A la Comunitat Valenciana hi ha 376 dispositius de seguiment d'agressors masclistes

La valenciana és la segona comunitat autònoma amb més dispositius actius. A Espanya n'hi ha un total de 3.015

Dispositiu de seguiment telemàtic d'agressors de víctimes de violència de gènere
Dispositiu de seguiment telemàtic d'agressors de víctimes de violència de gènere / Arxiu

La Fiscalia ha demanat que es promoga la instal·lació de dispositius de seguiment telemàtic d'agressors de víctimes de violència de gènere en risc extrem, alt o mitjà per als quals no s'haja sol·licitat presó, una mesura que a Espanya ja protegeix 3.015 dones.

La comunitat autònoma amb més dispositius actius és Andalusia, amb 1.138, el 37,7% del total. La segueixen la Comunitat Valenciana, amb 376, i Madrid, amb 289.

La ministra de Justícia, Pilar Llop, també va demanar al desembre que s'incrementara l'ús d'aquestes polseres i va recordar que cap dona portadora d'aquests dispositius ha sigut assassinada per violència de gènere.

Segons les últimes dades disponibles en el Butlletí Estadístic Mensual del Ministeri d'Igualtat, el novembre hi havia un 16,7% més de dispositius actius que en el mateix període del 2021.

Com funcionen aquests dispositius?

Els dispositius de seguiment telemàtic d'agressors, l'ús dels quals ha de ser acordat per l'autoritat judicial juntament amb la mesura o pena de prohibició d'aproximació a la víctima, són aparells que porten tant la víctima com l'investigat.

L'agressor porta un braçalet de xicotetes dimensions que emet un senyal de radiofreqüència i incorpora uns sensors que permeten detectar la seua manipulació o trencament, així com l'absència de contacte amb la pell de l'usuari.

També porta una unitat 2Track, un dispositiu de localització GPS que incorpora les funcionalitats bàsiques d'un telèfon mòbil, com a comunicació de veu i missatgeria.

La víctima també porta una unitat 2Track, encara que la seua incorpora una antena exterior de radiofreqüència que detecta el senyal del transmissor de l'agressor.

El sistema permet configurar en els dispositius totes les zones d'exclusió fixes que es considere necessari, és a dir, realitzar el seguiment de la prohibició d'aproximació a diferents ubicacions físiques, com el domicili, lloc de treball o el terme municipal íntegre de la víctima.

En condicions òptimes, el dispositiu d'aquesta rebrà una alarma quan l'agressor es troba a una distància de 500 metres.

Què permeten els braçalets?

Aquests dispositius permeten verificar el compliment per part dels agressors de la prohibició d'aproximació a la víctima imposada judicialment en els procediments de violència de gènere.

El sistema proporciona informació actualitzada i permanent de les incidències que afecten el compliment o incompliment d'aquestes mesures o penes, així com de les possibles incidències, tant accidentals com provocades, en el funcionament dels dispositius electrònics utilitzats.

Així, aquest sistema té tres objectius, segons Igualtat: fer efectiu el dret de la víctima a la seua seguretat i contribuir a la seua recuperació, documentar el possible trencament de les penes imposades, i dissuadir l'inculpat o condemnat.

Qui s'encarrega del monitoratge?

El Ministeri d'Igualtat té contractada la prestació del servei del sistema de seguiment amb una empresa privada, que és l'encarregada de fer les tasques de monitoratge, operació i instal·lació dels dispositius, així com el control de les alarmes.

Des del 2009 aquesta adjudicació recau sobre Telefónica, que en col·laboració amb Securitas Direct va crear el Centre de Control Cometa, que és qui es relaciona amb els òrgans judicials, el Ministeri Fiscal i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per a avisar-los quan hi ha una incidència. El centre de control està operatiu les 24 hores del dia els 365 dies de l'any.

També et pot interessar