84 assassinats masclistes a la Comunitat Valenciana en dotze anys: aquest és el mapa per municipis

La violència de gènere ha arrabassat també la vida a set menors i n'ha deixat orfes altres 47 des del 2013

Dones assassinades per violència de gènere a la Comunitat Valenciana entre 2010 i 2022
Dones assassinades per violència de gènere a la Comunitat Valenciana entre 2010 i 2022 / Paula García / Marta Galindo

En els últims dotze anys, 84 dones han sigut assassinades per les seues parelles o exparelles a la Comunitat Valenciana (malgrat que hi ha registres oficials per municipis des del 2007, la Conselleria d’Igualtat només ha facilitat les dades des del 2010), i set criatures han mort a causa de la violència de gènere. 

Els crims masclistes es distribueixen de forma desigual. La diferència que més destaca és entre la costa i l’interior, però també es veu clarament que hi ha una major acumulació d’assassinats al sud del territori. Un altre factor diferencial és el de la taxa de feminicidis per cada 100.000 habitants. Cal tindre en compte que és més alta com menys població té el municipi; per això, les taxes més altes són les de la Torre de les Maçanes (Alacantí) i Planes (Comtat), que amb un feminicidi només cadascú tenen unes taxes de 147 i 144 feminicidis per cada 100.000 habitants, mentre que el municipi amb més assassinats, València, que en té tretze, té una taxa de dos per cada 100.000 habitants.

Una vegada es té en compte això, Guadassuar (Ribera Alta), on han assassinat a dues dones des del 2010, té la taxa de feminicidis per cada 100.000 habitants més alta dels municipis de més de 5.000 habitants. El segueix Museros (Horta Nord), que amb un feminicidi des del 2010, té una taxa de 30 per cada 100.000 habitants.

Pel que fa a les ciutats de més de 10.000 habitants, Benicàssim (Plana Alta) té una taxa d’onze assassinats per cada 100.000 habitants, la més alta per aquest grup de municipis. Un cas similar és els de Moraira (Marina Alta) i Benaguasil (Camp de Túria), que amb feminicidi cadascun tenen la segona taxa més alta: nou per cada 100.000 habitants.

De les localitats amb més de 20.000 habitants destaca Calp (Marina Alta), amb quatre assassinats i una taxa de dèsset crims masclistes per cada 100.000 habitants, la més alta. Per darrere queden el Campello (Alacantí) i Vinaròs (Baix Maestrat), on hi ha hagut tres feminicidis i la taxa és de deu per cada 100.000 habitants. 

Quant a les grans ciutats, cal destacar que a Castelló de la Plana no s’ha registrat cap feminicidi des del 2010, mentre que la més n’ha registrat en nombres absoluts és València, on s’han assassinat tretze dones en els últims dotze anys. A Alacant se n’han registrat dos, per la qual cosa la taxa de feminicidis per cada 100.000 habitants és d'un. Resulta curiós que a València la taxa siga de dos crims masclistes per cada 100.000 habitants, la mateixa que a Elx (Baix Vinalopó), on hi ha hagut quatre feminicidis des del 2010 (tenint en compte els dos de l’Altet), set menys.

En termes absoluts, com ja hem dit, la capital de l’autonomia acumula tretze feminicidis, mentre que a Elx i Calp hi ha hagut quatre assassinats masclistes en els últims dotze anys. A Vinaròs, el Campello i Alacant se n'han registrat tres, mentre que a Benicàssim, Museros, Guadassuar, Dénia (Marina Alta), la Vila Joiosa (Marina Baixa), Torrevella (Baix Segura) i Oriola (Baix Segura), en són dos. En altres 37 municipis, que es poden consultar en el mapa, s’ha registrat un crim masclista des del 2010. 

Pel que fa a les criatures assassinades i les que han quedat orfes per violència de gènere, només es comptabilitzen des del 2013. En aquests nou anys, set menors d’edat han mort, l’últim enguany a Sueca (Ribera Baixa), quan el progenitor el va assassinar per fer mal a la mare en un clar cas de violència vicària

D’altra banda, 47 xiquets i xiquetes han quedat orfes des del 2013 perquè les seues mares han sigut assassinades, bé pels progenitors de les criatures o bé per parelles posteriors. 

També et pot interessar

stats