L’advertència d’una magistrada i doctora en dret penal: “Només prohibint la prostitució, no fem res”

“Només prohibint la prostitució no fem res. Si a les persones que estan sotmeses a aquesta pràctica no se’ls dona una alternativa, no farem res”. És la visió judicial explícita d’una bona coneixedora del problema de la violència masclista i de com el tracta el maltractament a les dones als jutjats. Lara Esteve és magistrada de primera instància i instrucció de Llíria, a més de doctora en dret penal i experta en violència de gènere, i aquest dimecres ha estat a Les Notícies del matí.

A més, Esteve integra el Fòrum Valencià per a l’Abolició de la Prostitució i, com a bona coneixedora de les situacions a les quals es veuen abocades moltes de les víctimes d’aquesta pràctica, considera que la prohibició de la prostitució no serà realment efectiva si no s’acompanya d’unes altres mesures que permeten obrir camí a les dones que l’exerceixen.

“La majoria de les dones que l’exerceixen no tenen alternativa per a eixir d’eixe àmbit”, per aquesta raó Lara Esteve creu que la prohibició de la prostitució ha d’anar acompanyada d’unes altres mesures complementàries, de “ferramentes d’ajuda”, perquè les víctimes tinguen un futur fora de la prostitució.

A més, la magistrada ha posat el focus en “els falsos positius”, és a dir, aquelles dones que admeten estar voluntàriament en la prostitució, però que en realitat aquesta afirmació és només un vel per a tapar la vertadera situació que les força a prostituir-se i, per tant, no és una decisió voluntària. “Cal analitzar per què realment estan allà”, deia durant la seua intervenció en Les notícies del matí.

Més reflexió social en la violència masclista

A banda d’aquesta manifestació de la violència masclista, la magistrada Lara Esteve també s’ha referit als crims de violència masclista, que segons les dades oficials han posat fi a la vida de huit dones enguany. La jurista ha reclamat una reflexió institucional, però també social: “La violència de gènere és estructural i tots som part del problema i de la solució”.

Tot i que considera que en els últims anys hi ha hagut més implicació social, que ha portat a més visibilització del problema, troba a faltar en el seu àmbit, el judicial, més especialització i una visió més àmplia, més enllà dels fets enjudiciats, que permeten una detecció primerenca dels casos de violència masclista. “Els casos de violència sobre les dones tenen múltiples vessants, el digital o l’edat de la comissió dels fets”, advertia, al mateix temps que reivindicava mecanismes per a evitar la revictimització secundària de les víctimes.

En referència a les polseres telemàtiques per a advertir les víctimes que el seu agressor està a prop, Lara Esteve creu que és “una solució adequada”, encara que ha admés que “hi ha matisos que caldrà continuar millorant”. En aquest sentit, apuntava que cal millorar “quan es posa i en quines situacions concretes, sempre fugint de respostes generalitzades, hem d’anar a casos concrets per a ajustar les condicions d’eixe cas determinat”, aclaria.

Per últim, i pel que fa a la llei del “només sí és sí”, Lara Esteve ha admés que la reforma vigent actualment té aspectes positius respecte a la norma anterior, entre els quals citava la definició de consentiment o la unió d’abús i agressió sexual, però ha admés que “la solució no és senzilla”.

Preguntada pel fet que la reforma d’aquesta llei que impulsa el PSOE i que encara està pendent d’aprovació i debat al Congrés garantisca que les penes imposades als agressors no es rebaixen, Esteve ha indicat que “el que ha passat amb aquesta llei, passa amb unes altres lleis”. “Açò va ser una decisió de política criminal, el que ha passat estava avisat”, exposava, mentre afegia que el fet de no incloure una disposició transitòria ha contribuït també a la rebaixa de la pena de molts condemnats.