobar tractaments o teràpies per a la Covid es va intensificar passada la primera onada de la pandèmia, segons explica Voro Peiró. Preguntada l’EMA per la situació de la investigació, l’agència europea explica que la recerca de medicaments és constant i que confien aprovar noves teràpies per a final d’any. Molts dels assajos es fan en anticossos monoclonals, com ara molnupiravir, Ronapreve o Regkirona.

Característiques dels tractaments més prometedors contra el coronavirus
Característiques dels tractaments més prometedors contra el coronavirus / Marta Pascual

Alguns dels preparats preventius han demostrat més efectivitat i que es troben en fases avançades de desenvolupament, com és el molnupiravir, desenvolupat per la farmacèutica Merck, i són especialment esperançadors en opinió del doctor Navarro. La seua ingesta oral permet, explica, que el tractament s’aplique a persones vulnerables que presenten símptomes de la malaltia directament als ambulatoris i evitar-ne les hospitalitzacions. Per a l’èxit en l’aplicació d’aquest tipus de tractament és fonamental actuació en les fases primerenques de la malaltia, moment en què el virus comença a replicar-se al cos del pacient. 

També et pot interessar