“Que ell et colpege, et viole o et fique la mà damunt no és responsabilitat teua”

Dues dones que han fet un pas avant i han aconseguit superar la situació de maltractament a què estaven sotmeses per les seues parelles, comparteixen la seua experiència en À Punt

El testimoni de víctimes de violència masclista és important per visibilitzar aquesta lacra / À Punt NTC

La violència masclista no entén d’edat, de pobles ni tampoc de professions o nivells socioeconòmics. Bona prova d’aquesta realitat són els testimonis de dues dones, una de 47 i l'altra de 28, que han aconseguit deixar enrere la situació de maltractaments que patien i que han volgut compartir la seua experiència en À Punt.

“Et crida i et pregunta on estàs, amb qui estàs. S'escapa algun insult... després arriben les relacions íntimes i això es converteix en violència sexual”, recorda una de les víctimes, que voluntàriament prefereix ocultar la seua identitat.

Tant ella com una companya, des de l’anonimat, volen ajudar altres dones a fer el pas i buscar ajuda. “Tu t’enamores d’una persona, cedeixes, deixes de veure a certs amics, sense adonar-te que et separes de la teua família, fases de por... Jo vaig entrar en nivells d’ansietat enormes”, relata. En aquest sentit, afig que els seus episodis d’ansietat eren recurrents, “pràcticament constants”, puntualitza.  

“Va arribar a les agressions físiques, la discussió explosiva i en aquest punt em vaig adonar que la situació, a millor, no aniria”, conta.

Totes coincideixen en el fet que hi ha un moment en què un detonant et fa fer el pas. En el cas d’una d’elles, van ser els impediments per a estar amb la seua filla: “El que a mi em va fer clic va ser la meua filla. No em deixava agafar-la en braços. Així que vaig telefonar al 016 i vaig demanar ajuda”.

Quan vaig eixir d’allò no sabia qui era. Gràcies a l’ajuda, t’estimes i t’adones que l’amor no és moltes de les coses que s’accepten en totes les generacions

Però el procés no acaba fent el pas de denunciar la situació o de demanar ajuda, després ve un temps de reconstrucció personal, de recuperació de la confiança, que al parer d’aquestes dues dones, tampoc és gens fàcil.

“Quan vaig eixir d’allò no sabia qui era, o siga he hagut de tornar a recuperar-me. Gràcies a l’ajuda investigues, t’estimes i t’adones que l’amor no és moltes de les coses que s’accepten en totes les generacions”, indica.

En aquest punt, la seua companya recorda que és en aquesta fase on t’adones que el fet que “ell et colpege, et viole o et fique la mà damunt no és responsabilitat teua”. “La sensació de culpa que se m’ha quedat és immensa i continue treballant-la després de sentir que he eixit d’açò. Està clar que l’ajuda psicològica és importantíssima”, coincideixen a assenyalar.

“Saber que hi ha persones que et donen la mà i que t’ajuden a fer que cada pas que necessites et dona molta força”, assegura una d’elles.

El 016 per a demanar ajuda

Cal recordar que el telèfon 016 està a l'abast de les dones víctimes de violència masclista. És anònim, gratuït i confidencial. A més atén tant les dones que pateixen qualsevol tipus de violència masclista com les persones del seu entorn que volen informar-se de com ajudar-les.

També et pot interessar