Es curen més pacients de Covid als hospitals que en la primera onada?

Fins que la vacunació massiva no siga una realitat, l'esperança es deposita en els tractaments aplicats pel personal sanitari.

Es curen més pacients de Covid als hospitals que en la primera onada?
Es curen més pacients de Covid als hospitals que en la primera onada?

Amb les UCI valencianes completament desbordades i una xifra d'hospitalitzacions a la Comunitat Valenciana que supera tota previsió, el personal sanitari s'enfronta a un gegant quasi inabastable. Així i tot, molts familiars s'aferren a l'esperança que l’equip mèdic utilitze tots els mitjans al seu abast per a ajudar els pacients ingressats a lluitar contra la Covid.

Però, quines són aquestes ferramentes? Després d'un any de pandèmia, hospitals i laboratoris de tot el món han posat a prova diversos tractaments per a fer front a la infecció o a les conseqüències de la malaltia, uns amb més èxit que altres. En la lluita desesperada dels personal mèdic contra un virus que no comptava amb tractaments propis, s'han emprat fàrmacs existents per a altres malalties, el que s’anomena reposicionament, així com intervencions que donen suport al pacient i afavoreixen una resposta immune del nostre cos contra la Covid.

Quins progressos s'han fet en el tractament de la Covid-19

Alguns dels medicaments que es provaren de manera massiva en pacients durant les primeres etapes, incloent-hi la famosa hidroxicloroquina, l'ús de la qual va promoure Trump fins i tot després que l'OMS en suspeguera els assajos, i d'altres com el lopinarvir, el ritonavir (antivirals contra el VIH) o l'acitromicina, han demostrat la seua ineficàcia en la lluita contra el coronavirus.

En aquests moments s'estan fent assajos clínics per a posar a prova els tractaments amb major potencial per a combatre la Covid-19. Els projectes més importants són Recovery, dut a terme pel Regne Unit amb la participació de més de 30.000 persones, i The Solidarity Trial, impulsat per l'Organització Mundial de la Salut.

Quins són els tractaments que s'han provat fins ara als hospitals? Els podríem dividir en dos grans grups: els que eviten la infecció (els antivirals) i els que pal·lien els símptomes o les conseqüències de la malaltia. El principal problema amb els antivirals és que tenen una aplicació molt limitada, ja que només es poden administrar en circumstàncies molt concretes, explica la presidenta de la Societat Valenciana de Medicina Intensiva, Marisa Blasco.

Aquests fàrmacs poden actuar impedint que el virus s'unisca al receptor de la nostra cèl·lula o bé evitant-ne la replicació. Aquesta segona metodologia és la que segueix un dels medicaments que més s'ha emprat per a combatre la infecció en pacients: el Remdesivir, creat per a tractar l'ebola. Els assajos clínics del projecte Recovery, provat en més d'un miler de persones, van concloure que el tractament redueix els símptomes de 15 a 11 dies, però encara no s'ha demostrat la seua capacitat per a salvar vides. El que sí que sembla clar és que el fàrmac resulta més efectiu en etapes inicials de la infecció, i l'Agencia Espanyola del Medicament recomana aplicar-lo durant un màxim de 5 dies en pacients hospitalitzats que requereixen oxigen suplementari, però no ventilació mecànica o ECMO (oxigenació per membrana extracorpòria).

Els còctels d'anticossos, que encara estan en fase d’assaig clínic, es perfilen a hores d'ara com un altre dels tractaments més esperançadors a l'hora de controlar-ne la infecció. Emprats de forma molt primerenca (tot just després que una persona s'infecte amb el virus) poden evitar que es desenvolupe la malaltia, i per tant, generar una immunitat instantània. Aquesta mesura podria ser molt útil per a aplacar brots i protegir les persones de risc fins a arribar a quotes de vacunació massives, però Marisa Blasco recalca que “no són la panacea”, ja que igual que altres antivirals estan indicats només en circumstàncies molt concretes.

Un dels laboratoris que està desenvolupant aquesta tècnica és la companyia catalana Grifols, que té previst començar el febrer un assaig clínic del seu medicament, que s'administrarà per via subcutània i no requerirà hospitalització. El fàrmac s'ha obtingut gràcies al plasma de donants que han superat la malaltia, una tècnica que també va assajar el projecte Recovery sense que, de moment, s'haja aconseguit provar la seua efectivitat en la reducció de morts.

