Sanitat i les comunitats autònomes tracten la fi de la mascareta a les farmàcies i centres de salut
El 8 de febrer es va retirar l'ús obligatori en els mitjans de transport públics, òptiques, centres d'audiometria i ortopèdies
El ministre de Sanitat, José Miñones, ha convocat aquest divendres els consellers de Sanitat autonòmics en un Consell Interterritorial (CISNS) en el qual, entre una quinzena d'assumptes, debatran sobre la possible retirada de la mascareta als centres sanitaris, els sociosanitaris i les farmàcies. Aquests són els únics llocs on encara és obligatori fer ús de la mascareta de manera preventiva.
La reunió començarà a les 17:00 hores amb la designació del representant de les autonomies per a les reunions del Consell d'Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors de la UE. Després s'aborda la situació epidemiològica i de vacunació contra la covid, per adoptar els “acords que escaiguen” en aquesta matèria. Encara que no figura com a tal en l'orde, el mateix ministre va avançar fa uns dies que la idea era que la retirada de la mascareta als llocs on encara és obligatòria –centres sanitaris, sociosanitaris i farmàcies– es discutirà en un Interterritorial abans que acabara juny.
La decisió final, en tot cas, competeix al Consell de Ministres, basant-se en el criteri dels experts de la ponència d'alertes sobre si la fi de la imposició es fa "de forma prolongada, de manera definitiva o de manera escalonada". Precisament el 8 de febrer passat es va retirar l'ús obligatori en els mitjans de transport públics, a més de les òptiques, centres d'audiometria i ortopèdies. "Estem més prop que siga un ús recomanat, més que obligatori", va vaticinar el ministre, que el mateix dia va avançar que a partir d'octubre s'iniciarà la campanya de reforç dels majors de huitanta anys i professionals sanitaris amb la vacuna espanyola Hipra.
Altres mesures del consell interterritorial
Al marge de la mascareta, l'extensa orde del dia preveu a més votar diversos documents, com l'informe anual sobre violència de gènere 2022. També el programa de desenvolupament de polítiques de cohesió sanitària, amb formació per a facultatius, metges, odontòlegs, farmacèutics i infermeres, i també educació sanitària dirigida a la població per a afavorir l'ús racional dels medicaments, per un import de 57.229.053,17 euros.
A més, s'acorden els criteris de distribució de fons a les comunitats autònomes i a l'Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa) per al 2023. El CISNS ha d'aprovar el repartiment de 579.175.000 euros a les comunitats i l'INGESA per a atenció primària i d'altres 38,5 milions per a salut mental.
Igualment, a la taula tenen l'acord pel qual s'amplia el termini per a distribuir 13 milions per al sistema d'informació de la Xarxa Vigilància en Salut Pública i el repartiment de 2,8 milions per a estratègies contra malalties rares i malalties neurodegeneratives (inclosa l'esclerosi lateral amiotròfica). També es votarà el catàleg de proves genètiques de la cartera comuna de serveis i el repartiment del programa de reassentament i reubicació de refugiats, que ascendeix a 1,7 milions d'euros.
Finalment, figura l'acord de distribució de 5,3 milions per al pla anual de treball 2023 de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del Sistema Nacional de Salut.
Abans de les votacions, Sanitat informarà les comunitats de tres projectes normatius: el reial decret pel qual es regulen els productes sanitaris per a diagnòstic in vitro; la reforma dels requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi, i el que regula els estatuts generals dels col·legis de protètics dentals d'Espanya i del seu Consell General.