Primer any de la llei d'eutanàsia: la informació per a professionals i pacients, clau perquè avance
De les 25 sol·licituds que s'han presentat a la Comunitat Valenciana, catorze han quedat aprovades perquè els pacients pogueren tindre una mort digna
L'entrada en vigor de la llei que regula l'eutanàsia a Espanya compleix un any aquest dissabte. Durant aquests dotze mesos l'han practicada a 180 persones a l'estat espanyol i catorze a la Comunitat Valenciana, de les 25 sol·licituds que s'han presentat.
Al territori, la primera que la va demanar va ser una dona de seixanta anys que patia esclerosi múltiple des de feia vint. Va morir de forma digna a l'Hospital Sant Joan d'Alacant.
També Maria, de 67 anys, va sol·licitar l'eutanàsia pel dolor que li provocava l'atròfia multisistèmica que li van diagnosticar. Va demanar l'eutanàsia perquè no volia ser una càrrega per a la família i li la van fer a l'Hospital Clínic de València el desembre del 2021.
"Estem satisfets, però cal millorar la formació a professionals i la informació a pacients"
La llei va ser especialment reclamada per l'associació Dret a Morir Dignament (DMD), present a tot el país. L'actual presidenta a la Comunitat Valenciana, María José Alemany, ha valorat en declaracions a À Punt NTC aquest primer any, en què ha remarcat que l'autonomia de les persones és un dret fonamental que arreplega la Constitució.
"Hi ha destacades diferències territorials pel que fa a l'aplicació de l'eutanàsia, però a la Comunitat Valenciana podem dir que la relació entre sol·licituds i aprovacions és satisfactòria", apunta Alemany.
En aquest sentit, la presidenta de DMD explica que "els primers mesos foren dolents, perquè les persones interessades a demanar l'eutanàsia no sabien per on començar, però ara cada vegada són menys els entrebancs que s'han de superar".
Pel que fa a l'aspecte burocràtic, destaca la comissió de garantia i avaluació, conformada per personal mèdic, d'infermeria i juristes i un responsable que en última instància autoritza cada procés d'eutanàsia. "És un organisme al qual hem hagut d'acostumar-nos i que ací funciona molt bé", ha valorat.
Això no obstant, en l'associació esperaven que hi haguera més sol·licituds per a emparar-se en la mort digna. La raó, segons Alemany, és la falta d'informació dirigida tant a la ciutadania com als professionals, que haurien de tindre una formació específica i planificada, la qual, "si tot va bé", rebran en l'últim trimestre d'enguany.
Alemany, per la seua part, lamenta que la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública no s'haja recolzat en l'associació. "Hauria d'haver fet ús de nosaltres: tenim experiència, dades i fets, i podríem ser de molta ajuda, però ens assabentem de tot a través dels mitjans de comunicació". Una situació molt diferent del de comunitats autònomes com Catalunya i el País Basc, la primera i la segona en nombre de sol·licituds i realitzacions d'eutanàsia, on, tal com explica la presidenta de DMD a la Comunitat Valenciana, l'associació i el govern autonòmic han treballat estretament.
"Els pacients tenen dret a dir que ja no poden més i a demanar ajuda"
Vicenta Alborch, metgessa jubilada, coincideix en la necessitat de formar professionals i de treballar en la difusió de la informació sobre la llei d'eutanàsia a la ciutadania. Ella ha viscut en la pròpia pell la impotència d'ajudar els pacients quan li deien que "ja no podien més". En general, eren persones que estaven en una fase avançada de càncer terminal o que patien malalties degeneratives amb un estat de salut crític durant molts anys. "Les malalties no són sols el dolor físic", detalla, "és també el dolor psicològic i el social. Per descomptat, estan les cures pal·liatives però, així i tot, hi ha molts casos que no es poden alleujar, i la gent té dret a dir que no pot més i a demanar l'ajuda".
Amb això, Alborch aclareix que la llei de l'eutanàsia també ajuda a exposar els casos de patiment crònic. "Quan una persona demana l'eutanàsia es fa un raonament i una deliberació de tot el que no se li ha oferit encara per a pal·liar el patiment, accions que haurien d'haver-se fet, però encara no s'han dut a terme", detalla. Així, encara que el personal sanitari intenta donar la major qualitat de vida als pacients, les cures pal·liatives "no sempre arriben".
Per als professionals que no vulguen practicar l'eutanàsia, Alborch també assenyala que es poden acollir a l'"objecció de consciència" i que tenen "tot el dret de fer-ho".
180 morts dignes a Espanya i 68 trasplantaments d'òrgans
En un acte d'aquest divendres pel primer aniversari de la llei de l'eutanàsia, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, l'ha qualificat "d'un dret consolidat" i que "han exercit 180 persones, de les quals 22 han donat òrgans amb què s'han pogut realitzar 68 trasplantaments".
"És la celebració del primer any de vida d'un dret que ens dignifica com a éssers humans i com a societat", ha destacat Darias, que ha explicat que és una prestació sanitària que permet accedir amb més garanties "a un dels béns més valuosos de la condició humana: la voluntat i la dignitat".