Paral·lelament, científics del Regne Unit estan provant un altre fàrmac desenvolupat per l'Hospital Universitari de Londres i AstraZeneca que funcionaria en la mateixa línia però a través d'un anticòs monoclonal generat al laboratori (no obtingut gràcies a donacions).

Aquests tractaments s'enfoquen principalment a pal·liar les conseqüències que genera el virus i donar suport al pacient perquè el seu cos puga lluitar contra la infecció. S’hi inclouen les actuacions per a ajudar-ne l’oxigenació, tractar-ne infeccions bacterianes, previndre’n les complicacions trombòtiques (coàguls en sang) que es poden generar en fases greus de la malaltia i deixar seqüeles després de superar-la; i principalment, previndre i reduir la inflamació que provoca la Covid.

Entre aquest últim tipus de tractaments, destaca la dexametasona, un corticoide que té un ús bastant generalitzat gràcies al seu preu, eficàcia i fiabilitat més que provada. De fet, Recovery va demostrar que el medicament redueix el risc de mort d'un terç dels pacients connectats amb ventilació mecànica, i un quint dels que reben oxigen.

Per als pacients que no aconsegueixen aplacar la inflamació amb la dexametasona, es podrien aplicar altres fàrmacs com el Tocilizumab i el sarilumab. Tot i que encara no compten amb una validació expressa en publicacions científiques, un assaig amb 800 pacients de cures intensives va mostrar que els fàrmacs reduïen les morts entre un 36% i un 27%.

Per últim, l'Interfeeron beta, un tractament destinat a l'esclerosi múltiple, pareix estar donant bons resultats en la prevenció de l'estadi més greu de la malaltia en pacients ingressats. Es tracta d'una proteïna que el cos produeix de manera natural per a combatre’n la inflamació. En alguns hospitals s'ha subministrat a pacients ingressats en forma d'aerosol via inhalació.

Un altre tipus de tractament que s'ha aplicat en fases més avançades s'ha destinat a modular la resposta immune, per tal d'aplacar un procés molt perillós que desenvolupen alguns pacients greus: el sistema immune, en tractar de lluitar contra la malaltia, produeix una reacció tan potent que acaba danyant el cos de la persona malalta.

La letalitat del virus als hospitals no ha baixat significativament

Però, realment aquests avanços s'estan traduint en més persones curades de la Covid-19? Sí i no. El personal sanitari té unes quantes certeses més que fa un any per a combatre el coronavirus, però l'eficàcia dels tractaments és limitada i hi ha altres factors que condicionen de manera severa la supervivència dels pacients, especialment, la pressió hospitalària.

Si relacionem les xifres de mortalitat amb les d'hospitalitzacions durant les diferents etapes de la pandèmia, podríem interpretar que a la Comunitat Valenciana, la capacitat de curació de pacients Covid es va incrementar lleugerament durant la segona onada. Tot i això, la tendència s'ha trencat durant les últimes setmanes.

Hi ha diverses variables que ajuden a entendre l'evolució positiva inicial. D'una banda, s'han deixat d’aplicar molts dels tractaments d'emergència que es van emprar durant la primera onada, que, tal com explica la presidenta de la Societat Valenciana de Medicina Intensiva, generaven moltes complicacions als pacients. D'altra banda, el seguiment dels casos i la major capacitat de previsió i coordinació als hospitals, gràcies al descens d'ingressos, possiblement va facilitar més intervencions en estadis primerencs o lleus de la malaltia.

L'empitjorament de la tendència durant la tercera onada podria respondre a l'efecte allau sense precedents que s'ha produït als hospitals valencians, que dificulta enormement la faena del personal sanitari i obliga a concentrar els esforços en els pacients més greus, deixant menys marge per a l’aplicació efectiva de tractaments ativirals.

El coronavirus, apunta Marisa Blasco, té “una clínica tan larvada, que quan pillem al pacient, determinats fàrmacs ja no tenen utilitat”. Per això, tot i que els hospitals tenen molta artilleria a la mà per a lluitar contra les complicacions que la malaltia genera en el cos humà, Blasco augura que per a derrotar al virus caldrà esperar les vacunes.

També et pot interessar