El Consell aprova aquest dilluns els pressupostos per al 2023

Tot previst perquè els pressupostos autonòmics per al 2023 s’aproven aquest dilluns al ple extraordinari que celebra el Consell. La reunió, que comença a les 11:00 hores, suposarà el tancament d’un acord que es va definir el passat divendres, però en què s’ha continuat treballant i arrodonint durant tot el cap de setmana.

Una vegada aprovats els pressupostos s’enviaran a les Corts i el conseller d’Hisenda, Arcadi España, compareixerà cap a les 12:30 per a informar del repartiment dels comptes públics, de la quantitat que es destina a cada conselleria i de les prioritats de la Generalitat per al 2023.

El que ja se sap és que els pressupostos fregaran els 30.000 milions d'euros, la qual cosa representa una pujada de vora el 5% respecte dels de l'any passat. Un ascens inferior als del 2022, que van créixer un 9,1% respecte a l'any anterior. Com està succeint en els darrers anys, els pressupostos del 2023 inclouran la partida "reivindicativa" de més de 1.300 milions que el Consell introdueix per a deixar patent l'infrafinançament autonòmic de la Comunitat Valenciana.

En aquests comptes, que han de fer front a la pujada de la inflació, la despesa social és la prioritat. Precisament, un dels que més pujaran seran els de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Els del 2022 ja van augmentar un 14,2%, però per als del 2023 encara ho faran més. 

A més, els pressupostos tindran una sensibilitat especial cap a Alacant, amb un augment de les partides destinades a aquestes comarques. La conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, liderada per Rebeca Torró, ja ha avançat que dedicarà quasi la meitat de l'assignació dels 300 milions d'euros del departament a les comarques del sud. En concret, la Direcció General d'Obres Públiques, Transport i Mobilitat destinarà a Alacant 97 milions d'euros, Ferrocarrils 48 milions i la Direcció d'Aeroports i Costes n'aportarà 3,6.

La vicepresidenta de la Generalitat, Aitana Mas, també va avançar divendres que serien uns comptes "amb altura de mires" per a donar resposta a l'espiral inflacionista dels últims mesos.

Per la seua part, durant la seua visita a la Fira de Cocentaina el dissabte, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va plantejar els comptes autonòmics com una “xarxa de seguretat” per a la ciutadania que pateix més la inflació i un “impuls per a la reactivació econòmica” en un context de crisi. El cap del Consell va valorar positivament l’acord entre els tres socis del govern i va destacar l’estabilitat de l’executiu en el fet que els huit anys que han governat han presentat els pressupostos dins el termini i en la forma escaient.

Unes negociacions esguitades per la destitució de Mireia Mollà

Així, els últims pressupostos de la legislatura es donaran a conéixer aquest dilluns, l'últim dia del termini, després d'unes negociacions on no s'han evidenciat discrepàncies públiques, però que s'han acordat enmig del cessament de la que era consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, substituïda per Isaura Navarro. La decisió de la destitució per part d'Iniciativa va arribar després de mesos de discrepàncies, però va ser la negociació dels pressupostos la que va detonar aquesta eixida, ja que, segons les fonts consultades, Mollà volia negociar-los directament amb Arcadi España sense passar per Aitana Mas ni per la comissió negociadora.

Puig, però, nega que el cessament de Mireia Mollà haja provocat una crisi a la si del Consell i ha assegurat que “ha sigut un recanvi”. La política d'Iniciativa, per la seua part, ha assenyalat que les justificacions que s'han fet públiques sobre la destitució són "ridícules" i ha negat que amenaçara de no donar suport als comptes si no s'ampliava la dotació per a la seua conselleria.

Aquesta, que atribueix la retirada del seu càrrec a Mas, creu que la decisió "tensa les possibilitats de continuïtat del govern progressista, un Botànic III i, òbviament, Compromís". No obstant això, la vicepresidenta ha desmentit que l'eixida de Mollà haja afectat les negociacions i ha insistit que "els pressupostos necessitaven una aprovació sense soroll, tranquil·la, des del diàleg i el consens". Així, segons ha explicat, arribar a un acord "ha costat", però alhora ha generat una cohesió més gran dins del Consell.