L'Oceanogràfic desenvolupa més de cent projectes internacionals d'investigació marina en cinc anys
Les accions de conservació han permés recuperar 366 tortugues marines i més de 30 animals encallats entre cetacis i taurons des del 2016
Detectar malalties respiratòries en dofins, conéixer el llenguatge de les belugues o ajudar a reduir l'impacte de la pesca en les tortugues marines són algunes de les fites recents que han situat la Fundació Oceanogràfic de la Comunitat Valenciana en el primer pla internacional de la investigació i la conservació de l'ecosistema marí amb més d'un centenar de projectes (80 d'investigació i 25 de conservació) desenvolupats durant els cinc anys d'existència de la fundació.
La gran diversitat d'animals que habiten a l'Oceanogràfic de València i la facilitat d'accedir a ells és un element i una oportunitat que atrau la comunitat científica, cosa que possibilita que investigadors de tot el món puguen estudiar espècies i executar projectes que d'una altra forma serien impossibles de completar.
La Fundació Oceanogràfic celebra enguany el cinqué aniversari i el treball dels investigadors ha donat com a fruit la publicació de 115 articles en revistes científiques especialitzades en l'àmbit marí, 15 tesis doctorals, més de 15 treballs finals de grau i màster, el desenvolupament de 30 línies d'investigació i 25 de conservació, i 78 intervencions en congressos i reunions internacionals.
De la mateixa manera, el programa de conservació de la Fundació Oceanogràfic ha fet possible atendre 366 tortugues i més de 30 animals encallats entre cetacis i taurons des del 2016.
Uns treballs que es completen amb la frenètica activitat divulgativa que es realitza tant al mateix aquari com en l'entorn pròxim, amb iniciatives de conscienciació per a la conservació de les mars i oceans.
Animals entrenats per a la ciència
Una mostra d'aquests estudis que s'han fet els últims anys és l'estudi neurològic dels dofins, un projecte de gran transcendència per a conéixer el llenguatge d'aquests animals i estudiar-ne les habilitats cognitives.
La investigació pulmonar és una altra de les línies prioritàries. Durant els últims anys s'han estudiat la respiració de les morses que vivien a l'Oceanogràfic dins d'un projecte europeu de reproducció per a comprendre la seua capacitat de busseig.
Aprenent el llenguatge de les belugues
Kylu, la cria de beluga que compleix cinc anys, ha sigut tot un regal i una oportunitat per a la ciència i la investigació, ja que aquesta excepcional circumstància fa possible dur a terme projectes científics com el de seguir les vocalitzacions que emet i entendre com es comunica amb la seua mare, Yulka.
Un projecte d'investigació que consta de més de 300 hores de converses entre mare i fill per a entendre el seu llenguatge, ajudar a la conservació i comprendre si el soroll procedent d'embarcacions a l'Àrtic, cada vegada més freqüents, tapa la crida de contacte de cries a mares.
La malaltia del bussejador en les tortugues marines
Una altra de les àrees d'important rellevància científica ha sigut l'estudi fisiològic que protegeix els grans bussejadors dels efectes de la descompressió, com el cas de les tortugues marines. Els estudis a l'Oceanogràfic han apuntat que, durant la immersió, els pulmons d'aquests animals tenen mecanismes per a evitar la formació de bambolles de nitrogen a la sang (la malaltia del bussejador), però quan els animals queden atrapats per una xarxa pesquera, aquest sistema podria alterar-se i, en conseqüència, afavorir l'aparició d'aquestes perilloses bambolles i, eventualment, provocar-los la mort.
Un descobriment que ha tingut un gran impacte en la comunitat científica mundial, ja que implica que moltes tortugues capturades en xarxes i retornades a la mar podrien morir poc després.
