Huit consells per a evitar l'ansietat i la depressió en bebés
Associacions i professionals consultats per À Punt Notícies denuncien la falta d'estudis sobre la salut mental dels menors de 5 anys
Des de l'inici de la pandemia els i les especialistes han vist noves i preocupants conductes entre els nadons. Menors de 18 mesos arriben a la consulta i es mostren retrets, sense curiositat ni interés per l'entorn, d'una manera anòmala. Tot i que encara no s'ha realitzat cap estudi, totes les veues expertes consultades per À Punt Notícies coincideixen a assenyalar la Covid-19 com un factor important.
Psicòlegs, pediatres i comares observen bebés estressats, hipervigilants, amb una falta de motivació i excessiva necessitat de protecció. És l'evidència del dia a dia, sense xifres perquè la franja perinatal, segons denuncien, és la gran oblidada.
Els nadons són "esponges emocionals"
Merche Becerra, psicóloga especialitzada en la franja perinatal i primera infància (que comprén des de la gestació fins als cinc anys) explica que arran de la pandèmia ha vist "un augment de la simptomatologia depressiva i d'ansietat tant en les dones embarassades com en les que acaben de donar a llum i, per tant, també en els nadons". Aquesta observació també es compartida per l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i l'Associació Espanyola de Comares.
Els nadons són "esponges emocionals" i s'impregnen molt fàcilment de totes les emocions que els envolten, explica Becerra. "Si els progenitors estan tristos, el bebé estarà trist o s'inquietarà. Si la mare o el pare van accelerats, el bebé estarà estressat".
''Els bebés són esponges emocionals. Si els progenitors estan tristos, el bebé estarà trist o s'inquietarà. Si la mare o el pare van accelerats quan l'agafen, el bebé estarà estressat''.
La pediatra Gema Ochando, en representació de l'AEP, afirma que a causa de la pandèmia i a les seues restriccions molts bebés no han estat diagnosticats a temps. "Tot el que no es detecta durant els primers mesos de vida pot derivar, a partir dels 18 mesos, en trastorns de conducta, d'ansietat, d'aprenentatge en parlar i, a llarg termini, podria aparéixer un trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)."
Quan hi ha una carència d'estimulació poden aparéixer, a llarg termini, conductes pseudoautistes que podrien derivar en un trastorn espectre autista, explica la doctora Ochando. Per això és important per als pares i les mares saber què cal fer per a no tindre bebés deprimits i tristos.
Segons la neuropediatra Ana Abeledo Gómez, pediatra d'Atenció Primaria al Centre de Salut Pare Jofre a València: "Crida molt l'atenció que en la revisió dels sis mesos, que habitualment transcorria entre somriures i ganes d'explorar l'entorn i jugar amb el fonendoscopi, ara els bebés es mostren alerta, hipervigilants, sols busquen el progenitor".
"Tot el que no es detecta durant els primers mesos de vida pot derivar en trastorns de conducta, d'ansietat, d'aprenentatge en parlar i, a llarg termini, podria aparéixer un trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)"
La comare Isabel Castelló, vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Comares i comare a l'Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva, ha experimentat el mateix: "En l'últim any hem vist moltes més dones estressades i deprimides, i la vivència de la mare repercuteix en la futura salut del nadó". Les comares, a causa de la pandèmia, han hagut de fer-se càrrec, també, de l'aspecte emocional i psicològic de les futures mares.
Evidència en un estudi de l'Incliva en edats majors a la perinatal
Un recent estudi de l'Institut de Recerca Sanitària (Incliva) ha demostrat que l'estrés patit en edats posteriors a la perinatal, és a dir, dels 6 als 18 anys, des de la infància fins a l'adolescència, també modifica el cervell, i afecta particularment les dones.
Segons els resultats d'aquest estudi dirigit pel catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, Juan Nàcher, ''les experiències adverses que ocorren durant la infància o l'adolescència poden causar alteracions a llarg termini en les connexions de les nostres neurones i el seu funcionament i en els comportaments associats''.
Serà la salut mental la següent pandèmia?
L'etapa perinatal és fonamental per al nadó perquè és quan s'assenten les bases del sistema nerviós en el seu conjunt. I tot i això, les especialistes Abeledo i Becerra reconeixen que és molt complicat trobar xifres al voltant l'etapa perinatal, ''perquè és una etapa oblidada''. "Es parla molt de l'etapa escolar, de l'adolescent, però ens oblidem d'aquesta etapa, que va des de la prenatal fins als 5 anys, que és quan el desenvolupament del sistema nerviós és més vulnerable", afirmen les doctores.
Totes les especialistes consultades coincideixen en el fet que si no prevenim i cuidem la salut mental dels nostres bebés, que són els futurs adults, la salut mental serà la següent pandèmia. ''Hem de cuidar especialment que la base del seu jo és construïsca amb un bon desenvolupament emocional", conclou Becerra.
