La reintroducció d’espècies és una peça clau en la conservació de la biodiversitat

L’Oceanogràfic de València ha acollit durant aquesta setmana el I Congrés Global d'Experts en Translocació d'Animals

Cria de trencalós a sent alliberat a la Tinença de Benifaçà (Alt Maestrar)
Cria de trencalòs a punt de ser alliberat a la Tinença de Benifaçà (Baix Maestrat) / Bruno Durán

“No hi ha desenvolupament socioeconòmic si no es conserva la naturalesa; l'un beu de l'altra, i viceversa. La restauració d'espècies desaparegudes pot ser una eina eficaç per a aconseguir totes dues, i cada vegada és més important”, explica Ignacio Jiménez, organitzador del Primer Global Meeting of Conservation Translocation Practitioners, que ha tingut lloc aquesta setmana a l’Oceanogràfic de València.

Els i les professionals que han acudit a la cita per a compartir les seues experiències, basades en dècades de treball, en la reintroducció d'espècies silvestres, coneguda com a translocació. Es tracta de moure espècies silvestres d'un lloc a un altre per a reposar aquelles extintes o en clar declivi, amb finalitats de conservació de l’espècie.

La translocació es treballa en animals de totes les grandàries i espècies, sempre que siga necessari, però les persones que s’hi dediquen no sempre troben facilitats perquè “la societat i els seus dirigents no entén fins a quin punt és important per al seu benestar preservar la biodiversitat”, denuncia Jiménez. Sense el seu suport, no hi ha èxit possible, postil·la.

A la Comunitat Valenciana en tenim un bon exemple: la reintroducció del trencalòs a la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat), un projecte impulsat per la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural el 2018. Aquesta au és una espècie de voltor en perill d'extinció que va desaparéixer de la zona cap a finals del segle XIX. Des de l’inici del projecte de reintroducció el Parc Natural de la Tinença de Benifassà ha rebut un total d'onze exemplars, cinc mascles i sis femelles, provinents de la xarxa europea de centres de cria. D’aquests, nou encara estan vius, la qual cosa es considera un alt percentatge de supervivència. 

Cria de trencalòs a punt de ser alliberada a la Tinença de Benifassà (Alt Maestrat)
Cria de trencalòs a punt de ser alliberada a la Tinença de Benifassà (Alt Maestrat) / Bruno Durán

Per això, encara que els reptes tècnics són molts (resulta complex traslladar, introduir i que sobrevisquen grans mamífers com els rinoceronts i elefants, per exemple), els principals problemes als quals s'enfronten els conservacionistes són l'oposició de les poblacions locals i la burocràcia.

Aquesta és unes de les conclusions a les quals s'ha arribat durant l'intens debat de les jornades i que es recopilaran en un article científic signat per totes les persones ponents.

Cal involucrar les dones

Per a aconseguir la necessària complicitat de les comunitats que albergaran els nous animals, és necessari tindre'ls en compte, i procedir segons els seus costums i cultura. També, és necessari involucrar a com més agents millor, especialment les dones de les poblacions locals. “És necessari que els expliquem, formem i empoderem; d'això dependrà en gran part l'èxit de la reintroducció”, puntualitza el membre del Grup de Translocació per a la Conservació de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

Centre de reintroducció de jaguars en nord de l'Argentina
Centre de reintroducció de jaguars en nord de l'Argentina / Karina Sporring Tobuna i Nahuel June

Astrid Vargas, coordinadora del reeixit programa de cria en captivitat del linx ibèric a Espanya, emfatitza “la necessitat de líders femenins en aquest camp, per a reduir la bretxa de gènere també en la conservació de la naturalesa”. A més, la biòloga –que actualment treballa amb papallones i altres pol·linitzadors– comenta “la importància de fomentar connectivitat entre àrees protegides; per a això ha d'establir-se algun model de col·laboració amb els sistemes agraris”.

Centres com l’Oceanogràfic poden aportar molt

Daniel García, director d'Operacions Zoològiques de l'Oceanogràfic i coorganitzador de la trobada, conclou que “centres com l'Oceanogràfic de València poden aportar a la conservació de la naturalesa el seu coneixement sobre les espècies a introduir, la seua capacitat d'arribar a la societat perquè entenga la importància d'aquesta disciplina i l'espai on puguen trobar-se experts de tot arreu del món”.

També et pot interessar